Hodie est

diumenge, 16 de gener del 2011

Què sabeu de Micenes?

Γεία σας nois i noies!

Us heu adonat que ja no queda tant com sembla per marxar a Grècia ? Aviat serem allà i veurem amb els nostres propis ulls el que tants cops ens han explicat a classe! Però sabeu què és el millor de tot ? Que podrem dir qualsevol cosa en grec i finalment algú ens entendrà! O, si més no, sabrà que estem intentant parlar grec!
Bé, la meva entrada consisteix en explicar-vos una mica com és Micenes per col•laborar en la presentació de Grècia abans de visitar-la.

Αἱ Μυκῆναἱ (en grec clàssic, o també ἡ Μυκήνη) era una ciutat de l’Argòlida, al Peloponès grec. Aquesta polis va ser molt important, sobretot entre els anys 1500 i 1100 aC, etapa que porta per nom Època Micènica, degut a la seva influència juntament amb les ciutats de Pilos i Tirint.
L’any passat vam estudiar les característiques del poble micènic: de caràcter guerrer, van fortificar els palaus, es basaven en la genos com a organització social, tenien un rei com a cap d’estat i practicaven l’agricultura i la ramaderia. A més, en aquesta època l’escriptura és la lineal B, però només es conserven les tauletes d’argila (que veurem al Museu Arqueològic d'Atenes) que no contenen informació massa important. Per conèixer una mica més sobre aquesta ciutat, els historiadors s’han de basar en les restes arqueològiques i en els poemes èpics de la Guerra de Troia, la Ilíada i l’Odissea.

Què podem trobar a Micenes?

El més destacat de la ciutat és la seva ciutadella. L’acròpolis de Micenes ocupa aproximadament 900m quadrats i és on es troben les restes arqueològiques més importants. Està envoltada d’una muralla de pedres tan grans (la muralla fa 13m d’alt i 7m d’amplada), que la mitologia explica que va ser construida per Perseu, fundador de la ciutat, amb l’ajuda dels cíclops. A partir d’aquest mite s’ha adoptat el nom de pedres o muralla cíclopedes.

L’entrada és la particular Porta dels Lleons, anomenada així perquè al seu timpà triangular apareix l’escultura de dues lleones separades per una columna. La porta fa tres metres d’alçada i va ser construida el 1250 aC.
Probablement aquesta porta és el lloc més fotografiat de Micenes, on tothom es posa sota els lleons, així que no ens hem d’oblidar la nostra foto turística!

Si passem l’espectacular porta i entrem a dins de la ciutadella, trobem el Palau del guerrer Agamèmnon, que consta de megaron (sala gran), pronaos (vestíbul), i cella (sala principal). El megaron era la part més important: hi havia una llar al mig i quatre columnes que aguantaven el sostre, on també hi havia una obertura a l’exterior que il•luminava l’espai. No se sap segur, però és possible que aquesta sala s’utilitzés per a fins religiosos.

També dins de la ciutadella, a la dreta de l’entrada, hi ha una sèrie de tombes disposades en forma circular que daten del segle XVI aC. Aquestes tombes deixaren de construir-se, ja que començaren a utilitzar el model dels thólos, tombes subterrànies de planta circular que tenen bòveda. En aquesta necròpolis van trobar-se la majoria de riqueses i joies micèniques, entre elles la màscara d’Agamèmnon (que finalment sembla que no pot ser d'ell com s’havia pensat), descoberta per l’arqueòleg Schliemann.

Per últim també hem de destacar la tomba d’Agamèmnon, que és precisament un thólos, també anomenada El tresor d’Atreu. El thólos consta d’un passadís ben llarg anomenat dromos, d’una enorme porta i finalment de la sala principal. El més fascinant d’aquesta construcció és que, tot i estar enterrada i fer 14,5m de diàmetre, no té cap suport al mig de la bòveda. Tota l’estructura s’aguanta per la pressió de la terra que té a sobre. A més, la porta d’entrada fa 5,4m d’alçada. Us en podeu fer una idea?

