L'ombra d'un somni: Guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2012

Χαῖρετε!

Ja sabeu que aquesta manera grega de saludar vol dir literalment "Alegreu-vos!", i, per tant, avui és la salutació idònia!

Perquè, contra tot pressentiment, HEM GUANYAT el Premi Blocs Catalunya 2012, que concedeix cada any l'Associació STIC.CAT, en la temàtica d'Educació, categoria corporativa. 

Al matí havia dit als meus alumnes que enguany em semblava que ho teníem molt magre ja que en la mateixa temàtica d'Educació hi havia un altre bloc de clàssiques, Aracne fila i fila, un molt bon bloc, pioner, consolidat i premiat diverses vegades. 

Encara em feia ser més pessimista aquesta sensació d'inutilitat que volen que impregni tot el que envolta el món clàssic: no podia ser que els dos blocs d'educació premiats fossis, tots dos, dedicats al món grecoromà i fets pels alumnes de batxillerat i secundària que encara tenen l'humor d'estudiar llatí i grec! On anirem a parar!!!!

I tot això és el que passava pel meu cap quan van mostrar a la pantalla els finalistes d'Educació personals/professionals, seguits dels finalistes corporatius. La sensació es va accentuar en veure com el premi al bloc personal/professional era concedit a Aracne fila i fila (FELICITER!). Un vel se'm va posar als ulls i, tot i tenir agafades fortament les mans dels meus fills, l'esperança havia volat... Però no, vet aquí que el bloc guanyador en la temàtica d'educació corporatiu ha estat el nostre,

L'ombra d'un somni

Aleshores, amb les cames tremolant recorro el llarg auditori fins a l'escenari, rebo els petons, el premi i la felicitació i algú ens fa una foto. Me'n torno a lloc! Encara tremolo d'emoció i no puc ni mirar-me el guardó...

No tinc ni una sola imatge per mostrar-vos el que va passar (el pessimisme i la desorganització van fer que no duguéssim càmera), així que, com a bona rapsodós, us he d'il·lustrar amb el relat del que va succeir, amb la força de les paraules, que al final és el que sosté aquest bloc.

Això sí, he pogut rescatar una foto de tots els premiats.

I pel que fa al premi, dilluns us el mostraré, però penseu que el que era més important, com Aquil·les en anar a Troia, ja ho hem aconseguit.

Per acabar, vull donar les gràcies al jurat de l'Associació Stic.cat per aquest reconeixement, per mantenir els premis tot i la crisi en què vivim, i finalment felicitar tots els guanyadors i guanyadores d'aquesta cinquena edició dels Premis Blocs Catalunya.

Fem que la blogosfera catalana tingui ara més força que mai!

Harry Potter i el món clàssic

Avete!

Aquí estem. Un any més em toca fer una entrada al nostre bloc de clàssiques. 

Avui, com que sóc una rara avis (friki) amant de Harry Potter us mostraré algunes de les moltes coses que hi ha en aquests llibres relacionades amb el llatí i el món clàssic.

Per començar us mostraré l’escut de Howarts que segurament haureu vist mil vegades, encara que probablement en cap d’aquestes ocasions us heu fixat en el fet que conté una frase en llatí. 

Concretament hi posa: draco dormiens numquam est titillandus, que traduït vol dir: mai no facis pessigolles al drac que dorm,  i el seu significat és "és deixa les coses tal com estan".

A més, ja en el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal, trobem una clara relació amb Orfeu. En el moment àlgid d’aquest llibre trobem una clara relació amb el mite de les Mènades (segons les Metamorfosis d’Ovidi). 

En  aquest mite se'ns explica com va morir Orfeu, que amansia les feres amb la seva música. Orfeu estava casat amb Eurídice i al morir la noia, la va anar a buscar a l’Hades per poder recuperar-la. Va aconseguir convèncer el rei de l’inframón amb la condició que no es podia girar enrere mentre en sortia seguit de la seva estimada esposa; sols així podria recuperar Eurídice. Orfeu, però,  no ho va poder evitar i va mirar enrere, i com no va poder complir la promesa, no va recuperar la seva estimada.

