Hodie est

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Harry Potter. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Harry Potter. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de febrer del 2014

L’Orestíada i la saga Potteriana

Avete!


Us sona d’alguna cosa el nom d’Orestíada? No? Doncs no passa res, perquè avui us explicaré en què consisteix aquesta trilogia escrita per Èsquil. Com que el meu treball de recerca va consistir a trobar totes les referències clàssiques existents dins el món de Harry Potter, aquesta entrada no només tractarà sobre l’Orestíada, sinó també sobre les referències a aquesta tragèdia que podem trobar dins la coneguda saga de Harry Potter. Comencem. 

L’Orestíada és una trilogia que va ser escrita per Èsquil en el seu moment de màxim esplendor. De totes les tragèdies gregues que es coneixen avui dia, aquesta és l’única trilogia que es conserva completa i, lògicament, està constituïda per tres peces:


Agamèmnon: Es narra l’arribada d’Agamèmnon després d’haver estat fora de casa deu anys lluitant a la guerra de Troia. El rei arriba a Argos en companyia de Cassandra (filla del rei de Troia, Príam), que s’ha convertit en la seva concubina. Clitemnestra el rep molt afablement però ja ha planejat l’assassinat del marit per tal de venjar el sacrifici de la seva filla Ifigènia. Així doncs, Agamèmnon és assassinat i aquest és el desencadenant de tota la tragèdia.

Coèfores: Electra havia enviat cap a la Fòcide el seu germà Orestes per tal d’allunyar-lo del perill que suposava la seva mare, que en aquells moments ja tenia un nou marit. En aquesta segona part es narra l’arribada d’Orestes a Argos acompanyat del seu fidel amic Pílades. Mentre Orestes visita la tomba del seu pare arriba Electra acompanyada d’unes serventes que vénen a fer libacions a la tomba de l’antic rei. Els dos germans es reconeixen i junts planegen l’assassinat de la mare i del seu amant, Egist. Orestes i Pílades fingeixen ser dos forasters que anuncien la mort del fill de la reina. D’aquesta manera aconsegueixen entrar a palau i així Orestes pot matar, primer a Egist i després a la seva mare. Aquesta part s’acaba amb Orestes perseguit per les Erínies. 

Eumènides: Aquesta part posa fi a la trilogia amb l’enfrontament que té lloc entre les Erínies i el déu protector d’Orestes, Apol·lo. Aquest déu havia ordenat Orestes venjar la mort d’Agamèmnon. És la deessa Atenea qui posa fi a la disputa quan instaura un tribunal popular que decideix no condemnar Orestes. Aquesta última part de la trilogia s’anomena així perquè la deessa Atenea decideix instituir a la capital de l’Àtica el culte a les Erínies, sota el nom de Benefactores (Eumènides) per tal de no enfurismar-les més. 

Fins aquí l’explicació de l’Orestíada.

Us estareu preguntant: però de veritat podem establir similituds entre aquesta tragèdia i Harry Potter? La resposta és sí. Les similituds més destacades entre aquestes dues històries se centren en l’àmbit dels personatges: la seva relació amb altres personatges, els seus objectius, etc.

Orestes i Harry: Orestes mata la seva mare perquè vol venjar la mor del seu pare. En el cas d’en Harry, vol matar en Voldemort perquè ha assassinat els seus pares i està disposat a arriscar la seva vida per aconseguir-ho. A més a més, Orestes acompanyat de Pílades, va a Argos, a la tomba d'Agamèmnon, on consagra al seu pare un rínxol del seu cabell. En Harry també visita la tomba dels seus pares a la Vall de Godric i qui l’acompanya és la seva millor amiga, Hermione, qui fa sortir de la seva vareta una corona de flors. Podem afegir també, que Orestes té com a mentor el déu Apol·lo que l’ajuda i l’aconsella. Per la banda d’en Harry, té com a mentor l’Albus Dumbledore. 

Electra i Hermione: Electra és la germana més fidel d’Orestes, és qui comparteix el seu dolor i el seu desig de venjança. Pateix els sofriments del seu germà i lluita al seu costat contra l’hostilitat del poble. En el cas d’en Harry, ell considera Hermione com una germana. Ella el protegeix, el cuida i moltes vegades l’enginy de l’Hermione ha salvat la vida d’en Harry. Lluita al costat d’en Harry i s’enfronta a grans perills per tal d’acompanyar el seu amic en la seva missió de buscar els horricreus. A més a més, Electra finalment es casa amb Pílades, el millor amic i company d'Orestes. Hermione, d'altra banda, es casa amb Ron i tenen dos fills: Rose i Hugo. 

