Hodie est

dimecres, 18 de gener del 2012

Parlen de nosaltres.. a la XTEC!

Χαῖρετε παιδιά!

Poc ens pensàvem quan vam iniciar el somni, o la seva ombra, el camí que encetàvem. No ens adonàvem de la molta feina, de les hores robades al son per al somni. Ni podíem imaginar que això no quedaria, com tantes bones intencions, guardat en el un calaix... I recordo els primers comentaris: “Has posat tu soleta els gadgets? del Sergi, o el “que xulo” de l’Anabel, o el “falta un comptador” de l’Anaïs, i el “quin nom més bonic” del Sergio. I els dels altres, que s’ho prenien de broma o amb escepticisme una mica mandrós. “Ara hem de fer això?” “Ui, sí, el bloc... fa més que no m’hi passo”.

Però poc  a poc, amb els esforços de tots va passar el primer trimestre, les primeres entrades, i després els de segon també van dir la seva. (Bé, tots després, menys l’Àlex que hi va ser des del principi)

Van marxar uns, van entrar uns altres, i ara fa tot just un trimestre que els alumnes de primer hi participeu, amb força reticència –costa fer-se teu un fill que no has vist néixer-. Comentaris? “Ui, si no sabem mai què posar!” “Si jo ja me’l miro però no sé que dir.” Sí, comentar és l’activitat lliure i costa, sempre costa quan anem massa atrafegats. Ja sabeu que és l’únic retret que us puc fer. Per sort no a tots!

I amb tot això, hi ha hagut moment difícils, d’esgotament i desencís, ganes d’engegar-ho tot a rodar i tornar a les activitats de sempre...Però sempre alguna ombra m’ha recordat que valia la pena, que les nostres hores estaven ben emprades, que estàvem orgullosos de la nostra creació, del nostre projecte comú, de tirar endavant L’ombra d’un somni.

També hi ha hagut moments dolços, com al setembre que quedàvem finalistes dels Premis Blocs de Catalunya 2011. I ara tenim un nou moment dolç perquè la nostra experiència ha estat publicada per la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, XTEC, dins de l’espai EduCAT 2.0, com a experiència de referència amb les TAC a secundària.


Així, un cop més cal proclamar URBI ET ORBI els nostres mèrits, els vostres mèrits i el nostre orgull per haver assolit una nova fita. I recordeu-lo (memento), l’enhorabona és per a vosaltres, que sou les ànimes i les ombres del bloc.

Que això ens doni força per continuar!

8 comentaris:

Montse ha dit...

Moltes felicitats, Laura, per tota la vostra trajectòria. Ja fa temps que us volia donar l'enhorabona i ara en tinc l'oportunitat perfecte. Compartim espai a l'XTEC i ens n'hem de felicitar, per les clàssiques!!!

I moltes felicitats als teus alumnes!!

Una abraçada des de clàssics a la romana!!

Montse Dalmau

Adriana. ha dit...

Quina meravella que tot això continui, sempre és bonic que un projecte conjunt no acabi i a més que obtingui mèrits. Felicitats a tots i a tu Laura!

I que continui la festa sobretot!!

fraaan7 ha dit...

“Ui, si no sabem mai què posar!” Això em pasa ami ara! Que el blog segueixi creixent i siguem més, felicitats!

psijé ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
psijé ha dit...

jo encara m'enrecordo cuan hens vas proposar de fer un blog i tots estaven d'acord, aquell primer de batxillerat cuan estaven els altres que ja no hi son. Aquella gran novetat que encara es present. Ànims perquè el blog continui!

Ζήνων ha dit...

Es un orgull :) Bé per tothom!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Moltes felicitats, Laura i tripulants de l´Ombra! Feu una feina extraordinària i tots procurem aportar el nostre granet de sorra perquè aquest món clàssic que tant estimem segueixi visible als ulls dels homes. Que seguim navegant com fins ara i no decaigui la il·lusió. Feliciter en nom de tots els tripulants de l´Odisseu.

L'ombra d'un somni ha dit...

Gràcies Montse,
gràcies Clàssics a la Romana,
gràcies Jordi,
gràcies tripulants d'El vaixell d'Odisseu.

Les vostres paraules, com a aprenents que som, ens omplen d'orgull i d'alegria, perquè he de recordar que, sent ombres com som, la vostra llum ens ha fet sempre de far.

Esperem que a tots nosaltres ens durin les forces per continuar endavant fent visible el meravellós món de les clàssiques!

Ens trobarem en algun port!
Laura Lucas