Per poder entrar als inferns, va haver de calmar el Cà Cèrber, un gos de tres caps com el que apareix a Harry Potter, i que ha arribat a Howgarts perquè un grec li regala a Hagrig. Com deia, Orfeu utilitza el cant per calmar-lo i poder entrar a l'infern. En el llibre es produeix una situació similar:  

"- ¿Què és allò que té als peus? - va xiuxiuejar l'Hermione.- Sembla una arpa - va dir el Ron -. Se la deu haver deixat l'Snape.- Deu ser que es desperta tan bon punt deixes de tocar - va dir el Harry -. Bé, doncs comencem...El Harry es va posar la flauta del Hagrig als llavis i va bufar. De fet, no tocava cap melodia, però des de la primera nota els ulls de la bèstia es van començar a tancar. El Harry no parava gairebé ni per respirar. A poc a poc el gos va deixar de grunyir... Va començar a trontollar i se li van plegar els genolls; a continuació va caure rodó, totalment adormit."

En aquest enllaç podreu veure el moment de la pel·lícula en el qual transcorre aquesta acció, a partir del minut 110:12

http://cinefox.tv/ver7/harry-potter-y-la-piedra-filosofal-_pelicula-completa.html 

 

També trobem referents de l'Infern i el barquer Caront al sisè llibre, El misteri del Príncep.

A finals del sisè llibre, Dumbeldore i Harry han de vèncer un malefici imposat per Voldemort perquè ningú no s'apoderiu de l’horricreu que hi ha amagat dins una cova. Allà hi ha un llac ple de cadàvers que recorda als rius de l’Hades, els quals no es poden creuar si no és amb ajuda de Caront i la seva barca. En el llibre no apareix cap barquer, però sí la barca per arribar al centre on hi ha el preuat objecte, i també hi ha un preu a pagar, com les monedes que se li havien de donar a Caront, que en el cas del llibre és la sang d’en Dumbeldore.I ja per acabar, un últim personatge que va inspirar a l'escriptora i que es veu clarament relacionat en el quart llibre Harry Potter i el calze de foc, Teseu.

En el quart llibre, en la part de les proves del Torneig dels Tres bruixots hi ha un tret comú amb el mite de Teseu: el laberint. En el mite, Teseu s'hi endinsa per derrotar el Minotaure, la bèstia que allà habita. I amb l'ajuda d'Ariadna, la seva estimada, pot trobar la sortida del laberint. 

En el cas d'en Harry també s'endinsa en el laberint per realitzar la prova final del torneig.Tot i que no hi troba un Minotaure, sinó que troba  Voldemort que simbolitzaria el Minotaure.

I fins aquí alguns detalls de la relació de la sèrie de Harry Potter amb el món clàssic, tot i que en podríem trobar molts més. Com per exemple, els noms d'alguns personatges. En podríeu dir algun?

Espero que us hagi agradat.
Isabel Segura

2n BTX B

Paral·lelismes d'Antígona i la guerra civil espanyola

Avete omnes,

Després de rumiar-ho molt he decidit explicar-vos com la mitologia pot servir per publicar allò que la censura prohibeix. 

Salvador Espriu (1913-1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. Des que era petit va llegir molta literatura clàssica, sobretot mitologia grega (fins i tot en l’idioma original) i això finalment va ser un referent en la seva literatura, a la qual es va dedicar plenament a causa de la seva malaltia.

Jo vull comentar l’Antígona que va escriure Espriu, prenent de referent l’Antígonade Sófocles i El set contra Tebes, d’Esquil.

Antígona és un mite grec que explica la història de la mateixa Antígona, filla d’Èdip , que mor només per desobeir ordres del tirà que li nega donar sepultura a un dels seus germans, després d'una baralla on tots dos moren. Ella desobeeix les lleis d’aquest i fa cas a les seves pròpies, a les de la sang.

Espriu utilitza la història d’Antígona com una metàfora del que és una guerra civil: vencedors i vençuts. Hi ha tota una sèrie de paral·lelismes, per exemple, sense anar més lluny el tirà de l’obra, Creont, estableix una connexió amb el dictador espanyol Franco.

Les característiques que regeixen l’Antígona d’Espriu són la seva moralitat i noblesa elevada, la seva ambició i a la vegada valentia en sacrificar-se (va ser una mort estèril, però). De tota manera és la redempció d’un llinatge tràgic: el d’Èdip (lectura que treballarem aquest any).

Cal dir que l’obra inclou dos personatges propis d’Espriu, de diferent ordre social però a la vegada agermanats –que són els únics que recolzen Antígona-, però entre ells cal destacar el Lúcid conseller que és veu de saviesa,i que a la vegada apareix fora del temps en què transcorre l’obra. El final de l’obra és un parlament d’aquest personatge, on el text opcional per llegir que presenta Espriu és una reflexió sobre la mort d’Antígona, que mor ofegada sota terra.

