Hodie est

dimarts, 18 de febrer de 2014

L’Orestíada i la saga Potteriana

Avete!


Us sona d’alguna cosa el nom d’Orestíada? No? Doncs no passa res, perquè avui us explicaré en què consisteix aquesta trilogia escrita per Èsquil. Com que el meu treball de recerca va consistir a trobar totes les referències clàssiques existents dins el món de Harry Potter, aquesta entrada no només tractarà sobre l’Orestíada, sinó també sobre les referències a aquesta tragèdia que podem trobar dins la coneguda saga de Harry Potter. Comencem. 

L’Orestíada és una trilogia que va ser escrita per Èsquil en el seu moment de màxim esplendor. De totes les tragèdies gregues que es coneixen avui dia, aquesta és l’única trilogia que es conserva completa i, lògicament, està constituïda per tres peces:


Agamèmnon: Es narra l’arribada d’Agamèmnon després d’haver estat fora de casa deu anys lluitant a la guerra de Troia. El rei arriba a Argos en companyia de Cassandra (filla del rei de Troia, Príam), que s’ha convertit en la seva concubina. Clitemnestra el rep molt afablement però ja ha planejat l’assassinat del marit per tal de venjar el sacrifici de la seva filla Ifigènia. Així doncs, Agamèmnon és assassinat i aquest és el desencadenant de tota la tragèdia.

Coèfores: Electra havia enviat cap a la Fòcide el seu germà Orestes per tal d’allunyar-lo del perill que suposava la seva mare, que en aquells moments ja tenia un nou marit. En aquesta segona part es narra l’arribada d’Orestes a Argos acompanyat del seu fidel amic Pílades. Mentre Orestes visita la tomba del seu pare arriba Electra acompanyada d’unes serventes que vénen a fer libacions a la tomba de l’antic rei. Els dos germans es reconeixen i junts planegen l’assassinat de la mare i del seu amant, Egist. Orestes i Pílades fingeixen ser dos forasters que anuncien la mort del fill de la reina. D’aquesta manera aconsegueixen entrar a palau i així Orestes pot matar, primer a Egist i després a la seva mare. Aquesta part s’acaba amb Orestes perseguit per les Erínies. 

Eumènides: Aquesta part posa fi a la trilogia amb l’enfrontament que té lloc entre les Erínies i el déu protector d’Orestes, Apol·lo. Aquest déu havia ordenat Orestes venjar la mort d’Agamèmnon. És la deessa Atenea qui posa fi a la disputa quan instaura un tribunal popular que decideix no condemnar Orestes. Aquesta última part de la trilogia s’anomena així perquè la deessa Atenea decideix instituir a la capital de l’Àtica el culte a les Erínies, sota el nom de Benefactores (Eumènides) per tal de no enfurismar-les més. 

Fins aquí l’explicació de l’Orestíada.

Us estareu preguntant: però de veritat podem establir similituds entre aquesta tragèdia i Harry Potter? La resposta és sí. Les similituds més destacades entre aquestes dues històries se centren en l’àmbit dels personatges: la seva relació amb altres personatges, els seus objectius, etc.

Orestes i Harry: Orestes mata la seva mare perquè vol venjar la mor del seu pare. En el cas d’en Harry, vol matar en Voldemort perquè ha assassinat els seus pares i està disposat a arriscar la seva vida per aconseguir-ho. A més a més, Orestes acompanyat de Pílades, va a Argos, a la tomba d'Agamèmnon, on consagra al seu pare un rínxol del seu cabell. En Harry també visita la tomba dels seus pares a la Vall de Godric i qui l’acompanya és la seva millor amiga, Hermione, qui fa sortir de la seva vareta una corona de flors. Podem afegir també, que Orestes té com a mentor el déu Apol·lo que l’ajuda i l’aconsella. Per la banda d’en Harry, té com a mentor l’Albus Dumbledore. 

Electra i Hermione: Electra és la germana més fidel d’Orestes, és qui comparteix el seu dolor i el seu desig de venjança. Pateix els sofriments del seu germà i lluita al seu costat contra l’hostilitat del poble. En el cas d’en Harry, ell considera Hermione com una germana. Ella el protegeix, el cuida i moltes vegades l’enginy de l’Hermione ha salvat la vida d’en Harry. Lluita al costat d’en Harry i s’enfronta a grans perills per tal d’acompanyar el seu amic en la seva missió de buscar els horricreus. A més a més, Electra finalment es casa amb Pílades, el millor amic i company d'Orestes. Hermione, d'altra banda, es casa amb Ron i tenen dos fills: Rose i Hugo. 

Pílades i Ron: Pílades és el millor amic i company fidel d’Orestes. Tots dos creixen junts i amb el temps la seva relació passa a ser una relació fraternal. Passa d’igual manera amb en Harry i en Ron que es coneixen des dels onze anys i creixen junts, fet que fa que la seva relació sigui igual de forta que la de dos germans. En Ron lluita per salvar la vida d’en Harry i, igual que l’Hermione, l’acompanya en la seva missió de trobar i destruir els horricreus d’en Voldemort. Tal com fa en Pilades, que acompanya i dóna ànims a Orestes en els moments més complicats, en Ron representa el suport que en Harry tant necessita. Un clar exemple el tenim al primer llibre, quan en Ron se sacrifica en la partida d’escacs per tal que en Harry pugui arribar fins la pedra filosofal.



I així hem arribat al final d’aquesta entrada. Espero que us hagi agradat i que hagi despertat en vosaltres les ganes de llegir l’Orestíada. Abans de fer el meu treball de recerca no coneixia aquest mite i va suposar una agradable sorpresa descobrir que la saga de Harry Potter guarda tantes similituds amb aquesta tragèdia. I si no teniu temps de llegir, alegreu-vos, el proper 10 d'abril veure la peça central de la trilogia representada en el teatre del Camp de Mart a Tarragona!

Això suposa una prova més que ens confirma que el món clàssic perviu i representa una gran font d’inspiració per a la literatura contemporània.
Valete!