Hodie est

dilluns, 24 de desembre de 2012

diumenge, 23 de desembre de 2012

Les Saturnalia...Cap d'Any a la romana?

Avete!

Heu tingut un bon començament de vacances? Espero que sí!
Quan tot just iniciem el període dedicat a celebrar festes com el Nadal o el Cap d’Any, els romans acabaven de festejar les Saturnalia. Per això, avui, que és el dia en què s'acabarien, jo us parlaré de les festes que celebraven els romans en dies com aquests: les festes Saturnalia.

L’origen d’aquesta celebració es remunta a l’any 497 aC amb el motiu de dedicar un temple al déu Saturn. Justament coincideix amb la data del solstici d’hivern, el dia 17 de desembre (XVI ante Kalendas). Al començament eren celebrades només aquest dia amb la pujada al mont Adventí. Més endavant l’emperador Domicià les va allargar fins a set dies (del 17 al 23). Finalment, després d'una època en què van ser de tres dies, es va acordar que fossin cinc dies de festa.



Com ja he dit abans el motiu de la celebració era honorar el déu Saturn. Els romans situaven el seu regnat al Laci a l’Edat d’or en la qual els animals, els arbres i les plantes parlaven amb els homes, i la terra era fèrtil i donava bons fruits. També hi havia igualtat entre tots els homes que estaven acostumats a viure sense treballar gaire. 
Els romans creien que Saturn havia estat el primer déu de l’agricultura i li atribuïen les primeres lleis dels habitants del Laci, en l'època en què Saturn havia estat expulsat per Júpiter de l’Olimp i de camí cap al Capitoli (on s’hi va instal·lar) havia fundat la ciutat de Satúrnia. 

Les Saturnalia començaven el dia 17 amb un sacrifici al temple seguit del lectisternium (un banquet públic). Els plebeus portaven els synthesis (vestits molt senzills), un barret de pell anomenat pilei i cridaven “Io Saturnalia” moltes vegades. Els dies 18 i 19 començaven amb un bany seguit pel sacrifici familiar d’un porc, després d’això es regalaven mútuament figuretes de massapà.

Hi havia dos ritus importants dins d’aquesta festa: les feriae servorum i el rei saturnalici. Les feriae servorum era un recordatori de l’antiga Edat d’or on tots els homes eren iguals. Durant aquests ritus no existien distincions entre els lliures i els esclaus, d’aquesta manera l’esclau podia fer el paper d’amo i aquest últim el d’esclau. És a dir que els rols s’invertien  i la societat es desordenava. Mentre l’esclau regnés l’amo no es podia queixar de res i havia de fer tot el que l’esclau li digués. 


via

En canvi, el ritus de l’elecció del rei Saturnalici  té el seu origen en l’Imperi, i consistia en l'elecció, per sorteig, entre tots els joves d'un personatge còmic que ocupava per un dia el lloc del rei i tenia el poder de donar ordres burlesques  amb la finalitat de capgirar l’ordre de la societat. Però el destí final d’aquest rei temporal no era massa bo, quan s’acabava el seu manament era assassinat o directament se suïcidava. 

Durant aquestes festes l’ordre establert de les coses i la vida quotidiana mateixa es capgirava: els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, les accions militars se suspenien, es concedia la llibertat als presoners. La gent deixava de banda les feines que havia de fer, s’oblidava dels seus problemes i es concentrava en la gresca, les orgies i el vi negre. Les dones gaudien de molta llibertat, una llibertat que només podien tenir quan hi havia festivitat. I així, amb tot cap per avall la gent més humil de la societat exercia càrrecs públics i podia crear i abolir lleis.

No us recorden a una festa que celebrem a l’actualitat on tot es gresca i diversió? Què penseu d’aquesta festa? Massa rebombori potser? Quina relació pot tenir amb el fet que s'acabi l'any?

Bon Nadal i feliç any nou!
Grace Chávez Vela
1r BTX B

divendres, 21 de desembre de 2012

Bones Festes!

Γεια σας, παιδιά!

