L'arc de sant Martí

Χαῖρετε!

Després d'un dissabte una mica plujós, he decidit fer la meva primera entrada a L'ombra d'un somni aprofitant que la pluja m'ha servit d'inspiració. I encara que no l'hàgim vist, us parlaré d'un fenomen òptic que pot veure's els dies de pluja: l'arc de sant Martí.

Per una banda, en català és més conegut amb el nom d'arc de sant Martí, nom que li ve de la religió cristiana: la Bíblia diu que és el símbol que Déu, que el va fer aparèixer després del diluvi universal com una aliança entre ell i la humanitat. I s'ha de dir que aquesta explicació no s'allunya gaire del mite grec. 

Per l'altra, en castellà el nom “Arco Iris” s'apropa més a la mitologia grega treballada. El nom li ve d'Iris, la filla de Taumant i Electra. Taumant era fill de Gea i Ponto, i era un dels déus marins primordials. El seu nom, Θαύμας, vol dir meravella o miracle. Electra era una oceànide, filla d'Oceà i Tetis.

A Iris se la representa com una jove verge amb ales daurades; és la missatgera sobretot d'Hera i està relacionada amb Hermes, perquè s'encarrega de transmetre missatges entre els déus.

Hermes

I d'aquí sorgeix el mite d'aquesta aparició policromàtica al cel:  

Zeus, el pare de tots els déus, es va enfadar molt amb els homes que habitaven la Terra ja que cometien molts crims i pecats. Així doncs, com a càstig, va provocar un diluvi universal. Amb sort, Deucalió, el fill de Prometeu, juntament amb Pirra, la seva dona i filla d'Epimeteu, van construir una arca que els va salvar. Gràcies a ells els éssers humans no es van extingir, ja que es van encarregar de fer nèixer homes i dones a partir dels ossos de la Terra, és a dir, les pedres. De les pedres que llançava Deucalió apareixien homes i de les que llançava Pirra apareixien dones, que van donar lloc a una nova generació.

Després d'aquest dur afer per a la humanitat, Zeus no volia tornar a castigar els mortals, i va fer un pacte amb la deessa Iris, l'assistenta de la seva esposa, Hera. La misió que Zeus va encomanar a la deessa portadora de missatges era que havia de crear una nova comunicació entre els mortals i els déus per tal d'expressar els missatges que Zeus volia transmetre als humans i per fer-ho havia de travessar el mar i el cel.

Zeus pacta amb Iris

Zèfir, el marit d'Iris, va fer que agafés impuls amb el seu alè, ja que era el déu del vent suau de l'Oest. Ella portava el gerro d'or per provocar les pluges regant els núvols i un vestit de diferents colors que Hefest li havia fet. Quan es va llançar des de l'Olimp a la terra, el seu vestit es va veure reflectit en les aigües, i donà vida al cel amb colors vius.

Així, Hermes i Iris compartien un mateix treball, però s'alternaven les tasques. Hermes portava el sol, i Iris, quan acabava una tempesta, s'encarregava d'obrir-se entre els núvols i portar alegria als homes amb l'arc Iris. 

Ara bé, la paraula "Iris" s'associa també amb els colors, com veureu a continuació:

Iris: És la membrana amb color i circular de l'ull, que té la funció de controlar la quantitat de llum que penetra aquest òrgan. El color està determinat genèticament i, tot i que en néixer sol ser blau clar o gris, la coloració definitiva és als 6-10 mesos.

També s¡anomena iris l'òpal noble, un quars transparent i net que sota la llum s'il·lumina amb tots els aspectes del prisma.

Existeix un tipus de flor, l'iris, anomenada així perquè hi ha de diferents colors. El nom llatí és Iridaceae.

I aquí acaba la meva entrada al blog! Espero que us hagi agradat el meu acolorit tema, i que gaudiu de molts arcs de sant Martí.

Valete!
Ariadna Boladeras
1r BTX B