Γεια σας!
Tal com us he promès avui aquí teniu la reedició d'una entrada de l'abril passat, Tot flueix.
I és que malgrat les paraules d'Heràclit, tot flueix, però alguna cosa sí roman. Flueixen els alumnes, que, cada any, a aquestes alçades del segon curs de Batxillerat a filosofia estudien els presocràtics, i Heràlit entre ells.
I també flueixen els primers problemes per trobar l'enunciat de πάντες, fins que a algú se li acudeix allò de Paz, pasa el pan, i finalment aprenem que πάντες és de πᾶς, πᾶσα, πᾶν. I Aquest adjectiu inevitablement ens fa pensar en el πάντα ῥεῖ d'Heràclit.
Ja fa més de 2500 anys, el filòsof presocràtic Heràclit d'Èfes, conegut com l'obscur, afirmava que la guerra era el pare de totes les coses, rei de totes les coses.
I és que malgrat les paraules d'Heràclit, tot flueix, però alguna cosa sí roman. Flueixen els alumnes, que, cada any, a aquestes alçades del segon curs de Batxillerat a filosofia estudien els presocràtics, i Heràlit entre ells.
I també flueixen els primers problemes per trobar l'enunciat de πάντες, fins que a algú se li acudeix allò de Paz, pasa el pan, i finalment aprenem que πάντες és de πᾶς, πᾶσα, πᾶν. I Aquest adjectiu inevitablement ens fa pensar en el πάντα ῥεῖ d'Heràclit.
Ja fa més de 2500 anys, el filòsof presocràtic Heràclit d'Èfes, conegut com l'obscur, afirmava que la guerra era el pare de totes les coses, rei de totes les coses.
Πόλεμος πάντων μὲν πατήρ ἐστι, πάντων δὲ βασιλεύς. (frag. 53)També era el filòsof del canvi:
“Diu Heràclit en algun lloc que tot avança i res no roman, i, tot comparant allò existent amb el corrent d’un riu, diu que no podries endinsar-te dues vegades en el mateix riu”
λέγει που ῾Ηράκλειτος ὅτι πάντα χωρεῖ καὶ οὐδὲν μένει καὶ ποταμοῦ ῥοῆι ἀπεικάζων τὰ ὄντα λέγει ὡς δὶς ἐς τὸν αὐτὸν ποταμὸν οὐκ ἂν ἐμβαίης (A 6 DK)
“En els mateixos rius ens hi endinsem i no ens hi endinsem, som i no som”
ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εἶμεν τε καὶ οὐκ εἶμεν (B 49a DK)Aquesta permanent mobilitat la fonamentava en una estructura de contraris. I deia que l'origen de totes les coses es troba en la contradicció entre els elements contraris que formen la unitat de la natura: dia - nit, guerra - pau, fred - calor,…
Nosaltres ho podem fer extensible a alegria-tristesa, plaer-dolor, felicitat-desgràcia...
De tota manera, tot aquest flux continu, deia, estava governat per la llei que tot ho regeix: el logos (λóγος).
Així, si seguim el pensament d'Heràclit, hem d'estar preparats per al canvi continu i per a l'alegria, la felicitat i el plaer, amb tots els seus contraposats; per a l'esforç i el descans, per a l'èxit i el fracàs.
Recordeu les paraules críptiques del mestre aquests dies en què el segon curs comença a ensenyar les dents. I sobretot, no us desanimeu.
Tot flueix!