Ja hem acabat el primer trimestre i avui comencem les vacances, molts de nosaltres amb l'alegria de la feina ben feta, altres amb certa insatisfacció pels resultats, però tots contents perquè després de l'esforç arriba el descans, que ens hem ben merescut.

I és el moment dels bon desitjos i dels bon propòsits. Per això us desitjo en llatí 
LAETUM FESTUM NATIVITATIS ET ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM VOBIS PRECOR
I en grec modern
ΣΑΣ ΕΥΧΟΜΑΙ ΚΑΛΆ ΧΡΙΣΤΟΎΓΕΝNΑ ΚΑΙ ΕΥΤΙΧΙΣΜΕΝΟ Ο ΚΑΙΝΟΥΡΙΟ ΧΡΟΝΟ ΓΕΜΑΤΟ ΥΓΙΑ ΚΑΙ ΧΑΡΑ!

I complint les promeses una mica de música!
Els barrufets que canten en grec. Us sona la cançó? A veure si enteneu alguna paraula!


I la nostra tradicional Trigona Kalanda de Disney! (que mai aconseguim sentir a classe)


I per acabar una nadala que segur que podreu cantar:


Καλή χρόνια σε όλους με υγεία και χαρά
BONES FESTES A TOTHOM!

dijous, 20 de desembre de 2012

Mitologia a God of War Ill

Bona nit nois! 
Com esteu?
Bé,avui us explicaré sobre el famosíssim videojoc God of War lll. I us preguntareu : Què pinta en aquest blog un videojoc? Bé, és un videojoc que té una gran influència mitològica, per als que no el conegueu aquí teniu un breu resum:

El protagonista d’aquest joc és Kratos (personificació masculina de la força i el poder, fill del tità Palas i d’Estígia, i formava part del seguici de Zelo i les seves germanes Bia i Niké), encara que segons el joc és fill de Zeus. 
 “-Zeus, el teu fill ha tornat, i porta amb ell la destrucció de l’Olimp!” Amb aquestes paraules ens presenten al nostre protagonista, musculat, amb tatuatges, dues espases a l’esquena i amb cara de pocs amics. Acompanyat amb els titans, representa que el context mitològic és la Titanomàquia ja que estan pujant per la muntanya de l’Olimp per derrotar als déus.


Al principi, el teu oponent és Posidó al qual guanyes i com a conseqüència el mar s’empassa la Terra. A continuació arriba fins al seu “pare” però aquest l'ataca amb un llampec que fereix també Gaia, i aquesta en comptes d’ajudar Kratos el traiciona. Aquest cau fins a l’inframón i allà derrota Hades. Com a conseqüència les ànimes perdudes s’escapen i vaguen per la superfície. El següent oponent és Hèlios, déu del Sol al qual aniquiles de forma despietada i com a conseqüència el món queda immers en la nit. 
La següent víctima és el ràpid Hermes, i en acabar amb ell es propaga una plaga pel món que afecta als humans. Després de matar Heracles acabes amb Hera i es moren les plantes. Per últim el combat més esperat, Kratos vs Zeus. 
Després d’una ferotge lluita Kratos es proclama guanyador i es propaga el caos. Al final apareix Atenea que li reclama el poder que li havia prestat per a guanyar a Zeus, però Kratos decideix clavar-se l’espasa de l’Olimp, ja que no té cap deute amb Atenea. Finalment es veu el cos de Kratos dessagnat i després dels crèdits desapareix i tan sols es veu un rastre de sang donant-li misteri al final.



Una mica violent però amb una bona trama :) 

Aquest només és un petit resum amb els detalls més importants. Si voleu descobrir més haureu de provar-lo ;) 
Des del meu punt de vista és un gran joc encara que li falti fidelitat a la historia mitològica. 
Vosaltres què en penseu? Hi jugareu?

Marta Anguix
1r BTX

dimarts, 18 de desembre de 2012

Cinc paraules gregues per dir amor

Avete!

Avui, com a romàntica que sóc us parlaré una mica sobre l'amor i la manera que tenien de veure'l en el món grec. 
En el món grec va produir una sèrie d'expressions per referir-se a l'amor que enriqueixen la nostra comprensió sobre aquest terme. La paraula "amor" ha estat motiu de confusió arran de la gran diversitat de significats que se li han atribuït. Alguns perpetuen mites sobre això i altres fins i tot parlen d'una epidèmia. Fins i tot els mateixos grecs van inventar el mite de Cupido per explicar allò inexplicable de l'amor.


