Amfitrió de Plaute

Avete! 

Com ja sabeu, el dia 18 d'abril els alumnes de 1r de Batxillerat de llatí i grec vam anar d'excursió a Tarraco, tal com ha explicat la Marina en l'entrada anterior. Doncs bé, jo ara faré la crònica de l'obra que vam anar a veure, Amfitrió.  

Primer de tot, cal saber que Amfitrió és una comèdia escrita pel dramaturg romà Plaute, basada en un conegut mite grec que té com a protagonistes divinitats com Júpiter i Hermes, i mortals com Amfitrió i Alcmena. La representaven el grup "In albis" de l'Institut Fuente Nueva de Morón de la Frontera dins del marc del XVIII Festival Juvenil de Teatre Grecollatí.

L'argument és el següent:

Amfitrió i el seu esclau, després d'una exitosa campanya militar, tornen a Tebes. Mentrestant, Júpiter, disfressat d'Amfitrió, està dormint amb Alcmena, l'esposa d'Amfitrió. Mercuri, disfressat de l'escau d'Amfitrió, Sòsia, intenta robar per al seu pare Júpiter una mica de temps per evitar interferències. 

Aquest pla es trencarà quan el veritatble esclau Sòsia arribi, però Mercuri el confondrà dient-li que ell és Sòsia, l'esclau d'Amfitrió. Sòsia, el de veritat, confús pel que acaba de passar, torna al vaixell per transmetre el que ha passat al seu amo Amfitrió. 

Al matí següent Amfitrió torna a la seva casa, enfadat per la història absurda del seu esclau. Júpiter-Amfitrió s'acomiada d'Alcmena moments abans que Amfitrió arribi, i Alcmena, poc després, en rebre el seu marit de veritat, li pregunta perquè ha tornat. A Amfitrió li sembla estranya la benvinguda després d'haver estat tants mesos sense veure's. La confusió es transforma en ira i gelosia, després d'assabentar-se que la seva dona ha dormit amb un altre home i que el que deia el seu esclau Sòsia sembla veritat. 

Finalment, Alcmena dóna a llum bessons, un fill d'Amfitrió, Íficles, i l'altre de Júpiter, Hèrcules. Per calmar la ira d'Amfitrió, Júpiter li explica tot el que ha passat durant la seva absència, i Amfitrió, finalment, se sent orgullós d'haver compartit la seva dona amb un déu. 

Personalment crec que l'obra és força entretinguda, tot i que al principi si no coneixes el mite estàs una mica perdut. Gràcies a les anotacions que fan els personatges i a la introducció que fa Mercuri en el pròleg de l'obra, s'entén perfectament. 

També cal dir que la gràcia que tenen els actors ajuda a fer l'obra més divertida i que el resultat sigui el que buscava Plaute: que t'ho passis bé i riguis. 

Ara que ja sabeu una mica més sobre l'obra de Plaute, què en penseu? Vosaltres també estaríeu orgullosos d'haver compartit a la vostra parella amb un déu/deessa?

I la representació, què us va semblar? Seríeu capaços de fer alguna cosa semblant?

Andrea Francisco

1r BTX A