Bé, espero que com a mínim recordeu alguna cosa quan siguem allà en directe!
Que passeu bona tarda!

Μήτις

divendres, 14 de gener del 2011

Fem un tomb per l'Acròpolis!

Hola capitana! Hola companys de la tripulació!
Com a ῞Ηκτωρ, Sergius o Sergio, torno a pujar al timó. Com alguns dels meus companys, també faré una petita explicació sobre què veurem en (l'esperat) viatge a Atenes; probablement m’ha tocat una de les zones més interessants: l’acròpolis d’Atenes.

L’acròpolis d’Atenes és l’acropolis grega de més impòrtancia.
Els seus monuments van ser erigida fa 2500 anys per l’arcont Pèricles (un home amb voluntat d’embellir la devastada ciutat després de les Guerres Mèdiques). No és díficil pensar perquè va ser declarada com a Meravella del món.
Acròpolis vol dir literalment “ciutat alta” i és la part més alta de la ciutat d’Atenes (ei, ben trobat, Sherlock!).
Les acròpolis tenien una funció defensiva ja que situades normalment en un turó (en el cas d’Atenes un que té uns 165 metres) es feia més difícil l’accés als enemics. Allà es construïen edificis emblemàtics (temples i places on reunir-se) en els quals es feien actes importants.

Pel que fa a les construccions presents a l’acròpolis d’Atenes, els dos edificis principals són el Partenó i l’Erècteon.

El Partenó: Construït amb la finalitat d’albergar a l’interior una estàtua de 12 metres d’Atena Partenos (o Atena verge). L’obra va realitzar-se en tan sols 15 anys. El Partenó necessitava una entrada digna de la seva grandiositat, així que s’hi van construir els Propileus. Ara el Partenó és símbol de Grècia.

L’Erècteon: La mitologia explica que es va edificar allà on Posidó va colpejar amb el trident i va fer brollar una font d’aigua salada. Va ser construït en honor del rei Erecteu (qui va iniciar el culte d’Atenea a Atenes, va fundar les Panatenees (festivals a l’Àtica en honor a Pal•las Atenea) i a més qui va introduir el cultiu del blat. Hi destaca el pòrtic de les Cariàtides (columnes amb forma de dona).

Allà també podem veure edificacions com:

El temple de Niké Àptera: dedicat a Atena Niké (victoriosa) construït per commemorar la victòria de les Guerres Mèdiques. I dedicat també a Niké Àptera (victòria sense ales) simbolitzant així que Atena sense ales mai abandonaria la ciutat.

L’Eleusínion: un temple dedicat a la deessa de l’agricultura, Demèter.

El Teatre de Dionís: és el teatre de pedra més antic de l’antiga Grècia. Estava dedicat al déu del vi i el teatre, Dionís. S’hi van representar obres d’autors molt destacats a l’època com són Sòfocles, Eurípides entre altres.
A prop del teatre hi ha l’Òdeon d'Heròdes Àtic on es feien representacions musicals.

El Pandròsion: un temple dedicat a Pàndrosos, (Quin nom li posem a la nena? Pensa'n un de ben bonic eh?) filla de Cècrops. Allà va ser on Atena va fer sorgir una olivera en la prova pel domini de la ciutat.

Santuari d’Àrtemis Braurònia: La mitologia explica que els habitants de Brauró van matar una óssa (animal consagrat a Àrtemis) i la deessa va exigir un santuari a canvi. Nenes d’entre 7 i 11 anys havien de viure allà pel seu servei.

Per acabar l’entrada us deixo un vídeo d’ArteHistoria on es veu molt bé com és l’acròpolis i l’explicació que es fa també és força interessant (mireu-lo encara que el nom en tregui les ganes… art i història junts…HORROR!)


Bé doncs, ja està tot dit : )
Salvete omnes!

dimecres, 12 de gener del 2011

Grècia: recordem-la

Edu3.catCom que aquesta setmana sembla que és una mica complicada per a alguns de vosaltres, he pensat que calia animar els esperits, pensant que la feina dura també s'acaba i que després, gairebé un mes després (sniff) arribarà la recompensa en forma de viatge a Grècia. 

