Hodie est

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Què es manté dels antics Jocs Olímpics?

Avete!

De nou ens tornem a trobar aquí un altre any! Jo avui, a causa de la meva afició a l’esport, he decidit parlar del tipus de competicions que es celebraven als Jocs Olímpics i relacionar-les amb les que practiquen els esportistes d’avui dia.

Els Jocs Olímpics van celebrar-se per primer cop l’any 776 aC. El seu nom fa referència al lloc on s’organitzaven antigament les olimpíades: al santuari grec d’Olímpia. Els Jocs es celebraven cada 4 anys, entre els mesos de juny i agost.

Hi havia diferents modalitats, les quals rebien el nom d’agones. La paraula “agón” per als grecs significava lluita, combat i a causa d’això als competidors se’ls anomenava agonistes (lluitadors).

En podem diferenciar 3 tipus d’agones:
- Agones atlètics:
Carreres: la carrera més antiga era la de velocitat que constava de 192 metres, que aproximadament equivaldria a un estadi.

Salt de longitud: de tots els salts que existeixen actualment, l’únic practicat pels grecs, era el de longitud. Els atletes agafaven impuls (menys que l’actual) i saltaven sobre un fossar de terra. En aquell moment no es calculaven les longituds, sinó que comparaven les empremtes que deixaven els competidors.

Llançament de disc: els competidors llançaven discos de bronze. La mida i el pes variava segons qui el llançava. El disc més pesat feia 6,6 kg i tenia 33 cm de diàmetre. La gràcia de la prova era assolir la màxima distància encara que et deixessis un braç pel camí.

Llançament de javelina: no es valorava la punteria sinó la distància. La javelina tenia l’altura d’un llançador i encara que en el seu origen es tractava d’un arma de guerra, la que s’utilitzava al Jocs no tenia punta.

-Agones luctatius:
Lluita: consistia en guanyar el rival sense colpejar-lo, és a dir, no es permetien cap tipus de puntada de peu, cops de puny, etc.

Pugilat: en aquest esport, en canvi, es colpejava l'adversari a força de cops de puny, de manera que al final se’t treien les ganes de somriure amb les poques dents que et quedaven. Aquest esport equivaldria al que actualment denominem “boxa”.

Pancraci: és l’equivalent a les arts marcials. Es permetia colpejar el rival amb qualsevol part del cos. El combat podia finalitzar o bé perquè el contrari es rendia o perquè acabava morint.

- Agones hípics:
Carreres de carros: constituïen el moment més important dels Jocs Olímpics. El carro tenia 2 rodes i en ell hi viatjava l’auriga. Amb una mà conduïa al cavalls i amb l’altre portava el fuet (però no el de menjar). El carro podia ser tirat per 4 cavalls (quadriga) o per 2 (biga). Els cavalls podien tenir tot tipus d’obstacles, ja siguin tanques, fossars, pendents o terrenys complicats.

- Pentatló:
Era la competició per excel·lència de les olimpíades. Constava de cinc (πέντε) proves: una carrera de velocitat, salt de longitud, llançament de disc, javelina i lluita. La veritat és que aquesta competició  aconseguia que en acabar-la no poguessis aixecar-te del llit fins que no havia passat gairebé tot un any. Ara, eres coronat com l'atleta més complet!!!

Com heu pogut veure encara es conserven la majoria de les proves que es duien a terme antigament. Això sí, al llarg dels anys s’han anat afegint moltes proves més, com ara el bàsquet, el futbol o el voleibol entre d’altres.

Jo us he explicat quines eren les antigues proves olímpiques. Ara vosaltres en sabríeu dir alguna més de les modernes? Quants esports actualment són olímpics? Quins són els darrers a incorporar-se en el llistat?

Espero que gaudiu de l’entrada!
Valete!

Arianna Luján
2n BTX 

dissabte, 6 d’octubre del 2012

L'ombra d'un somni: Guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2012

Χαῖρετε!

Ja sabeu que aquesta manera grega de saludar vol dir literalment "Alegreu-vos!", i, per tant, avui és la salutació idònia!

