Hodie est

diumenge, 23 de febrer del 2014

La Primavera i El naixement de Venus

Avete!

En aquesta entrada us parlaré sobre dues obres de Sandro Botticelli que fan referència a la deessa Venus: La Primavera i El naixement de Venus.

La Primavera
Aquesta obra la va pintar a l'any 1478.
El dibuix té una composició triangular en la qual la punta del triangle és Cupido. Els personatges que apareixen en el quadre són els següents: 

La figura de l'esquerra és Mercuri, el déu missatger. Al seu costat hi ha tres dones ballant en rotllana que són les Tres Gràcies: la primera és la bellesa, la segona és la castedat i la tercera és el plaer. El personatge del mig i el principal és Venus, la deessa de l'amor. És el centre no només físic sinó també moral de l'obra. Sobre el cap se situa Cupido disparant les seves fletxes cap a una de les tres Gràcies. 


A la zona de la dreta trobem la Primavera amb un vestit florejat, escampant les flors per la terra. Al costat hi ha Zèfir, vent de primavera que rapta per amor la nimfa Clori, la deixa embarassada i d'aquest acte la nimfa reneix i es transforma en Flora. També es pot veure la representació dels mesos, des del febrer (Zèfir) fins al setembre (Mercuri).
El fons és un bosc, sense cap altra perspectiva.


El naixement de Venus
Aquest obra es data entre 1842 i 1846, i també és de tema mitològic. 
A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (déu del vent de l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris, fortament abraçats, simbolitzen la unió de la matèria i l'esperit. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la llegenda després es convertiran en éssers humans.
El centre de la composició l'ocupa la deessa Venus sobre una petxina que flota en un mar verdós. Té l'actitud d'una Venus púdica (una mà sobre el pit i una altra sobre el sexe). El cabell és un ornament eròtic. Amb el seu braç dret tracta delicadament i gairebé innocentment de tapar-se els pits.

Una de les Hores o Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals, es creu que es tracta de la Primavera, l'estació de renéixer. Porta un vestit florit i al coll llueix una elegant garlanda de murta, planta sagrada de Venus i símbol de l'amor etern. Entre els seus peus floreix una anemone blava.

El paisatge no rep especial interès pel pintor, la qual cosa és una característica de Botticelli. Els arbres formen part d'un petit bosc de tarongers en flor, que correspondria al sagrat jardí de les Hespèrides en la mitologia grega. No obstant això, els tarongers, el mateix que el llorer, també present, poden entendre's com al·lusions a la família Medici, mecenes del pintor.


Bé, i fins a aquí l'explicació d'aquestes dues obres que vam veure a Florència. Espero que us hagin agradat aquests petits anàlisis d'aquestes dues obres de Botticelli.

Fins aviat!
Sandra Ruíz
1r BTX