I encara que ja sabeu què pot significar un viatge amb l'escola, no us imagineu què és ser a Grècia, davant del Partenó, o contemplant la porta per on algun dia va passar Agamèmnon.

Per anar fent salivera, i escalfant motors, us penjo el reportatge que van fer a TV3, ja fa uns anys, dins d'una sèrie anomenada L'oblit del passat. Aquest és el capítol dedicat a Grècia, i val molt la pena veure'l, cosa que farem a classe.



I recordeu,  μή φροντίζετε καὶ ἡσυχάζετε!

dilluns, 10 de gener del 2011

"Quiero mi Sa-ganaki"

Bon nit a tothom!

Bé, se acabó lo que se daba!
Tornem a l'institut i crec o espero que amb més força encara.
Després d’haver llegit l’entrada de la mister, com espero que hagueu fet vosaltres, crec que la meva quedarà una mica a l’altura del betum, tot i que no tinguin res a veure. Per això, us exigeixo, nois (demà trobareu el pernil ibèric a les vostres cases), que quan la llegiu, ja que la llegireu (és una mica llarga, però, val la pena, de debò) em feliciteu molt molt, tant com l’entrada d’aquí la amiga, ja que és la meva penúltima entrada i necessito forces per a la propera que faci.

Ailas! No m’he presentat, perdoneu la meva distracció: bé, sóc l’Erato, aparentment amable i adorable, però que després cadascú tregui les seves pròpies opinions, ai! Altre cop, que qui és l’Erato? Doncs l’Anaïs Rubio, de segon de batxillerat de llengües, per servir-vos (durant una estona).

Bé, però aquest no és el tema. Avui us vinc a parlar sobre la gastronomia a Grècia, país pel qual molts de nosaltres tenim un estima considerable, i que properament visitarem. La seva magnífica història i els seus àpats el converteixen en un lloc fascinant.
La nostra ex companya, però, Judith Colmenar, ens va fer el curs passat una breu comparació entre els àpats dels antics grecs amb els actuals, però jo només parlaré de la Grècia moderna i el seu estil de cuina, perquè aneu veient què menjarem, tot i que sempre quedi algun Mc Donals o Burguer King per allí.

Els grecs reflecteixen el seu estil de vida en el seu menjar (quasi bé com nosaltres), i per això tenen uns menjars gens pretensiosos i plens de sabor. Tenen una influència totalment oriental (influència turca, ja sabeu, que els grecs van ser sotmesos durant molts anys pels turcs i això va influir en tots els àmbits culturals, ho sabíeu oi?) i no dubtem que aquesta gastronomia “influent” ha sigut i és una de les grans cuines del món.

Però, no penseu que és totalment turca aquesta cuina, només tenen alguns plats als quals afegeixen condiments d’aquesta cultura. Els grecs gaudeixen d’una dieta mediterrània, i la seva cuina té molta anomenada pels seus aliments frescos i lleugers. De fet, és molt semblant a la d’aquí (veieu? No anem a la Xina ni a la Índia, on mengen insectes)
Fan servir molt, gairebé en tots els seus plats, l’oli d’oliva, un ingredient bàsic en la nostra alimentació, i com veieu en la seva també.

Tot i que a Grècia sencera es cuina d’una manera similar, ja sabeu que la gent del Nord quasi bé sempre és una mica diferent a la del centre i a la del Sud. Doncs bé, a Macedònia (San, on és Macedònia?), una regió del Nord de Grècia, (pertanyent a la Grècia continental) cuinen d’una manera diferent a la de les illes i de Grècia central, ja que aquesta zona no presenta una cuina d’un origen concret, sinó que té influències dels italians, dels alemanys i d’Europa de l’Est (Hongria sobretot).

Ara us donaré a conèixer el tipus de plats que ens trobarem a la meva estimada Grècia:

- Pastitsio: un plat que és molt semblant a la lasanya italiana, però, en comptes de plaques de pasta, li afegeixen macarrons compactats,normalment se serveix com a primer plat.
(Bona pinta, oi?)