Perquè, contra tot pressentiment, HEM GUANYAT el Premi Blocs Catalunya 2012, que concedeix cada any l'Associació STIC.CAT, en la temàtica d'Educació, categoria corporativa. 
Al matí havia dit als meus alumnes que enguany em semblava que ho teníem molt magre ja que en la mateixa temàtica d'Educació hi havia un altre bloc de clàssiques, Aracne fila i fila, un molt bon bloc, pioner, consolidat i premiat diverses vegades. 
Encara em feia ser més pessimista aquesta sensació d'inutilitat que volen que impregni tot el que envolta el món clàssic: no podia ser que els dos blocs d'educació premiats fossis, tots dos, dedicats al món grecoromà i fets pels alumnes de batxillerat i secundària que encara tenen l'humor d'estudiar llatí i grec! On anirem a parar!!!!

I tot això és el que passava pel meu cap quan van mostrar a la pantalla els finalistes d'Educació personals/professionals, seguits dels finalistes corporatius. La sensació es va accentuar en veure com el premi al bloc personal/professional era concedit a Aracne fila i fila (FELICITER!). Un vel se'm va posar als ulls i, tot i tenir agafades fortament les mans dels meus fills, l'esperança havia volat... Però no, vet aquí que el bloc guanyador en la temàtica d'educació corporatiu ha estat el nostre,
L'ombra d'un somni
Aleshores, amb les cames tremolant recorro el llarg auditori fins a l'escenari, rebo els petons, el premi i la felicitació i algú ens fa una foto. Me'n torno a lloc! Encara tremolo d'emoció i no puc ni mirar-me el guardó...


No tinc ni una sola imatge per mostrar-vos el que va passar (el pessimisme i la desorganització van fer que no duguéssim càmera), així que, com a bona rapsodós, us he d'il·lustrar amb el relat del que va succeir, amb la força de les paraules, que al final és el que sosté aquest bloc.

Això sí, he pogut rescatar una foto de tots els premiats.


I pel que fa al premi, dilluns us el mostraré, però penseu que el que era més important, com Aquil·les en anar a Troia, ja ho hem aconseguit.

Per acabar, vull donar les gràcies al jurat de l'Associació Stic.cat per aquest reconeixement, per mantenir els premis tot i la crisi en què vivim, i finalment felicitar tots els guanyadors i guanyadores d'aquesta cinquena edició dels Premis Blocs Catalunya.

Fem que la blogosfera catalana tingui ara més força que mai!

dijous, 4 d’octubre del 2012

Harry Potter i el món clàssic


Avete!

Aquí estem. Un any més em toca fer una entrada al nostre bloc de clàssiques. 

Avui, com que sóc una rara avis (friki) amant de Harry Potter us mostraré algunes de les moltes coses que hi ha en aquests llibres relacionades amb el llatí i el món clàssic.

Per començar us mostraré l’escut de Howarts que segurament haureu vist mil vegades, encara que probablement en cap d’aquestes ocasions us heu fixat en el fet que conté una frase en llatí. 

Concretament hi posa: draco dormiens numquam est titillandus, que traduït vol dir: mai no facis pessigolles al drac que dorm,  i el seu significat és "és deixa les coses tal com estan".


A més, ja en el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal, trobem una clara relació amb Orfeu. En el moment àlgid d’aquest llibre trobem una clara relació amb el mite de les Mènades (segons les Metamorfosis d’Ovidi). 

En  aquest mite se'ns explica com va morir Orfeu, que amansia les feres amb la seva música. Orfeu estava casat amb Eurídice i al morir la noia, la va anar a buscar a l’Hades per poder recuperar-la. Va aconseguir convèncer el rei de l’inframón amb la condició que no es podia girar enrere mentre en sortia seguit de la seva estimada esposa; sols així podria recuperar Eurídice. Orfeu, però,  no ho va poder evitar i va mirar enrere, i com no va poder complir la promesa, no va recuperar la seva estimada.

