Avete!
Suposo que a aquestes alçades, encara que alguns creuen que la cultura clàssica no és un tema digne d'estudi, tothom coneix més o menys el mite de Pandora. Però per si hi ha algú nou i no el recorda gaire bé, en faré un petit resum:
Pandora, que equivaldria a Eva en la Bíblia, va ser la primera dona creada per ordre del déu Zeus per introduir els mals en la humanitat, com a càstig diví després que Prometeu, en contra dels desitjos del déu d'homes i déus, atorgués el do del foc als homes.
Llavors Pandora va ser modelada per Hefest amb argila; una figura encantadora amb bellesa de deessa. Afrodita la deessa de la sensualitat li va atorgar el mateix do i Atenea li va concedir el domini de les arts de teixir, va ser adornada amb teles similars a les de les Gràcies, Hermes va concedir-li el do de dir mentides, de la seducció i un caràcter poc constant. Així van crear un mal ple de bellesa, que els homes estarien disposats a rebre, acceptant alhora una gran quantitat de desgràcies.
Hi ha diversos poemes que ens presenten les diferents com Pandora va portar els mals als homes. Per exemple a la Teogonia, Hesíode ens parla de la primera dona com allò que porta el mal a sobre; els homes, doncs, han d'escollir entre casar-se i tenir una descendència que els cuidi o una vida sense manques materials. Però en casar-se s'accepta viure una vida plena de penes.
Per altra banda als Treballs i dies, Hesíode diu que els homes havien viscut lliures de penúries, tristeses i malalties fins que Pandora va obrir, moguda per la curiositat, la famosa capsa, que en realitat era una àmfora, on s'amagaven tots els mals de la humanitat. Segons el poema aquesta àmfora es va tancar en el moment just en el qual l'esperança es veia alliberada. En aquest últim poema és on sorgeix una relació entre Pandora i Prometeu, ja que aquest adverteix Epimeteu que no accepti cap regal de Zeus perquè si ho fa portarà la desgràcia a la humanitat. Tot i així ell accepta Pandora i s'hi casa. Epimeteu, però, no sabia que Pandora portava amb ella l'àmfora de la qual he parlat abans.
Altres versions ens diuen que en realitat l'àmfora contenia els béns i no pas els mals, i que la seva apertura va provocar que els béns marxessin de mans dels humans i l'únic que van poder conservar va ser l'esperança.
Podríem dir doncs que, d'acord amb aquest mite, Pandora ens va portar tots els mals o pel contrari ens deixar mancats de béns deixant-los escapar, i a la vegada el mite ens fa veure, com en aquella frase castellana "la curiosidad mató al gato", que cal anar en compte amb l'excessiva curiositat.
També podem pensar que aquest mite va ser adoptat per altres religions, perquè com diu la Bíblia Eva, en el mite de l'expulsió de l'Eden, fa un paper semblant, ja que, quan l'expulsen a ella juntament amb Adam del Paradís, Eva priva la humanitat de gaudir d'aquell lloc que per als romans seria l'Arcàdia. Així també la religió judeocristiana té l'ocasió de degradar la dona perquè així no tingui ni veu ni vot.
Per acabar us deixo un vídeo on s'explica el mite de Pandora:
Suposo que a aquestes alçades, encara que alguns creuen que la cultura clàssica no és un tema digne d'estudi, tothom coneix més o menys el mite de Pandora. Però per si hi ha algú nou i no el recorda gaire bé, en faré un petit resum:
Pandora, que equivaldria a Eva en la Bíblia, va ser la primera dona creada per ordre del déu Zeus per introduir els mals en la humanitat, com a càstig diví després que Prometeu, en contra dels desitjos del déu d'homes i déus, atorgués el do del foc als homes.
Hi ha diversos poemes que ens presenten les diferents com Pandora va portar els mals als homes. Per exemple a la Teogonia, Hesíode ens parla de la primera dona com allò que porta el mal a sobre; els homes, doncs, han d'escollir entre casar-se i tenir una descendència que els cuidi o una vida sense manques materials. Però en casar-se s'accepta viure una vida plena de penes.
Per altra banda als Treballs i dies, Hesíode diu que els homes havien viscut lliures de penúries, tristeses i malalties fins que Pandora va obrir, moguda per la curiositat, la famosa capsa, que en realitat era una àmfora, on s'amagaven tots els mals de la humanitat. Segons el poema aquesta àmfora es va tancar en el moment just en el qual l'esperança es veia alliberada. En aquest últim poema és on sorgeix una relació entre Pandora i Prometeu, ja que aquest adverteix Epimeteu que no accepti cap regal de Zeus perquè si ho fa portarà la desgràcia a la humanitat. Tot i així ell accepta Pandora i s'hi casa. Epimeteu, però, no sabia que Pandora portava amb ella l'àmfora de la qual he parlat abans.
Altres versions ens diuen que en realitat l'àmfora contenia els béns i no pas els mals, i que la seva apertura va provocar que els béns marxessin de mans dels humans i l'únic que van poder conservar va ser l'esperança.
Podríem dir doncs que, d'acord amb aquest mite, Pandora ens va portar tots els mals o pel contrari ens deixar mancats de béns deixant-los escapar, i a la vegada el mite ens fa veure, com en aquella frase castellana "la curiosidad mató al gato", que cal anar en compte amb l'excessiva curiositat.
També podem pensar que aquest mite va ser adoptat per altres religions, perquè com diu la Bíblia Eva, en el mite de l'expulsió de l'Eden, fa un paper semblant, ja que, quan l'expulsen a ella juntament amb Adam del Paradís, Eva priva la humanitat de gaudir d'aquell lloc que per als romans seria l'Arcàdia. Així també la religió judeocristiana té l'ocasió de degradar la dona perquè així no tingui ni veu ni vot.
Per acabar us deixo un vídeo on s'explica el mite de Pandora:
Un altre mite on podem trobar elements comuns és en el de Psique. Algú de vosaltres sabria dir-ne alguna semblança?
Isabel Segura
2n BTX B
6 comentaris:
Molt bé Isabel m'agradat molt! S'assembla a Psique quan obra la caixa que porta el secret de la bellesa?
Bona entrada Isa! La veritat es que tot apunta a que les dones portem el mal als homes! Quin desgavell!!!
Bona feina Isa!
Les dones sempre fent de dolentes de pel·lícula!
Tot i això, el mite de Pandora des de que el vaig conèixer el vaig trobar curiós. No en sabia però, que alguna versió deia que portava els béns.
Sempre ens quedarà l'esperança i en aquest cas no podría dir-se amb més raó.
Molt bona entrada Isabel. Encara que el mite de Pandora faci culpable a les dones dels mals de la terra, és un mite que m'agrada bastant. I sí que te alguna semblança amb el de Psique, ja que Psique per la seva curiositat de saber qui era el seu amant es va haver de quedar dormida fins que Eros no li donés un petó.
Felicitats! :)
Encara que trobo molt interessant el mite de Pandora, crec que és un clar exemple de com era la societat grega masclista i menyspreadora de la figura femenina. Haurien d'haver inventat un mite que agraís l'existència de les dones perquè sense mares, qui hauria nascut?
Isabel,
crec que no havíem parlat mai en el blog sobre el mite de Pandora, tot i que el fen cada any a classe.
Realment és un fet notable que la dona sigui culpable de tantes desgràcies, quan és també la dona la que dóna la vida, oi? I la curiositat, un altre dels "defectes" humans!!!
Per sort, hem evolucionat molt i tinc la classe plena de dones curioses com tu que segur que ajudaran a fer un món millor!
Bona reflexió!
Publica un comentari a l'entrada