- Saganaki: els grecs tenen una àmplia varietat de formatges, i de maneres de cuinar-los. Una d’elles és aquesta; es fa amb kefalotyri (un tipus de formatge) arrebossat i fregit amb oli d’oliva. Per a que us feu una lleugera idea, és com un nugget però, en comptes de ser carn és formatge arrebossat. Normalment s’acostuma a servir amb gambes i pot ser un petit àpat acompanyat d’una amanida, molt saludable.

- Gyros: M’imagino que ja teniu consciència del que és un durum, oi? Bé, doncs, un gyros és el mateix que això; és, per excel•lència, un dels àpats que més es menja al carrer a Grècia, ja que és el fast food del món grec. Habitualment s’hi afegeix la salsa que vam tastar l’any passat, us recordeu? el tzatziki, fet de iogurt, barrejat amb all, cogombre, oli i julivert.

- Fakés: Efectivament nois, els grecs també cuinen amb llenties! Les fakés són una varietat de brou al qual se li afegeix llenties en comptes de pasta, que és el que usualment nosaltres li posem.
- Gemistà: Poden ser o bé tomàquets o bé pebrots farcits d’arròs, tomàquet i de vegades carn.

A més, podem trobar infinitats de plats que se serveixen com a entrants en els àpats, anomenats mezes, (en plural mezédes) com:
- Boureki: que són empanades farcides de llegums, formatges o carns
- Taramosalata: és una salsa feta amb oves de peix, molla de pa, llimona i oli. És boníssima.
- Melitzanosalata: aquesta salsa es fa amb albergínia, ceba, all, julivert, oli i vinagre. Per als més valents.
- Dolmadákia: per als més agosarats tenim aquests farcellets inventats pel mateix Dionís: un farcit d'arròs especiat embolicat en una fulla de parra.
- Amanides: guarnides amb tot tipus d’aliments: formatges, olives, tomàquets. Són en definitiva com les nostres.

Bé, això, només és una petita introducció del que és la gastronomia grega, ja que podria explicar-vos moltes més coses, i més plats, perquè té una cuina molt variada.
Deixo per a un altre l’apartat dedicat a les postres o les carns.

Com heu pogut comprovar, no és una cuina molt laboriosa ni complicada, és fàcil de tastar i a més sana. Penso que no tindrem cap problema a l’hora de menjar, nois.


Dit això, només em queda dir-vos que ha sigut tot un plaer “cuinar” per a vosaltres i què si em permeteu guisar el pròxim i últim cop, dono la meva paraula, nois, que us deixarà encara amb millor sabor de boca que aquest.
 
Us deixo fins a la pròxima amb, espero, una entrada amb altre cop ganxo lingüístic amanit.
Gràcies per penúltim cop i felicitats per aquest any ple de somriures fora i dins del blog. Espero de tot cor que, tot i que no hi siguem presents, la Lucas continuï llaurant aquest blog, amb persones igual de fantàstiques que tots els ‘’Einsteins lingüístics” d’ara.

Gaudete!

dimecres, 5 de gener del 2011

1r Aniversari de L'ombra d'un somni

Avete omnes!
Avui el nostre blog tanca el seu primer any d'existència. I per això, després de 175 entrades, prop de 50 participants i 16820 visites, volem seguir creixent i donant forma al nostre somni, que, sota la seva pròpia ombra, ens ha acompanyat ja 365 dies.

Tots nosaltres -els que hi som ara, i els que ja han marxat- hi hem participat amb il·lusió i sovint molt bones idees. Hem llegit i comentat i ara encetem una nova roda amb un nou tema "La Grècia que visitarem" que ens il·lustrarà i ens anirà preparant per al viatge que farem a final de febrer.

Uf, molts projectes i poc temps, però amb moltes ganes i il·lusió estic segura que els tirarem endavant, i com sempre, seran tot un èxit.

Per això, us vull donar l'enhorabona a tots els que ho heu fet possible!

Gràcies i endavant!