Pílades i Ron: Pílades és el millor amic i company fidel d’Orestes. Tots dos creixen junts i amb el temps la seva relació passa a ser una relació fraternal. Passa d’igual manera amb en Harry i en Ron que es coneixen des dels onze anys i creixen junts, fet que fa que la seva relació sigui igual de forta que la de dos germans. En Ron lluita per salvar la vida d’en Harry i, igual que l’Hermione, l’acompanya en la seva missió de trobar i destruir els horricreus d’en Voldemort. Tal com fa en Pilades, que acompanya i dóna ànims a Orestes en els moments més complicats, en Ron representa el suport que en Harry tant necessita. Un clar exemple el tenim al primer llibre, quan en Ron se sacrifica en la partida d’escacs per tal que en Harry pugui arribar fins la pedra filosofal.



I així hem arribat al final d’aquesta entrada. Espero que us hagi agradat i que hagi despertat en vosaltres les ganes de llegir l’Orestíada. Abans de fer el meu treball de recerca no coneixia aquest mite i va suposar una agradable sorpresa descobrir que la saga de Harry Potter guarda tantes similituds amb aquesta tragèdia. I si no teniu temps de llegir, alegreu-vos, el proper 10 d'abril veure la peça central de la trilogia representada en el teatre del Camp de Mart a Tarragona!

Això suposa una prova més que ens confirma que el món clàssic perviu i representa una gran font d’inspiració per a la literatura contemporània.
Valete!

dissabte, 8 de desembre del 2012

Harry Potter i el món clàssic II

Avete!

Avui col·laboro per primera vegada al bloc i ho faré amb una entrada en la qual relacionaré la famosa saga Harry Potter amb el món grecoromà.

Per començar aclariré l’etimologia d’alguns encantaments:
- Accio: En llatí accio que vol dir "fer venir". La funció de l’encantament és exactament aquesta: fa venir l’objecte anomenat després de la paraula accio.

- Repello inimicum: En llatí repellere i inimicus que vol dir "repel·lir els enemics", que és precisament la funció de l'encantament: crea un potent escut que desintegra tot aquell enemic que el travessi.  

- Crucio: En llatí crucio que vol dir "torturar". És una de les malediccions imperdonables i fa sentir un gran dolor sobre qui s’aplica.

- Imperio: En llatí impero que vol dir "manar". L’encantament s’utilitza per fer que una persona t’obeeixi.

- Confundo: En llatí confundere que vol dir "confondre". Serveix per confondre i despistar l’enemic.

Ara, a continuació, aclariré també l’etimologia del nom d’alguns personatges.
- Albus Dumbledore: Considerat un dels millors mags de la història, està sempre en contra de la màgia obscura, d’aquí el seu nom Albus, que en llatí vol dir "blanc".  

- Severus Snape: Un personatge estrany, amb actitud freda i calculadora. Al final resulta ser un dels millors aliats de Harry. A classe la seva actitud és dura i imponent, d’aquí el nom de Severus, que en llatí vol dir "sever".

- Minerva McGonagall: Intel·ligent professora, mà dreta de Dumbledore i defensora de Harry. El seu nom prové de Minerva, la deessa romana de la intel·ligència, protectora de Roma, de les arts i del saber.  

- Draco Malfoy: Enemic de Harry al col·legi i més tard mortífag (com el seu pare Lucius, en llatí "Lucas"). El seu nom té origen a la paraula llatina Draco que vol dir dragó.  
    
- Remus Lupin: Professor de defensa contra les arts obscures i més tard membre de l’Ordre del Fènix. La seva condició d'home llop dóna lloc al seu nom, Remus (germà de Ròmul, ambdós alletats per una lloba) i Lupin de lupus que vol dir "llop".

- Sybill Trelawny: Professora d’endevinació a Hogwarts. El seu nom és la versió anglesa de Sibil·la, la pitonissa dels romans localitzada a  Cumes.

- Pomona Sprout: Professora d’herbologia a Hogwarts que deu el seu nom a la deessa romana dels fruits: Pomona.

- Fluffy: Gos de tres caps inspirat en el Ca Cèrber, el guardià dels inferns. Aquest gos és el guardià de les sales que descobreixen en Harry i els seus amics a la primera part. Curiosament, Hagrid, l’amo del gos, diu que el seu anterior amo havia estat un grec.

I per acabar vull comentar dues curiositats més: la botiga on Hagrid compra l’òliba a en Harry s’anomena Emporion de la lechuza, nom que prové de la paraula grega ἐμπόριον, que vol dir "mercat o comerç". 

