Els aurigues i el circ Romà

Avete!

Aprofitant que hem tractat el tema dels edificis de lleure dels romans a classe, he decidit dedicar la meva entrada al blog al circ i als aurigues que hi participaven en aquests espectacles.

El circ era l’espectacle preferit dels romans i on es feien més apostes. Aquest edifici tenia una forma allargada amb una spina al mig, al voltant de la qual els participants havien de donar voltes. 

El més important va ser el Circus Maximus, «el circ més gran», construït durant el regnat de Tarquini el Vell. Aquest, estava situat a Roma entre les muntanyes Aventí i Palatí. Es calcula que en la seva cavea podia arribar a haver-hi fins a 300.000 espectadors i la seva estructura va ser el model a seguir per a tots els circs de les ciutats properes a Roma. Actualment, podem trobar entre les runes la planta de l’antic edifici i s’utilitza com a parc públic de la capital italiana.

Per altra banda, pel que fa als aurigues, ells eren els qui feien possible aquests espectacles. Ells eren els encarregats de conduir els carros amb les regnes al voltant de la cintura amb un punyal a prop perquè, en cas de patir un accident, podrien tallar les cordes, a més, portaven el flagellum per fer que els cavalls anessin més ràpids. Cada un dels aurigues portava un color que corresponia a la seva facció o equip.

Una de les poques escultures trobades d’aquests personatges és l’Auriga de Delfos, que pertany a l’Antiga Grècia. L’escultura de bronze està feta amb la tècnica de la cera perduda i respon a un cànon distorsionat de vuit caps que es pot justificar, ja que s’havia de veure per sobre del carro. Aquesta escultura es va trobar a Delfos, al santuari d’Apol·lo, i es calcula que va ser creada entre el 478 i el 474 aC. Actualment es pot trobar al Museu Arqueològic de Delfos.

Valete!

Sílvia Garcia
1r Batx B

Circ romà

Avete!

Us parlaré del circ romà, que era on tenien lloc les curses de cavalls, que es van convertir en l'espectacle preferit dels romans.

Estructura d’un circ

La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina). A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes. Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors (set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa). 

Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El puluinar era on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats. A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.

Espectacles per veure en un circ

En el circ les curses se succeïen durant tot el dia fins a la posta de sol. Els carros eren normalment de dos cavalls (bigae) o de quatre (quadrigae). Cada carro pertanyia a un  equip (factio), que aportava els carros, els cavalls i els aurigues. Quatre carros competien a cada cursa, i per factiones diferents, sota els colors blanc, verd, blau i vermell. La més gran dificultat era fer la mitja volta: havien de passar el més a prop possible de les metae però sense tocar-les, perquè altrament l'accident podia ser mortal. I si tardava massa a girar el risc era xocar amb un altre carro (naufragium). 

Els aurigues venien de les classes més baixes, però molts esdevenien ídols de les masses i s'enriquien extraordinàriament, ja que els premis eren grans sumes de diners. Tanmateix molts morien en plena joventut. Els romans eren molt afeccionats a apostar fortes quantitats en les curses de circ.

El circ més gran de la Roma antiga va ser sens dubte el Circ Màxim de Roma: al segle I dC. tenia ja una capacitat per a uns 250.000 espectadors asseguts. 

D'altra banda, a Tarragona podem contemplar les que possiblement són les restes més ben conservades d'un circ romà del món. A part del circ de Tarragona, a Hispània podem trobar molts altres circs a Mèrida, Calhorra, Toledo, Segòbriga o a Ciutat Reial.

Circ romà de Tarragona, maig 2013

Circ romà de Mèrida - agost 2012

Recordeu les parts del circ? Podríeu assenyalar-les en el dibuix que us he posat al costat de la descripció?

Esmeralda Gallego

1r BTX B

Una tarda al circ

[En Marcus Valerius Maximus proposa als seus amics fer una visita al circ.]

- Marcus, la veritat és que jo fa molt que no hi vaig. M’hi apunto!

- El mateix dic, amic. Segur que passarem una estoneta entretinguda.

[Arriben i s’asseuen sense massa rebombori i comencen a observar...]

Estructura del circ, dibuix en 3D

A Marcus li encanten les curses de cavalls, a banda de les termes on li agrada molt anar. No oblidem, però, que ell com a ex-cònsol no seurà mai amb gent inferior a la seva posició, sinó que seu a la cavea, tot i que en diferents llocs. 

La part central del circ és la spina, un mur baix i llarg, on les metae són les limitacions d’aquesta, i el punt on els corredors han de girar.

A Piger li agrada moltíssim el moviment que fan, ja que és arriscat i si no ho fan bé poden caure del carro.

A Lucius li agraden molt les carceres, que és el lloc des d’on surten els carros, amb els seus genets i cavalls. És moment de silenci, ja que és el moment d’emprendre la cursa, i han d’estar atents. Els genera tensió.

El circuit és de set voltes seguides (així com els set dofins o figures de divinitats col·locats al circ).

Planta del circ

    - Mira, Marcus, ja surt el seguici (pompa)!

    El seguici del qual avisen a Marcus és com una desfilada presidida per una magistrat conduït en un carro. Darrere el segueixen una munió de ciutadans agrupats per classes socials (sacerdots, atletes...) Tot un conjunt de personatges curiosos.

Quan veuen que tothom està assegut llencen un mocador blanc i comencen les proves.

- Els aurigues (els conductors dels carros) ja s’estan preparant Lucius!

- I no els falta temps per agafar el fuet (flagellum) a la mà dreta i entortolligar-se les regnes a la cintura mentre les subjecten amb la mà esquerra i es disposen a intentar ser el vencedors d’aquest cap de setmana.

 Reproducció d'un auriga (amb els seus cavalls i el seu carro)

L'auriga ha de tenir un bon domini del carro, ja que els accidents són freqüents a l’hora de girar a les metae. Per això mateix intenten acostar-se el màxim que poden, i així poden guanyar més terreny.

Fins i tot, el descarrilament d’alguns carros aquest últim mes han provocat la mort dels conductors.

Hi ha quatre equips (faccions), identificats per quatre colors diferents: vermell, blanc, blau i verd. Cada espectador aposta per un color que aixeca durant tota la cursa, i això crea una dinàmica i un entusiasme que fins i tot fa il·lusió a la gent que es juga la vida per fer-les possibles. Els carros generen moltes apostes, i molts diners en conseqüència. Alhora també molta gent desesperada.

[Acabada la cursa surten parlant del circ]

-  Jo pensava que guanyaria el vermell, Marcus. A més tu ho asseguraves.

- Tenia raó jo, Piger, ha guanyat el blanc – diu Lucius.

- Anem a passejar una estona? Fora les discussions amics -conclou Piger. 

I mentre reien i deixaven darrere el circ, la tard anava caient rere seu..

[Un dia a les termes i al circ havia resultat molt cansat. Demà no sortiran del triclinium!]

Adriana Hernández

1r BTX