Que el somni d'una ombra de Píndar
sigui efímer al nostre costat!

divendres, 31 de desembre del 2010

ANFF MMXI: Feliç Any 2011

Salvete!
Bé, ja hem acabat el trimestre i també estem a punt de passar l'any. Acabem el 2010 i rebrem el 2011 plens d'il•lusions i de somnis renovats, que en el fons seran els de sempre, ser tan feliços com puguem, i des d'aquí seguir sent L'ombra d'un somni.

Per tancar l'any, he pensat que seria interessant saber què feien grecs i romans, però com que de les bacanals i orgies ja n'hem parlat, us explicaré el sentit transcendent del canvi de l'any en el món grecoromà. I dic grecoromà perquè tot i que les celebracions tenien lloc en un moment de l'any molt diferent (els grecs al mes de l’Hecatombeon -juliol-), en totes dues es retia culte als mateixos déus primitius, a Cronos entre els grecs, a Saturn entre els romans.

Tots sabem que Cronos-Saturn tenia el mal costum de menjar-se els fills a mesura que naixien, i que la seva dona Rea-Cibele va fer-li la jugada de donar-hi pedra per nen. A conseqüència d’aquest subtil canvi, anys més tard el nen amagat Zeus-Júpiter castigà el pare golafre i li arravatà el tro.

Doncs, aquests eren els fets que celebraven grecs i romans, els temps en què tot estava capgirat i els dolents governaven sense llei ni mesura, els temps anteriors a l’ordre i la pau que imposarà Zeus i que tant necessaris seran per a la vida humana.

Així els grecs a les Crònia, i els romans a les Saturnals, vivien uns dies de disbauxa i capgirament (similar al nostre Carnestoltes). I en les Crònia, que eren festes familiars, amos i esclaus compartien taula i festa. En les Saturnals, que començaven el 17 (de desembre) amb un sacrifici en el temple seguit d’un banquet públic, i també els dies 18 i 19 un bany i el sacrifici familiar d’un porquet, més els regals, que es feien mútuament, un element bàsic era les feriae servorum.

Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, no existien distincions entre els lliures i els esclaus i d’aquesta manera l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau, els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, se suspenien les accions militars i no s’iniciava res important.


L’harmonia primigènia d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’inverteixen i d’aquesta manera destrueixen l’ordre establert de les coses. La gent s’oblida de les feines que ha de fer i deixa de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en aquetes festes. Els focs saturnals i el vi negre afectava a la gent i la ciutat s’acaba convertint en un república burlesca, en la qual els plebeus exerceixen els càrrecs públics, abolien lleis, en creaven d’altres, etc.

Què us sembla? No recorda una mica al nostre Cap d’Any, amenitzat amb unes quantes gotes de Carnestoltes? Però, perquè ho celebraven aquests dies? Doncs perquè coincidia amb la nit més llarga de l’any, amb l’arribada del terrible hivern, temps en el qual tota protecció divina era poca.

I per això mateix el 25 de desembre se celebrava la festa del Sol Invictus, tradició arribada d'Àsia, en la qual l'estrella eren les carreres de carros emulant la cursa que feia el sol a través del cel.
 
Finalment, acomiadaven l'any festejant la deessa sabina Strenia, i amb l'arribada del any nou s'encomanaven al déu Janus, tot fent rituals que ens recorden lleugerament les nostres.
 
Per saber-ne més, mireu-vos aquest video:
 
 
 Per això, perquè ens arriba l’hivern i uns dies durs, agafeu totes les forces possibles aquests dies i ompliu la cantimplora de bons moments, que no ens n’haurem adonat i arribarà la primavera.

FELIÇ ANY 2011 A TOTS!
FELICEM FAUSTUM ANNUM NOVUM OMNIBUS PRECOR
ΕΥΤΥΧΙΣΜΕΝΟΣ Ο ΚΑΙΝΟΥΡΙΟΣ ΧΡΟΝΟΣ
ΣΕ ΟΛΟΥΣ

dimecres, 22 de desembre del 2010

Mitologia al calendari Pirelli

Avete!
Potser alguns ja coneixeu el famós Calendari Pirelli, un calendari que edita la casa Pirelli per a regalar als seus clients des de fa més de 40 anys. Cada any és un referent en l'àmbit de fotografia artística, i cada any sorprén una mica més.