Per poder entrar als inferns, va haver de calmar el Cà Cèrber, un gos de tres caps com el que apareix a Harry Potter, i que ha arribat a Howgarts perquè un grec li regala a Hagrig. Com deia, Orfeu utilitza el cant per calmar-lo i poder entrar a l'infern. En el llibre es produeix una situació similar:  
"- ¿Què és allò que té als peus? - va xiuxiuejar l'Hermione.- Sembla una arpa - va dir el Ron -. Se la deu haver deixat l'Snape.- Deu ser que es desperta tan bon punt deixes de tocar - va dir el Harry -. Bé, doncs comencem...El Harry es va posar la flauta del Hagrig als llavis i va bufar. De fet, no tocava cap melodia, però des de la primera nota els ulls de la bèstia es van començar a tancar. El Harry no parava gairebé ni per respirar. A poc a poc el gos va deixar de grunyir... Va començar a trontollar i se li van plegar els genolls; a continuació va caure rodó, totalment adormit."

En aquest enllaç podreu veure el moment de la pel·lícula en el qual transcorre aquesta acció, a partir del minut 110:12
 
També trobem referents de l'Infern i el barquer Caront al sisè llibre, El misteri del Príncep.
A finals del sisè llibre, Dumbeldore i Harry han de vèncer un malefici imposat per Voldemort perquè ningú no s'apoderiu de l’horricreu que hi ha amagat dins una cova. Allà hi ha un llac ple de cadàvers que recorda als rius de l’Hades, els quals no es poden creuar si no és amb ajuda de Caront i la seva barca. En el llibre no apareix cap barquer, però sí la barca per arribar al centre on hi ha el preuat objecte, i també hi ha un preu a pagar, com les monedes que se li havien de donar a Caront, que en el cas del llibre és la sang d’en Dumbeldore.I ja per acabar, un últim personatge que va inspirar a l'escriptora i que es veu clarament relacionat en el quart llibre Harry Potter i el calze de foc, Teseu.
En el quart llibre, en la part de les proves del Torneig dels Tres bruixots hi ha un tret comú amb el mite de Teseu: el laberint. En el mite, Teseu s'hi endinsa per derrotar el Minotaure, la bèstia que allà habita. I amb l'ajuda d'Ariadna, la seva estimada, pot trobar la sortida del laberint. 
En el cas d'en Harry també s'endinsa en el laberint per realitzar la prova final del torneig.Tot i que no hi troba un Minotaure, sinó que troba  Voldemort que simbolitzaria el Minotaure.


I fins aquí alguns detalls de la relació de la sèrie de Harry Potter amb el món clàssic, tot i que en podríem trobar molts més. Com per exemple, els noms d'alguns personatges. En podríeu dir algun?

Espero que us hagi agradat.
Isabel Segura
2n BTX B

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Paral·lelismes d'Antígona i la guerra civil espanyola

Avete omnes,
Després de rumiar-ho molt he decidit explicar-vos com la mitologia pot servir per publicar allò que la censura prohibeix. 
Salvador Espriu (1913-1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. Des que era petit va llegir molta literatura clàssica, sobretot mitologia grega (fins i tot en l’idioma original) i això finalment va ser un referent en la seva literatura, a la qual es va dedicar plenament a causa de la seva malaltia.
Jo vull comentar l’Antígona que va escriure Espriu, prenent de referent l’Antígonade Sófocles i El set contra Tebes, d’Esquil.


Antígona és un mite grec que explica la història de la mateixa Antígona, filla d’Èdip , que mor només per desobeir ordres del tirà que li nega donar sepultura a un dels seus germans, després d'una baralla on tots dos moren. Ella desobeeix les lleis d’aquest i fa cas a les seves pròpies, a les de la sang.

Espriu utilitza la història d’Antígona com una metàfora del que és una guerra civil: vencedors i vençuts. Hi ha tota una sèrie de paral·lelismes, per exemple, sense anar més lluny el tirà de l’obra, Creont, estableix una connexió amb el dictador espanyol Franco.

