Χαῖρετε παιδιά!
Poc ens
pensàvem quan vam iniciar el somni, o la seva ombra, el camí que encetàvem. No
ens adonàvem de la molta feina, de les hores robades al son per al somni. Ni podíem
imaginar que això no quedaria, com tantes bones intencions, guardat en el un
calaix... I recordo els primers comentaris: “Has posat tu soleta els gadgets? del
Sergi, o el “que xulo” de l’Anabel, o el “falta un comptador” de l’Anaïs, i el “quin
nom més bonic” del Sergio. I els dels altres, que s’ho prenien de broma o amb
escepticisme una mica mandrós. “Ara hem de fer això?” “Ui, sí, el bloc... fa
més que no m’hi passo”.
Però
poc a poc, amb els esforços de tots va
passar el primer trimestre, les primeres entrades, i després els de segon també
van dir la seva. (Bé, tots després, menys l’Àlex que hi va ser des del
principi)
Van marxar
uns, van entrar uns altres, i ara fa tot just un trimestre que els alumnes de
primer hi participeu, amb força reticència –costa fer-se teu un fill que no has
vist néixer-. Comentaris? “Ui, si no sabem mai què posar!” “Si jo ja me’l miro
però no sé que dir.” Sí, comentar és l’activitat lliure i costa, sempre costa
quan anem massa atrafegats. Ja sabeu que és l’únic retret que us puc fer. Per
sort no a tots!
I amb tot
això, hi ha hagut moment difícils, d’esgotament i desencís, ganes d’engegar-ho
tot a rodar i tornar a les activitats de sempre...Però sempre alguna ombra m’ha
recordat que valia la pena, que les nostres hores estaven ben emprades, que
estàvem orgullosos de la nostra creació, del nostre projecte comú, de tirar
endavant L’ombra d’un somni.
També hi
ha hagut moments dolços, com al setembre que quedàvem finalistes dels Premis Blocs de Catalunya 2011. I ara tenim un nou moment dolç perquè la nostra
experiència ha estat publicada per la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, XTEC, dins de l’espai EduCAT 2.0,
com a experiència de referència amb les TAC a secundària.
Així, un
cop més cal proclamar URBI ET ORBI els nostres mèrits, els vostres mèrits i el
nostre orgull per haver assolit una nova fita. I recordeu-lo (memento), l’enhorabona
és per a vosaltres, que sou les ànimes i les ombres del bloc.
Que això
ens doni força per continuar!
8 comentaris:
Moltes felicitats, Laura, per tota la vostra trajectòria. Ja fa temps que us volia donar l'enhorabona i ara en tinc l'oportunitat perfecte. Compartim espai a l'XTEC i ens n'hem de felicitar, per les clàssiques!!!
I moltes felicitats als teus alumnes!!
Una abraçada des de clàssics a la romana!!
Montse Dalmau
Quina meravella que tot això continui, sempre és bonic que un projecte conjunt no acabi i a més que obtingui mèrits. Felicitats a tots i a tu Laura!
I que continui la festa sobretot!!
“Ui, si no sabem mai què posar!” Això em pasa ami ara! Que el blog segueixi creixent i siguem més, felicitats!
jo encara m'enrecordo cuan hens vas proposar de fer un blog i tots estaven d'acord, aquell primer de batxillerat cuan estaven els altres que ja no hi son. Aquella gran novetat que encara es present. Ànims perquè el blog continui!
Es un orgull :) Bé per tothom!
Moltes felicitats, Laura i tripulants de l´Ombra! Feu una feina extraordinària i tots procurem aportar el nostre granet de sorra perquè aquest món clàssic que tant estimem segueixi visible als ulls dels homes. Que seguim navegant com fins ara i no decaigui la il·lusió. Feliciter en nom de tots els tripulants de l´Odisseu.
Gràcies Montse,
gràcies Clàssics a la Romana,
gràcies Jordi,
gràcies tripulants d'El vaixell d'Odisseu.
Les vostres paraules, com a aprenents que som, ens omplen d'orgull i d'alegria, perquè he de recordar que, sent ombres com som, la vostra llum ens ha fet sempre de far.
Esperem que a tots nosaltres ens durin les forces per continuar endavant fent visible el meravellós món de les clàssiques!
Ens trobarem en algun port!
Laura Lucas
Publica un comentari a l'entrada