I per últim, dir que s’ha fet una traducció al llatí del primer llibre: Harrius Potter et Philosophi Lapis.   
  
aquí acaba la meva entrada. Espero que us hagi agradat i hagi estat entretinguda. De totes maneres, us he de dir que, tot i que ja hi va haver una fantàstica entrada al bloc sobre aquest tema, encara falten més aspectes de Harry Potter que es poden relacionar amb el món clàssic. 
Així que us animo a comentar-los!

Valete! 
David Santos
1r BTX

dijous, 4 d’octubre del 2012

Harry Potter i el món clàssic


Avete!

Aquí estem. Un any més em toca fer una entrada al nostre bloc de clàssiques. 

Avui, com que sóc una rara avis (friki) amant de Harry Potter us mostraré algunes de les moltes coses que hi ha en aquests llibres relacionades amb el llatí i el món clàssic.

Per començar us mostraré l’escut de Howarts que segurament haureu vist mil vegades, encara que probablement en cap d’aquestes ocasions us heu fixat en el fet que conté una frase en llatí. 

Concretament hi posa: draco dormiens numquam est titillandus, que traduït vol dir: mai no facis pessigolles al drac que dorm,  i el seu significat és "és deixa les coses tal com estan".


A més, ja en el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal, trobem una clara relació amb Orfeu. En el moment àlgid d’aquest llibre trobem una clara relació amb el mite de les Mènades (segons les Metamorfosis d’Ovidi). 

En  aquest mite se'ns explica com va morir Orfeu, que amansia les feres amb la seva música. Orfeu estava casat amb Eurídice i al morir la noia, la va anar a buscar a l’Hades per poder recuperar-la. Va aconseguir convèncer el rei de l’inframón amb la condició que no es podia girar enrere mentre en sortia seguit de la seva estimada esposa; sols així podria recuperar Eurídice. Orfeu, però,  no ho va poder evitar i va mirar enrere, i com no va poder complir la promesa, no va recuperar la seva estimada.

Per poder entrar als inferns, va haver de calmar el Cà Cèrber, un gos de tres caps com el que apareix a Harry Potter, i que ha arribat a Howgarts perquè un grec li regala a Hagrig. Com deia, Orfeu utilitza el cant per calmar-lo i poder entrar a l'infern. En el llibre es produeix una situació similar:  
"- ¿Què és allò que té als peus? - va xiuxiuejar l'Hermione.- Sembla una arpa - va dir el Ron -. Se la deu haver deixat l'Snape.- Deu ser que es desperta tan bon punt deixes de tocar - va dir el Harry -. Bé, doncs comencem...El Harry es va posar la flauta del Hagrig als llavis i va bufar. De fet, no tocava cap melodia, però des de la primera nota els ulls de la bèstia es van començar a tancar. El Harry no parava gairebé ni per respirar. A poc a poc el gos va deixar de grunyir... Va començar a trontollar i se li van plegar els genolls; a continuació va caure rodó, totalment adormit."

En aquest enllaç podreu veure el moment de la pel·lícula en el qual transcorre aquesta acció, a partir del minut 110:12
 
També trobem referents de l'Infern i el barquer Caront al sisè llibre, El misteri del Príncep.
A finals del sisè llibre, Dumbeldore i Harry han de vèncer un malefici imposat per Voldemort perquè ningú no s'apoderiu de l’horricreu que hi ha amagat dins una cova. Allà hi ha un llac ple de cadàvers que recorda als rius de l’Hades, els quals no es poden creuar si no és amb ajuda de Caront i la seva barca. En el llibre no apareix cap barquer, però sí la barca per arribar al centre on hi ha el preuat objecte, i també hi ha un preu a pagar, com les monedes que se li havien de donar a Caront, que en el cas del llibre és la sang d’en Dumbeldore.I ja per acabar, un últim personatge que va inspirar a l'escriptora i que es veu clarament relacionat en el quart llibre Harry Potter i el calze de foc, Teseu.
En el quart llibre, en la part de les proves del Torneig dels Tres bruixots hi ha un tret comú amb el mite de Teseu: el laberint. En el mite, Teseu s'hi endinsa per derrotar el Minotaure, la bèstia que allà habita. I amb l'ajuda d'Ariadna, la seva estimada, pot trobar la sortida del laberint. 
En el cas d'en Harry també s'endinsa en el laberint per realitzar la prova final del torneig.Tot i que no hi troba un Minotaure, sinó que troba  Voldemort que simbolitzaria el Minotaure.


I fins aquí alguns detalls de la relació de la sèrie de Harry Potter amb el món clàssic, tot i que en podríem trobar molts més. Com per exemple, els noms d'alguns personatges. En podríeu dir algun?

Espero que us hagi agradat.
Isabel Segura
2n BTX B