Vegem uns quants tipus d'amor:

Desig sexual
En primer lloc està l'amor com a desig sexual. La paraula grega utilitzada era "epithimia" (ἐπιθύμια) que expressava un fort desig.
Significa posar el cor en alguna cosa, anhelar, cobejar. Quan se l'utilitza amb sentit negatiu es tradueix com "cobdícia". En un sentit positiu, s'entén com "desig".

Idil·li
Una altra paraula grega molt coneguda és "eros", expressió que comunica més que qualsevol altra la idea d'idil·li. S'ha pensat que eros es refereix exclusivament a la sensualitat i físic, per causa de l'ús de la paraula "erotisme", però això no és així. Eros no es refereix sempre al sensual, sinó que inclou l'anhel d'unir-se amb l'ésser estimat i el desig d'arribar a ser un amb ell. En certa manera expressa la idea de fusió.

Afecte i pertinença
La tercera classe d'amor està caracteritzada per la paraula grega "storge" (στοργή), i podria descriure com una relació composta d'afecte natural i el sentiment de pertànyer l'un a l'altre. És el que comparteixen pares i fills i germans entre si.

Amistat
La quarta classe d'amor s'expressa mitjançant el verb grec "phileo" (φιλέω). L'amor filial s'aprecia i té tendre afecte per l'ésser estimat. És un amor de relació, companyonia, participació, comunicació i amistat.

Abnegació
La cinquena classe d'amor és l'amor desinteressat, que en grec s'expressa amb la paraula "àgape" (ἀγαπή). És l'amor totalment abnegat que té la capacitat de donar i continuar donant sense esperar que se li retorni res. En el Nou Testament és traduït com caritat.

Havíeu sentit parlar alguna vegada sobre totes aquestes paraules que utilitzaven per definir l'amor? Interessant, oi? 

Valete!
Paula Carpintero 
1r BTX

dissabte, 15 de desembre de 2012

Les festes dels romans

Avete discipuli!

Jo us parlaré una mica del calendari i festes que tenien els romans. El calendari romà constava  d’uns 200 dies festius, és a dir,  hi havia un o dos dies de festa per cada dia treballat. Només les festes religioses (ludi solemnes), ja ocupaven uns 135 dies. 

Ara que s’apropa Nadal al que sapigueu que el 25 de desembre coincidia amb la festivitat del solstici d'hivern i d'honor a molts déus romans. A la vigília del dia, el 24 de desembre, es celebrava el Natalis Solis Invicti (el naixement del sol invicte) que coincideix amb la actual festa del Nadal, en què celebrem el naixement de Crist. 
L'origen de les "estrenes" (aguinaldo en castellà) es remunta a l’època de Ròmul, primer rei de Roma, que va rebre el primer dia de l'any de part dels seus ajudants unes branques tallades d’un fruiter del bosc de la Deessa Strena.

Ovidi va escriure un llibre anomenat Fastos en el qual descriu les festes dels romans i especifica els dies que les feien, explicant-hi la història de cadascun dels festius. En ell hi trobem força informació sobre les festes oficials.

Quant a les festes privades dels romans les feien als cubicula (habitacions) on bevien vi, practicaven orgies (molt comunes en aquella època), on els convidats menjaven fins a vomitar (quan tenien ganes de fer-ho sortien a un racó de la casa, vomitaven i tornaven a menjar). 
Aquestes festes solien ser dedicades a algun déu romà com Baco, Venus o Mart entre d’altres.

Vosaltres assistiríeu a alguna de les moltes festes privades que es feien a les domus de l’antiga Roma? Trobeu que les festes actuals són gaire diferents?

Valete!
Marc Albaladejo
1BTX 

dijous, 13 de desembre de 2012

Espartans i Gladiadors

Avete!