Les característiques que regeixen l’Antígona d’Espriu són la seva moralitat i noblesa elevada, la seva ambició i a la vegada valentia en sacrificar-se (va ser una mort estèril, però). De tota manera és la redempció d’un llinatge tràgic: el d’Èdip (lectura que treballarem aquest any).

Cal dir que l’obra inclou dos personatges propis d’Espriu, de diferent ordre social però a la vegada agermanats –que són els únics que recolzen Antígona-, però entre ells cal destacar el Lúcid conseller que és veu de saviesa,i que a la vegada apareix fora del temps en què transcorre l’obra. El final de l’obra és un parlament d’aquest personatge, on el text opcional per llegir que presenta Espriu és una reflexió sobre la mort d’Antígona, que mor ofegada sota terra.
La mort estèril d’Antígona es podria comparar amb les morts de la guerra civil espanyola, que ben mirat només van causar dolor al país. Totes dues guerres regides per caps que obeïen les seves pròpies ordres (Creont i Franco).

Per tant, com podeu veure, Espriu en temps de censura va poder publicar una obra amb una forta crítica de la situació que vivia a través d'un simbolisme passat pel cedàs de la mitologia grega, ja que reflectia clarament la seva època i plasmava, a més a més, la seva opinió. Tot això va passar desapercebut gràcies a la mitologia grega i al mite d’Antígona.

Espero que us hagi agradat.
Valete!
Adriana Hernández Planillas
2n BTX B

dijous, 27 de setembre del 2012

dilluns, 24 de setembre del 2012

Visita al Parc del Laberint V

Avete omnes!

Avui veureu el cinquè treball realitzat per Marina, Sara, Clara i Ana. 


Valete!

divendres, 21 de setembre del 2012

Visita al Parc del Laberint IV

Avete omnes!


Avui veureu el quart treball realitzat per Maria, Clàudia, Laia i Mihaela. 




Valete!

dimecres, 19 de setembre del 2012

Visita al Parc del Laberint III

Avete omnes!

Avui veureu el tercer treball realitzat per Ainoa,Esmeralda, Grace i Ariadna. 



Valete!

diumenge, 16 de setembre del 2012

Finalistes en els Premis Blocs Catalunya

Avete καὶ χαῖρετε!

En la línia del que us deia, ja tenim un bon motiu per començar a somriure, perquè encara no hem començat les classes i ja estem de celebració! 
Perquè el nostre bloc L'ombra d'un somni ha resultat per segon any finalista en els PREMIS BLOCS CATALUNYA 2012 en la categoria corporativa en la temàtica d’educació. Ens acompanyen quatre blocs més 
               - “El Cuc” Aula d’acollida
               - ESCOLA SALVAT PAPASSEIT DE SANTA COLOMA
               - 7ciències
                - Noticies del dia – Economia 
                (amb qui ja hem compartit final als premis Espiral Edublogs 2012).


El proper 5 d’octubre a Reus el jurat de STIC.CAT farà públic el veredicte final. Quina emoció!

I a més, crec que la bona notícia és doble perquè, de nou, en la categoria d'educació personal/professional hi ha un altre bloc de clàssiques que coneixem prou bé: Aracne fila i fila. I en cultura i tendències hi ha El teixit de Penèlope, un bloc proper al món clàssic com ve mostra el seu nom.
Des d'aquí felicitem tots els aràcnids,també la Mònica, teixidora del teixit de Penèlope i especialment tot el món clàssic que demostra un cop més que és ben viu!

Així doncs, ENHORABONA a tots els que participeu en aquest bloc i MOLTES GRÀCIES a tots els que ens heu ajudat a arribar-hi amb els vostres vots!

Καλή τυχή 
Fortuna ridentes iuvat!

divendres, 14 de setembre del 2012

Visita al Parc del Laberint II

Avete omnes!

Avui veureu el segon treball realitzat per Joan, David, Ángel i Andreu. 


Valete!

dimecres, 12 de setembre del 2012

Visita al Parc del Laberint I

Avete omnes!

