[Mentrestant, en una altra part
de la casa, se senten veus. Són la matrona de la família Valeria, filla de Antonius
Claudius, i la seva germana, Claudia minor, que acaba de venir del camp, on viu
en una villa rustica]
- Salve Claudia Minor! Benvinguda a la domus de la
família Valeria. Com ha anat el viatge, bé?
- Sí, una mica cansat però bé. Quina casa més maca
us heu fet, me l’ensenyes?
- Sí, vine que te la mostraré. Mira, com pots veure
abans d'entrar a la casa, a banda i banda hi ha dues botigues (taberna),
aquestes botigues són nostres, però les hem llogat per guanyar-nos uns calerons.
Ara entrem a la casa, per les fauces i el vestibulum, aquest
petit rebedor de la casa.
- Però, Claudia, la porta que hi ha al costat del
vestibulum que és?
- Ah sí, aquesta és la cella hostiarii, l'habitació
de l'esclau que fa de porter. No té molta importància... seguim endavant que
podrem veure l’atrium i al mig el compluvium.
L'atri és el centre de la nostra domus i el compluvium és el forat que tenim al
sostre; per aquí entra l'aigua de la pluja, que cau en una petita piscina, l'impluvium i
d'allà va a una cisterna subterrània. També ens serveix perquè entri la llum i
l'aire, ja que la domus no té finestres exteriors. Com que acabes d'arribar, no
se si t'hi has fixat, però la llum natural només entra per aquí. A més a més a
l'atri també tenim el lararium, una capelleta dedicada als
déus protectors de la família (la del Marcus Valèrius, perquè de la nostra res
de res!) i la llar.
- I això?
- Doncs, com pots veure, al voltant de l'atrium tenim les habitacions (cubiculum) que
és on dormim. Vine, vine, que t'ensenyo la que serà la teva i veuràs com són. Mira,
no són gaire grans, sense finestres com t'he dit abans, amb les parets pintades
de colors i com a porta tenim una cortineta feta de seda gruixuda. Al davant de
l'atrium tenim el tablinum que és el despatx del Marcus
Valèrius, el pater familias, i on ara mateix està el meu espòs treballant. Anem,
així no el molestarem.
- Ai, Claudia, quina casa més maca. I aquests dos
recintes que estan als costats de l'atri, quin ús tenen? perquè com que no
tenen ni porta ni res.
- Doncs nena, no ho sé, no he sabut mai quin ús
podem fer de les alae. Però mira al costat del tablinum tenim
el triclinium que és la sala on mengem. No sé tu, però
nosaltres ens estirem en un llit i agafem el menjar de la taula que tenim al
mig de l'habitació, que és on els esclaus posen els aliments, però mengem quasi
totalment estirats. Sí, de vegades és una mica incòmode, però al final t'acabes
acostumant. I ara passem pel passadís
anomenat andron que és el passadís que comunica
l'atri i el peristil. Com pots veure a la nostra dreta tenim una altra entrada
que dóna al carrer, l'anomenem posticum, és l’entrada
secundària. I al seu costat hi ha més habitacions que són les dels esclaus. I
ara pasem al peristylum, és gran oi? Aquesta és com la
segona part de la casa, molt més rica i ornamentada. Mira quin un jardí
interior voltejat per un pòrtic i amb columnes més bonic! Veus les plantes que
hi hem posat? I l’estanyol (piscina) no és una monada?
- Sí, Claudia, sí que és bonic, i convida a seure
tranquil·lament al capvespre a fer-la petar. Qui tingués temps lliure per a
fer-ho!!!! Però, i tot allò encara és vostre?
- I tant, al davant, a la primera habitació de l'esquerra tenim l'exedra,
la sala d'estar, al costat tenim la culina, on cuinen els esclaus,
només té un fogó fet d'obra i una porta que dóna a l’hortum,
on els esclaus planten i recullen productes que segur que no són tan bons com
els que fas tu a la teva vil·la. I més enllà hi ha l'oecus, un
saló i per últim el balneum, el lavabo.
- Per Bacus! Quina villa!
- Domus, Claudia minor, li diem
domus! Oi que és maca? Espero que en gaudeixis els dies que et quedaràs amb
nosaltres.
Raquel M. i Ζήνων
5 comentaris:
No sé de que et queixes Raquel. És genial :) Ho expliques tot molt bé, a més de fer-ho amb claretat i tranquil·litat.
( El diàlegs li fan molt bé, quin personatge la tieta(: )
M'ha agradat molt... quina domus més "chachi" !
Enhorabona!!
Molt bé, Raquel-Claudia, has demostrat ser una amfitriona perfecta, -per cert, d'on ve aquesta paraula?- i que, tot i que us acabeu de mudar, coneixes perfectament tots els racons de la teva domus.
Ara estarem atents a veure com la decoreu i qui hi trobem vivint, oi?
Bona presentació!
Llegint la entrada s'ha anat construit una domus al meu cap, molt bonica he de dir, molt bé Raquel!
Llegint això penso que tots tenien grans cases, perque mare meva cuantes habitacions y sales. Molt ben explicat Raquel!
Em puc fer una clara idea de la inmensitat de la domus. Bona entrada :)
Publica un comentari a l'entrada