Enguany la font d'inspiració ha estat la mitologia clàssica, i de fet el nom del Calendari del 2011 és precisament Mythology, perquè el reputat dissenyador Karl Lagerfeld ha convertit els models en déus i deeses romanes. I el resultat ha estat aquest:
  







Què us sembla? Un bonic exemple de pervivència, oi?

I ara, mireu-vos aquest video i digueu quins déus i deesses hi reconeixeu!


Gaudete!

dilluns, 20 de desembre del 2010

Si Romae nati essemus

Avete omnes!
Després d'haver escoltat la cançó de Manel, ROMA, en el video de Guimo777, l'hem traduïda com si realment haguéssim nascut a Roma, fa més de dos mil anys, i ara podem veure'n els resultats en el mateix video  -que va bé per repassar història de l'art- amb els subtítols en llatí.



Però, οἴμοι, quan avui l'hem vist a classe ens hem adonat que faltaven part de les vostres inspirades aportacions. Per això, i ja sense subtítols, us les escric a continuació.

Si ego Romae MM annos antea nata essem
Antequam Vergilius Aeneidem scripsissem

Si ego Romae MM annos antea nata essem
Ad forum adirem et oraciones facerem

Si ego Romae MM annos antea nata essem
In lapide de philosophia codicem scriberem

Si ego Romae MM annos antea natus essem
Quiiote non scriptum esset, et ego hoc non legerem

Si ego Romae MM annos antea nata essem
Ego magnam domum haberem

Si ego Romae MM annos antea nata essem
In thermis lavaremus et in latrinis vacueremus

Si ego Romae MM annos antea nata essem
Ego in taberna vinum potarem

Si ego Romae MM annos antea nata essem
Cum Musis in theatro canerem

Si ego nata essem olim MM Romae
vestium inventor ego fuissem


Oi que us ha quedat bé? Com si fóssiu nadius...
Bé, i si no us agrada, vostra culpa.

Valete!

diumenge, 19 de desembre del 2010

Els origens del signes del zodíac

Hola a tots!

Recordeu quan, a classe de grec, Laura va explicar el mite de l’arribada al poder de Zeus i va dir que la que l'havia alletat era la cabra Amaltea i que estava relacionada amb el signe capricorni?
Doncs, ara us diré la relació de cada signe amb la mitologia grega o romana.

 

 
Espero que us hagi agradat!

divendres, 17 de desembre del 2010

La destrucció de Pompeia

La matinada del 24 d'agost de l'any 79 era calorosa a Pompeia. Gai Plini (Plini el jove), de 18 anys, estava amb la seva mare i el seu oncle (Plini el vell) en una vil•la de la ciutat de Misenum, en la badia de Nàpols, a uns 30 quilòmetres del Vesuvi. A les deu del matí de manera sorprenent el Vesuvi va entrar en erupció i els gasos que sortien des de l'interior van fer explotar la lava solidificada que obstruïa el cràter del volcà i la van reduir a innombrables fragments: aquestes roques foren projectades sobre Pompeia, juntament amb una pluja de cendra tan espessa que tapava el sol.

Plini el vell es va adonar de la magnitud del desastre i va decidir creuar la badia amb vaixells de rescat. No va poder amarrar el vaixell a cap port pròxim a la muntanya per causa de la calor i la pluja de cendres. Al no poder desembarcar a cap lloc es va dirigir a 5 quilòmetres al sud de Pompeia, on es va refugiar a casa d'un amic. Els gasos que va despendre el Vesuvi van ofegar gairebé tota Pompeia. Plini el vell des de casa del seu amic podia veure la violenta activitat del Vesuvi, del que sortien (des del seu punt de vista) flames i foc de manera impetuosa, ja que, finalment, havia començat l'explosió de magma del volcà. Al matí següent Plini va intentat tornar al vaixell però va morir per l'efecte del foc i un atac d'asma.