Molts de vosaltres en algun moment determinat heu vist o sentit a parlar en diverses pel·lícules o històries de dos estils de guerrers molt diferents. Per una part en tenim els espartans de l’antiga Grècia i per l’altra tenim els gladiadors romans. Uns i altres són famosos per ser els guerrers més poderosos i temible, però, sabem en què s'assemblaven i en què es diferenciaven? Us ho explicaré detalladament.

ESPARTANS
Tal i com ens diu el seu nom provenen d'Esparta, una ciutat de Grècia situada a les vores del ric Eurotas, en el sud-est de la regió del Peloponès. Va ser fundada desprès de la conquesta de Lacònia pels doris. 

L’exèrcit espartà era la força militar d'una ciutat que va ser una de les més importants de l’antiga Grècia. 
Des de ben petits tots els ciutadans que naixien homes tenien l'obligació de convertir-se en bons soldats. Estaven sotmesos a un dur entrenament militar, ja que necessitaven un bon físic per poder combatre en les batalles, i també havien de dominar el maneig de les armes de guerra. Durant els segles VI i IV aC els espartans tenien present el fet que “un soldat espartà valia el que diversos homes de qualsevol altre estat” i per això eren els més disciplinats, entrenats i temuts de tota Grècia.

En primer lloc, vivien en una societat en què el sistema educatiu era totalment orientat a la preparació per a la guerra. Dels 16 als 20 anys tot espartà s’incorporava a l’exèrcit actiu. Fins als 30 anys seguien vivint i convivint junts, malgrat que alguns estaven casats. Als 60 anys l’espartà, per fi alliberat del servei militar, podia passar a formar part del Senat. Els espartans tenien plena confiança en els seus hoplites decidits a morir in situ abans de retrocedir o abandonar una batalla.
Aquesta hegemonia va durar fins a la batalla de Leuctra, on van ser vençuts per l’exèrcit tebà d'Epaminondas. Aquí va acabar el seu període de llarga dominació

GLADIADORS
Provenen de Roma, i els orígens dels combats de gladiadors els hem de buscar en els costums funeraris dels etruscos, aproximadament en el segle VI aC. Els primers combats que es van introduir a Roma cap al segle III aC. Dècim Juni, que era consol, i el censor de Roma van celebrar el primer munus gladiatorium l'any 290 a Roma. Així doncs, els primers combats van començar com un ritual religiós però van acabar sent un espectacle públic, en el qual els protagonistes eren principalment esclaus.

Segons les seves armes o tècnica de combat es dividien en diferents tipus de gladiadors. El dia de la festa dels gladiadors se celebrava a l'amfiteatre. El rei podia decidir on rebia el cop un gladiador o l’altre i també amb un simple gest de dit decidia si podia sobreviure o era condemnat a mort. 
Mosaic de Gladiadors, de Sebastià Giralt
El nom de gladiador prové de la paraula gladius, l'espasa que utilitzaven. Eren coneguts pel públic segons la forma de les armes que duein: l’escut, l'espasa, la xarxa o fins i tot la habilitat que posseïen alguns per lluitar. Qui quedava victoriós era premiat amb palmes, corones de cintes o diverses quantitats de diners, però qui perdia rebia la mort!

I fins aquí la meva aportació. Espero que amb aquesta informació hagueu ampliat una mica més el vostre coneixement dels dos grups de lluitadors més famosos del món antic. 
Recordeu alguna pel·lícula on apareguin algun d’aquests dos tipus de lluitadors? Si us haguessiu que decantar per algun d’ells, quin us agradaria ser?

Valete!
Laia Zúñiga
1r BTX

dimarts, 11 de desembre de 2012

Yo concozo mi herencia ¿y tú?

Avete!
Aquest dimecres, 12 de desembre, a les 12 els alumnes de clàssiques de l'IES Gallecs desafiarem el fred i farem en algun racó agradable del centre la lectura de textos clàssics proposada des de l'AMUPROLAG.
L'Associació de Professors de Grec i Llatí de Múrcia han titulat l'esdeveniment "Yo conozco mi herencia ¿y tú?", i la iniciativa ha sorgit com a resposta al projecte de reforma educativa del ministre Wert, en el qual, un cop més, les assignatures de clàssiques queden molt mal parades. 
La proposta és realitzar una lectura simultània de textos d'herència clàssica, (en grec, llatí i traduïts), des d'arreu de l'estat espanyol, i des de fora i tot, gravar-la en vídeo i fer-li arribar al senyor ministre.