La mort estèril d’Antígona es podria comparar amb les morts de la guerra civil espanyola, que ben mirat només van causar dolor al país. Totes dues guerres regides per caps que obeïen les seves pròpies ordres (Creont i Franco).

Per tant, com podeu veure, Espriu en temps de censura va poder publicar una obra amb una forta crítica de la situació que vivia a través d'un simbolisme passat pel cedàs de la mitologia grega, ja que reflectia clarament la seva època i plasmava, a més a més, la seva opinió. Tot això va passar desapercebut gràcies a la mitologia grega i al mite d’Antígona.

Espero que us hagi agradat.

Valete!

Adriana Hernández Planillas

2n BTX B

Visita al Parc del Laberint VI

Avete!

I aquí teniu el darrer treball.

Esperem que us hagin agradat!

Visita al Parc del Laberint V

Avete omnes!

Avui veureu el cinquè treball realitzat per Marina, Sara, Clara i Ana. 

Valete!

Visita al Parc del Laberint IV

Avete omnes!

Avui veureu el quart treball realitzat per Maria, Clàudia, Laia i Mihaela. 

Valete!

Visita al Parc del Laberint III

Avete omnes!

Avui veureu el tercer treball realitzat per Ainoa,Esmeralda, Grace i Ariadna. 

Valete!

Finalistes en els Premis Blocs Catalunya

Avete καὶ χαῖρετε!

En la línia del que us deia, ja tenim un bon motiu per començar a somriure, perquè encara no hem començat les classes i ja estem de celebració! 
Perquè el nostre bloc L'ombra d'un somni ha resultat per segon any finalista en els PREMIS BLOCS CATALUNYA 2012 en la categoria corporativa en la temàtica d’educació. Ens acompanyen quatre blocs més 
               - “El Cuc” Aula d’acollida
               - ESCOLA SALVAT PAPASSEIT DE SANTA COLOMA
               - 7ciències
                - Noticies del dia – Economia 
                (amb qui ja hem compartit final als premis Espiral Edublogs 2012).

El proper 5 d’octubre a Reus el jurat de STIC.CAT farà públic el veredicte final. Quina emoció!

I a més, crec que la bona notícia és doble perquè, de nou, en la categoria d'educació personal/professional hi ha un altre bloc de clàssiques que coneixem prou bé: Aracne fila i fila. I en cultura i tendències hi ha El teixit de Penèlope, un bloc proper al món clàssic com ve mostra el seu nom.
Des d'aquí felicitem tots els aràcnids,també la Mònica, teixidora del teixit de Penèlope i especialment tot el món clàssic que demostra un cop més que és ben viu!

Així doncs, ENHORABONA a tots els que participeu en aquest bloc i MOLTES GRÀCIES a tots els que ens heu ajudat a arribar-hi amb els vostres vots!

Καλή τυχή 
Fortuna ridentes iuvat!

Visita al Parc del Laberint II

Avete omnes!

Avui veureu el segon treball realitzat per Joan, David, Ángel i Andreu. 

Valete!

Visita al Parc del Laberint I

Avete omnes!

Com ja és tradició, al maig del curs 2011-2012, els alumnes de llatí de 4t d'ESO van fer la sortida al Parc del Laberint per veure el món mitològic que hi ha amagat en els jardins. Van realitzar els seus dossiers però aquest cop amb alguna sorpresa respecte d'anys anteriors. Per acabar han fet muntatges visuals per mostrar-nos el resultat. 

Avui veureu el primer treball realitzat per Sara, Bea, Emily i Judith. 

La resta aniran apareixent durant aquest mes de setembre. 
Valete!

Fortuna ridentes iuvat

Avete omnes!

Ja ha arribat el setembre i amb ell un nou curs.

Tots sabem que estem vivint temps difícils, temps en què sembla que tot esforç supera amb escreix el resultat, i això, quan el futur es veu tan negre, pesa especialment en les consciències dels estudiants, perquè veieu el final de l'esforç molt lluny, perquè creieu que estudiar és molt dur i estressant, perquè no acabeu de veure la utilitat d'allò que us fan aprendre, perquè penseu que la vida laboral és més fàcil, perquè sou joves acostumats a viure còmodament. De tot això ja en vam parlar força el curs passat, especialment amb els alumnes de primer que ara passeu a segon. I si cal en continuarem parlant! 