Segons Plini el Jove, que es trobava a Misenum i va descriure aquella tràgica nit del 24 al 25: “Només se sentien els laments de les dones i el plor dels nens, el crit dels homes, els crits d'auxili dels pares als seus fills i dels fills a les mares, molts clamaven als déus però la majoria estaven convençuts de que ja no hi havia déus i que aquella nit seria la darrera del món.”

La ciutat va romandre durant segles sota una capa de més de sis metres de cendres i escòries volcàniques. S'ha calculat que dels 10.000 habitants que es creu que vivien a Pompeia en aquella època, en van morir uns 2.000, els uns ofegats pels gasos durant la fugida, d'altres dins de casa seva, aixafats per les teulades ensorrades sota el pes del lapil•li.

Per saber-ne més, podeu mirar-vos aquest video amb imatges que fan venir ganes d'anar-hi.
http://www.tv3.cat/videos/588479
 
Realitzat per Débora Martín


dijous, 16 de desembre del 2010

Nadales en grec

Γεια σας, παιδιά!

Aprofitant que un parell de personetes encantadores aquests dies han fet anys, us volia penjar una versió grega del Happy Birthday. Però, després de buscar molt, no n'he trobat cap versió acceptable. Aixì sí, he recordat que, ara que s'acosta el Nadal, i és temps de cançons, tenia jo en el meu racó de sorpreses un video guardat per posar-vos en aquest el nostre primer Nadal blogaire junts.

I aquí el teniu. Que en grec seria νάτο!



A veure quantes paraules enteneu?

Καλά Χριστούγεννια για όλους!

dimecres, 15 de desembre del 2010

Castell d'Olèrdola

Hola a tots, avui em toca a mi, Nausica, i us parlaré d’una visita que vaig fer al Castell d’Olèrdola.Penso que va ser molt interessant, així que aquí us explico una miqueta de la història del lloc.

A partir de l’inici de l’edat de ferro, Olèrdola presenta un hàbitat estable i organitzat urbanísticament. La primera fortificació probablement fou construïda entre els segles VIII i VII aC. A partir d’aquí comencen les diverses civilitzacions: ibers, romans i medievals.

Durant els segles IV al II aC, en l’època ibèrica, el territori del poble dels cessetans es troba ja plenament estructurat i jerarquitzat. L'oppidum d'Olèrdola seria un poblat gran, emmurallat, amb una població de diversa categoria i establiments rurals i d’artesans.

Al segle II aC els romans es situen a Olèrdola. Aixequen una gran muralla i una torre talaia a la part més alta per control·lar el territori que encara conserva parts dels murs d’opus quadratum i de la Via Heraclea, la posterior Via Augusta, de la qual tothom ha sentit a parlar. Avui dia es poden veure dues etapes edificatòries diferents la ibera-romana i l’altra de l’època medieval. També de l’època romana és la gran cisterna que es conserva.

Un cop aconseguida la pacificació dels pobles ibers, la presència de la guarnició romana és innecessària i el lloc és abandonat. Però un mil·lenni més tard, en l’època medieval, al segle IX, es torna a habitar. En aquesta etapa sobresurt la figura de Mir Geribert, princeps d’Olèrdola. D’aquest període hi ha un conjunt de cisternes, sitges, fons de cabanes i d'altres restes.

Pel que fa a les construccions de pedra, la muralla romana es va desfer i es van construir l’església i el castell. Altra zona molt interessant d’aquest recinte és el pla dels albats (la necròpolis) on podem trobar tombes antropomorfes excavades a la roca tot al voltant de l’església. Sobretot hi ha tombes de nounats (albats), encara que també hi ha d’adult i d’infants.
A partir del segle XII, amb l'avanç de les fronteres cristianes vers el Sud, Olèrdola s'abandona gradualment i la seva població es distribueix per la plana, passant el relleu a l'emergent vila de Vilafranca.

Com heu llegit, Olèrdola és un lloc on s’han instal·lat moltes civilitzacions, i perquè us feu més a la idea aquí us deixo unes imatges.





Espero que us hagi agradat, i us animeu a anar-hi!