Curiositats gastronòmiques a Roma

Avete! 

Com que hem estudiat com eren els banquets a Roma, avui us explicaré unes curiositats de l'antiga Roma relatives a l'àmbit gastronòmic:

Diuen que l'emperador romà Viteli (14-69 d. de C.) s'introduïa una ploma d'au, generalment de paó, en la gola per així provocar-se les nàusees i el vòmit. 
El vomitorium era el lloc on els romans després dels banquets vomitaven el menjar per poder seguir menjant.



Banquet romà


Segons els biògrafs de l'emperador Maximí, aquest arribava a ingerir 16 quilos de carn, 32 litres de vi en un sol menjar. 




En un esmorzar, l'aspirant a emperador Albí va ingerir la desorbitada quantitat de 500 figues, 100 préssecs, 10 melons, 48 ostres i 2 quilos de raïm.
El major banquet de la història va ser l'ofert per Juli César per celebrar les seves victòries a Orient. Va convidar durant diversos dies 260.000 persones i van menjar en 22.000 taules.
L'emperador romà Neró refredava els seus sucs de fruita i els seus vins amb gel o neu portats de les muntanyes pels seus esclaus, per la qual cosa pot considerar-se l'inventor del sorbet. 
El turbot, una espècie de peix pla que habita en els fons marins, era molt més car que la vaca.

salsa gàrum
La salsa gàrum s'utilitzava molt, afegint-ne a qualsevol plat, i fins i tot a l'aigua o al vi. Les vísceres de peix (tonyina, verat i esturió) es posaven en maceració amb salmorra i es deixaven assecar al sol durant dos o tres mesos. El més car era el produït a Cartagena i es cotitzava a 180 peces de plata el litre de salsa.
A l'Imperi romà existien una gran quantitat de plats exòtics, com els cervells d'alosa amb mel, llengües de flamenc o rossinyol, talons de camell, cresta d'aus, mugrons de truja...

Havíeu sentit mai aquests fets tant curiosos? Us animeu a preparar algun dels darrers plats de l'últim punt per al dinar de comiat de curs?

Laura Rodríguez
1r BTX B

Les festes dels romans

Avete discipuli!

Jo us parlaré una mica del calendari i festes que tenien els romans. El calendari romà constava  d’uns 200 dies festius, és a dir,  hi havia un o dos dies de festa per cada dia treballat. Només les festes religioses (ludi solemnes), ja ocupaven uns 135 dies. 

Ara que s’apropa Nadal al que sapigueu que el 25 de desembre coincidia amb la festivitat del solstici d'hivern i d'honor a molts déus romans. A la vigília del dia, el 24 de desembre, es celebrava el Natalis Solis Invicti (el naixement del sol invicte) que coincideix amb la actual festa del Nadal, en què celebrem el naixement de Crist. 
L'origen de les "estrenes" (aguinaldo en castellà) es remunta a l’època de Ròmul, primer rei de Roma, que va rebre el primer dia de l'any de part dels seus ajudants unes branques tallades d’un fruiter del bosc de la Deessa Strena.

Ovidi va escriure un llibre anomenat Fastos en el qual descriu les festes dels romans i especifica els dies que les feien, explicant-hi la història de cadascun dels festius. En ell hi trobem força informació sobre les festes oficials.

Quant a les festes privades dels romans les feien als cubicula (habitacions) on bevien vi, practicaven orgies (molt comunes en aquella època), on els convidats menjaven fins a vomitar (quan tenien ganes de fer-ho sortien a un racó de la casa, vomitaven i tornaven a menjar). 
Aquestes festes solien ser dedicades a algun déu romà com Baco, Venus o Mart entre d’altres.

Vosaltres assistiríeu a alguna de les moltes festes privades que es feien a les domus de l’antiga Roma? Trobeu que les festes actuals són gaire diferents?

Valete!
Marc Albaladejo

1BTX