Des que va sorgir aquesta idea han passat més coses: una marxa enrere en alguns aspectes de la reforma i un atac frontal a l'aprenentatge del català... I, des d'aquí, entenem que hauria estat adequat haver fet una traducció al català dels textos que han seleccionat els nostres companys de Múrcia, per llegir-los en la nostra pròpia llengua.
Però com que no volem que es pensi que és perquè no ho sabríem fer en castellà -perquè aquesta llengua NO està amenaçada a Catalunya- farem la lectura en grec, llatí i castellà.

Des d'Andújar, la professora Mercedes Caruso, de l'IES Jándula,  ha preparat una presentació en diapositives amb el text de l'antologia Diàleg de les muses.  Aquest és el  que nosaltres llegirem.
I de Silvia Sanz una altra que ens ajudarà a rastrejar l'herència clàssica:


Però això no acaba aquí.
Demà gravarem el vídeo i el publicarem de seguida que estigui llest. I us mostrarem els cartells que han fet els alumnes de 2n de Grec amb paraules d'origen grec.

Segur que us agradaran!
Jo conec la meva herència... i vosaltres també!

dilluns, 10 de desembre de 2012

Mitologia en monedes

Avete!
En aquesta primera publicació, us parlaré sobre els gravats que podem trobar a les diferents monedes gregues, tant als actuals euros com als gravats que hi havia a les antigues dracmes gregues. i per acabar us parlaré sobre el nou bitllet de 5 euros de la sèrie “Europa”, que entrarà en funcionament el maig de 2013.

Així doncs, comencem amb les dracmes, que van deixar de tenir valor l’1 de gener de 2002 amb l’entrada de l’euro. Voleu saber quines imatges tenien aquestes monedes?

LES DRACMES

El seu nom prové de l'antiga Grècia, del verb δράσσομαι, que significa "agafar amb la mà." Per tant, una dracma era allò que es podia agafar amb la mà, un grapat. I ja era una moneda encunyada a l'Atenes del segle V aC.
Jo us parlaré de les darreres dracmes existents, les que es van deixar d'usar amb l'entrada de l'euro.

Hi havia 8 monedes diferents, però totes tenien en comú el revers on apareixia la inscripció “ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ”. No tenien elements mitològics però sí relacionats amb la Grècia antiga.
· 50 leptà: Tenia la figura de Markos Botsaris,
· 1 dracma: Tenia la figura de Laskarina Bouboulina i al revers la d’un vaixell tipus Corbeta.
· 2 dracmes: Tenia la figura de Mantó Mavrogenous i al revers un canyó, un timó i una àncora.
· 5 dracmes: Tenien el filòsof del segle V aC Aristòtil
· 10 dracmes: Tenien Demòcrit i al revers un àtom, amb l'electró i el neutró
· 20 dracmes: Tenien Mantó Mavrogenous i al revers una branca d’olivera
· 50 dracmes: Tenien Homer i al revers una nau arcaica
· 100 dracmes: Tenien Alexandre el Gran i al revers el sol de Vergina



ELS EUROS
Per altra banda els euros actuals de Grècia sí que tenen representats símbols mitològics, que són els següents:
· 1 cèntim: Té la imatge d’un vaixell tipus trirrem (nau de guerra)
· 2 cèntims: Té la imatge d’un vaixell tipus Corbeta (vaixell de guerra)
· 5 cèntims: Té la imatge d’un vaixell petroler 
· 10 cèntims: Té la imatge de Rigas Velestinlís-Feraios un poeta grec.
· 20 cèntims: Té la imatge de Ioannis Kapodistrias un estadista grec.
· 50 cèntims: Imatge de Eleftherios Venizelos un polític grec
· 1 euro: Té la mateixa imatge que tenia el tetradracma atenès amb l’òliba d’Atenea.
· 2 euros: en ella es representa l’escena del rapte d’Europa per Zeus. 