Però ara cal ser realistes: els alumnes de 2n esteu a punt de començar -probablement sense ganes- el curs més dur de tots els que heu fet fins ara, i, us ho ben asseguro, calen ganes, esforç i determinació per arribar fins al final amb èxit. No cal, en cap cas, tenir unes habilitats especials ni ser millor del que vosaltres sou, només cal ACTITUD, CONVENCIMENT que ho podeu fer i CONFIANÇA en el futur (encara que no se la mereixi.)

I això m'ha fet pensar en una aquesta escena de Karate Kid (sobretot a partir del minut 1:40)

Perquè totes les coses neixen petites i van fent-se grans a poc a poc, amb constància i perseverança, com ho ha fet aquest bloc, que va néixer ja fa tres cursos i ara enfila cap al quart. No sabíem fins a on ens duria, no sabíem quina seria la seva resistència ni la seva durada, però ens hi van il·lusionar i vam provar: vam tirar els daus i vam començar la partida, com vosaltres també heu fet en començar batxillerat.

Ara un cop més ha arribat el moment de tirar els daus: 

• els de segon perquè jugueu la partida més forta que heu jugat fins ara, 
• els de primer perquè heu triat i ara toca creuar el riu
• i els que ja esteu fora de l'institut, a la universitat la majoria, perquè heu posat un peu en el món adult.

Tots vosaltres ja coneixeu el bloc i sabeu que és un espai nostre on compartim tot allò que té a veure amb el món de les clàssiques; sabeu que el fem entre tots i sabeu que sense la vostra participació, fent entrades i comentaris, no existiria. Així, un any més us demano que hi poseu tota la il·lusió i ganes perquè segueixi creixent i ensenyant-nos una altra manera de mirar-nos el món clàssic.

De moment, per a inaugurar el curs, en lloc de sacrificar cap animal, us he penjat un parell de vídeos endarrerits de sortides que vam fer el curs passat, i tot aquest mes de setembre aniran apareixent els treballs sobre el Parc del Laberint que van fer a finals del curs passat els vostres companys de llatí de 4t.

Poca cosa més: a tots i cadascú de vosaltres us vull desitjar 

moltíssima sort, bona fortuna i καλή τυχή!

Amb esforç, perseverança i alguna ració de maons de tant en tant ho aconseguirem!

Benvinguts de nou al viatge! Ja sabeu que la destinació, com sempre, és la nostra Ítaca particular. Το πλοῖον està preparat i només ens calen somriures, alegria i actitud!

Bona travessia 
2012-2013!

PS: Recordeu que encara queden dos dies per poder votar als PREMIS BLOC CATALUNYA 2012

Ulisses va passar per Emerita Augusta

Avete omnes!

Ja s'acaben les vacances i aviat ens tornarem a veure les cares. Per escalfar motors us vull mostrar imatges d'una de les visites que tenia anotades en la llista de llocs especials pendents de veure, i que he pogut fer aquest estiu. Com que l'experiència ha estat fantàstica, he pensat que calia compartir-la amb vosaltres.

Per fi he anat a visitar Emerita Augusta i, a més, he pogut assistir a una representació del festival de teatre clàssic de Mèrida.

I tot i l'onada de calor que ens ha acompanyat en passejar per la ciutat, he pensat en com us agradaria ser-hi, mentre seia contemplant el frons scenae del teatre, o davant del magnífic temple de Diana, tot passejant pel Museo Nacional de Arte Romano, o fins i tot mentre mirava els meus fills córrer per l'arena del circ de Mèrida. 
Jutgeu vosaltres mateixos!

Mèrida from Rapsodos

Però el millor de tot ha estat quan, en arribar la nit, hem anat al restaurat teatre romà a veure una representació molt "sui generis" de l'Odissea.

Es tracta de la versió que ha fet l'actor cordovès Rafael Alvárez "El Brujo", en la qual no representa cap personatge sinó que fa d'aede i ens explica des d'una òptica molt personal, divertida i actual les aventures del viatger més famós del Mediterrani.

En l'obra Ulisses apareix com un instrument perquè la deessa Atenea pugui transformar l'instint primari que porta l'home a la violència en una força positiva i civilitzadora que condueix a la pau. Atenea és deessa de la Pau, la Saviesa, la Misericòrdia i patrona de la Democràcia. Així, l'Odissea del Brujo pretén extreure els valors simbòlics implícits en el relat i explicar-los amb un llenguatge assequible a tots els espectadors. 

El cert és que el resultat és una obra de més de dues hores, que en cap moment es fa llarga, perquè hi ha temps per tot, per riure, per reflexionar, per contemplar...

Una nit màgica!
Valete!