Avete!
De nou ens tornem a trobar aquí un altre any! Jo avui, a
causa de la meva afició a l’esport, he decidit parlar del tipus de competicions
que es celebraven als Jocs Olímpics i relacionar-les amb les que practiquen els esportistes d’avui dia.
Els Jocs Olímpics van celebrar-se
per primer cop l’any 776 aC. El seu nom fa referència al lloc on s’organitzaven
antigament les olimpíades: al santuari grec d’Olímpia. Els Jocs es
celebraven cada 4 anys, entre els mesos de juny i agost.
Hi havia diferents modalitats,
les quals rebien el nom d’agones. La paraula “agón” per als grecs
significava lluita, combat i a causa d’això als competidors se’ls anomenava
agonistes (lluitadors).
En podem diferenciar 3 tipus d’agones:
- Agones atlètics:
Carreres: la carrera més
antiga era la de velocitat que constava de 192 metres, que aproximadament
equivaldria a un estadi.
Salt de longitud: de tots els salts que existeixen actualment, l’únic practicat pels grecs, era el de longitud. Els atletes agafaven impuls (menys que l’actual) i saltaven sobre un fossar de terra. En aquell moment no es calculaven les longituds, sinó que comparaven les empremtes que deixaven els competidors.
Salt de longitud: de tots els salts que existeixen actualment, l’únic practicat pels grecs, era el de longitud. Els atletes agafaven impuls (menys que l’actual) i saltaven sobre un fossar de terra. En aquell moment no es calculaven les longituds, sinó que comparaven les empremtes que deixaven els competidors.
Llançament de disc: els
competidors llançaven discos de bronze. La mida i el pes variava segons qui
el llançava. El disc més pesat feia 6,6 kg i tenia 33 cm de diàmetre. La
gràcia de la prova era assolir la màxima distància encara que et deixessis un braç pel
camí.
Llançament de javelina: no es valorava la punteria sinó la distància. La javelina tenia l’altura d’un llançador i encara que en el seu origen es tractava d’un arma de guerra, la que s’utilitzava al Jocs no tenia punta.
-Agones luctatius:
Lluita: consistia en
guanyar el rival sense colpejar-lo, és a dir, no es permetien cap tipus de
puntada de peu, cops de puny, etc.
Pugilat: en aquest esport, en canvi, es colpejava l'adversari a força de cops de puny, de manera que al final se’t treien les ganes de somriure amb les poques dents que et quedaven. Aquest esport equivaldria al que actualment denominem “boxa”.
Pancraci: és l’equivalent a les arts marcials. Es permetia colpejar el rival amb qualsevol part del cos. El combat podia finalitzar o bé perquè el contrari es rendia o perquè acabava morint.
- Agones hípics:
Carreres de carros:
constituïen el moment més important dels Jocs Olímpics. El carro tenia 2 rodes
i en ell hi viatjava l’auriga. Amb una mà conduïa al cavalls i
amb l’altre portava el fuet (però no el de menjar). El carro podia ser
tirat per 4 cavalls (quadriga) o per 2 (biga). Els cavalls podien tenir tot
tipus d’obstacles, ja siguin tanques, fossars, pendents o terrenys complicats.
- Pentatló:
Era la competició per
excel·lència de les olimpíades. Constava de cinc (πέντε) proves: una carrera de velocitat, salt de
longitud, llançament de disc, javelina i lluita. La veritat és que aquesta
competició aconseguia que en acabar-la no poguessis aixecar-te del llit fins
que no havia passat gairebé tot un any. Ara, eres coronat com l'atleta més complet!!!
Com heu pogut veure encara es conserven la majoria de
les proves que es duien a terme antigament. Això sí, al llarg dels anys s’han anat
afegint moltes proves més, com ara el bàsquet, el futbol o el voleibol entre d’altres.
Jo us he explicat quines eren les antigues proves olímpiques. Ara vosaltres en sabríeu dir alguna més de les modernes? Quants esports actualment són olímpics? Quins són els darrers a incorporar-se en el llistat?
Espero que gaudiu de l’entrada!
Valete!
Arianna Luján
2n BTX