ELS NOUS BITLLETS DE 5 EUROS
El novembre passat es va presentar la nova sèrie de bitllets de 5 euros, que formarà part de la nova col·lecció “Europa”. Els bitllets s’aniran introduint gradualment i tindran representada una marca d’aigua amb el rostre d’Europa. Tot i que encara no esta dissenyat el bitllet definitiu, us deixo unes imatges que ens poden donar pistes de com serà. 


Coneixeu alguna moneda o bitllet més on aparegui algun element mitològic?

Valete!
Andreu Santos
1r BTX A

dissabte, 8 de desembre de 2012

Harry Potter i el món clàssic II

Avete!

Avui col·laboro per primera vegada al bloc i ho faré amb una entrada en la qual relacionaré la famosa saga Harry Potter amb el món grecoromà.

Per començar aclariré l’etimologia d’alguns encantaments:
- Accio: En llatí accio que vol dir "fer venir". La funció de l’encantament és exactament aquesta: fa venir l’objecte anomenat després de la paraula accio.

- Repello inimicum: En llatí repellere i inimicus que vol dir "repel·lir els enemics", que és precisament la funció de l'encantament: crea un potent escut que desintegra tot aquell enemic que el travessi.  

- Crucio: En llatí crucio que vol dir "torturar". És una de les malediccions imperdonables i fa sentir un gran dolor sobre qui s’aplica.

- Imperio: En llatí impero que vol dir "manar". L’encantament s’utilitza per fer que una persona t’obeeixi.

- Confundo: En llatí confundere que vol dir "confondre". Serveix per confondre i despistar l’enemic.

Ara, a continuació, aclariré també l’etimologia del nom d’alguns personatges.
- Albus Dumbledore: Considerat un dels millors mags de la història, està sempre en contra de la màgia obscura, d’aquí el seu nom Albus, que en llatí vol dir "blanc".  

- Severus Snape: Un personatge estrany, amb actitud freda i calculadora. Al final resulta ser un dels millors aliats de Harry. A classe la seva actitud és dura i imponent, d’aquí el nom de Severus, que en llatí vol dir "sever".

- Minerva McGonagall: Intel·ligent professora, mà dreta de Dumbledore i defensora de Harry. El seu nom prové de Minerva, la deessa romana de la intel·ligència, protectora de Roma, de les arts i del saber.  

- Draco Malfoy: Enemic de Harry al col·legi i més tard mortífag (com el seu pare Lucius, en llatí "Lucas"). El seu nom té origen a la paraula llatina Draco que vol dir dragó.  
    
- Remus Lupin: Professor de defensa contra les arts obscures i més tard membre de l’Ordre del Fènix. La seva condició d'home llop dóna lloc al seu nom, Remus (germà de Ròmul, ambdós alletats per una lloba) i Lupin de lupus que vol dir "llop".

- Sybill Trelawny: Professora d’endevinació a Hogwarts. El seu nom és la versió anglesa de Sibil·la, la pitonissa dels romans localitzada a  Cumes.

- Pomona Sprout: Professora d’herbologia a Hogwarts que deu el seu nom a la deessa romana dels fruits: Pomona.

- Fluffy: Gos de tres caps inspirat en el Ca Cèrber, el guardià dels inferns. Aquest gos és el guardià de les sales que descobreixen en Harry i els seus amics a la primera part. Curiosament, Hagrid, l’amo del gos, diu que el seu anterior amo havia estat un grec.

I per acabar vull comentar dues curiositats més: la botiga on Hagrid compra l’òliba a en Harry s’anomena Emporion de la lechuza, nom que prové de la paraula grega ἐμπόριον, que vol dir "mercat o comerç". 

I per últim, dir que s’ha fet una traducció al llatí del primer llibre: Harrius Potter et Philosophi Lapis.   
  
aquí acaba la meva entrada. Espero que us hagi agradat i hagi estat entretinguda. De totes maneres, us he de dir que, tot i que ja hi va haver una fantàstica entrada al bloc sobre aquest tema, encara falten més aspectes de Harry Potter que es poden relacionar amb el món clàssic. 
Així que us animo a comentar-los!

Valete! 
David Santos
1r BTX