Com ja és tradició, al maig del curs 2011-2012, els alumnes de llatí de 4t d'ESO van fer la sortida al Parc del Laberint per veure el món mitològic que hi ha amagat en els jardins. Van realitzar els seus dossiers però aquest cop amb alguna sorpresa respecte d'anys anteriors. Per acabar han fet muntatges visuals per mostrar-nos el resultat. 

Avui veureu el primer treball realitzat per Sara, Bea, Emily i Judith. 



La resta aniran apareixent durant aquest mes de setembre. 
Valete!

dissabte, 8 de setembre del 2012

Fortuna ridentes iuvat

Avete omnes!

Ja ha arribat el setembre i amb ell un nou curs.
Tots sabem que estem vivint temps difícils, temps en què sembla que tot esforç supera amb escreix el resultat, i això, quan el futur es veu tan negre, pesa especialment en les consciències dels estudiants, perquè veieu el final de l'esforç molt lluny, perquè creieu que estudiar és molt dur i estressant, perquè no acabeu de veure la utilitat d'allò que us fan aprendre, perquè penseu que la vida laboral és més fàcil, perquè sou joves acostumats a viure còmodament. De tot això ja en vam parlar força el curs passat, especialment amb els alumnes de primer que ara passeu a segon. I si cal en continuarem parlant! 

Però ara cal ser realistes: els alumnes de 2n esteu a punt de començar -probablement sense ganes- el curs més dur de tots els que heu fet fins ara, i, us ho ben asseguro, calen ganes, esforç i determinació per arribar fins al final amb èxit. No cal, en cap cas, tenir unes habilitats especials ni ser millor del que vosaltres sou, només cal ACTITUD, CONVENCIMENT que ho podeu fer i CONFIANÇA en el futur (encara que no se la mereixi.)

I això m'ha fet pensar en una aquesta escena de Karate Kid (sobretot a partir del minut 1:40)


Perquè totes les coses neixen petites i van fent-se grans a poc a poc, amb constància i perseverança, com ho ha fet aquest bloc, que va néixer ja fa tres cursos i ara enfila cap al quart. No sabíem fins a on ens duria, no sabíem quina seria la seva resistència ni la seva durada, però ens hi van il·lusionar i vam provar: vam tirar els daus i vam començar la partida, com vosaltres també heu fet en començar batxillerat.

Ara un cop més ha arribat el moment de tirar els daus: 
  • els de segon perquè jugueu la partida més forta que heu jugat fins ara, 
  • els de primer perquè heu triat i ara toca creuar el riu
  • i els que ja esteu fora de l'institut, a la universitat la majoria, perquè heu posat un peu en el món adult.

Tots vosaltres ja coneixeu el bloc i sabeu que és un espai nostre on compartim tot allò que té a veure amb el món de les clàssiques; sabeu que el fem entre tots i sabeu que sense la vostra participació, fent entrades i comentaris, no existiria. Així, un any més us demano que hi poseu tota la il·lusió i ganes perquè segueixi creixent i ensenyant-nos una altra manera de mirar-nos el món clàssic.

De moment, per a inaugurar el curs, en lloc de sacrificar cap animal, us he penjat un parell de vídeos endarrerits de sortides que vam fer el curs passat, i tot aquest mes de setembre aniran apareixent els treballs sobre el Parc del Laberint que van fer a finals del curs passat els vostres companys de llatí de 4t.

Poca cosa més: a tots i cadascú de vosaltres us vull desitjar 
moltíssima sort, bona fortuna i καλή τυχή!

Amb esforç, perseverança i alguna ració de maons de tant en tant ho aconseguirem!
Benvinguts de nou al viatge! Ja sabeu que la destinació, com sempre, és la nostra Ítaca particular. Το πλοῖον està preparat i només ens calen somriures, alegria i actitud!
Bona travessia 
2012-2013!


PS: Recordeu que encara queden dos dies per poder votar als PREMIS BLOC CATALUNYA 2012