Avete!
Avui em toca a mi fer una entrada i què millor que parlar de festa.
Antigament, els romans celebraven el 15 de febrer les lupercàlies, que eren festes en honor al déu Luperci. En aquesta festa els sacerdots romans sacrificaven un carner i untaven els joves romans amb la seva sang, també els donaven uns fuets fets amb la pell de la víctima i corrien pels carrers de Roma assotant tothom qui trobaven. Les joves romanes que volien tenir un fill, sortien al carrer per ser flagel·lades amb aquest fuet, ja que els propiciava la fertilitat.
En les lupercàlies l'element central consistia en córrer de manera desenfrenada, els sacerdots saltaven ritualment als carrers de Roma el primer dia de març per propiciar al déu de la guerra.
En el carnaval popular (feriae o saturae) s'usaven màscares, la música es feia amb flautes (tèbies) i en les festes se celebraven combats i carreres de carros. Els vencedors rebien un palmell com corona la qual cosa era considerat un gran honor.
Després, es passava al període de la purificació, per això la paraula febrer deriva del llati, vol dir purificar.
Les carreres de cavalls tenien també un altre significat en l'època imperial, l'amfiteatre era el símbol de la Terra; les dotze portes dels estables eren les dotze constel·lacions i les set voltes de pista eren l'òrbita dels set planetes.
Ana Mª Fernández
2 BTX B
Avui em toca a mi fer una entrada i què millor que parlar de festa.
Antigament, els romans celebraven el 15 de febrer les lupercàlies, que eren festes en honor al déu Luperci. En aquesta festa els sacerdots romans sacrificaven un carner i untaven els joves romans amb la seva sang, també els donaven uns fuets fets amb la pell de la víctima i corrien pels carrers de Roma assotant tothom qui trobaven. Les joves romanes que volien tenir un fill, sortien al carrer per ser flagel·lades amb aquest fuet, ja que els propiciava la fertilitat.
En les lupercàlies l'element central consistia en córrer de manera desenfrenada, els sacerdots saltaven ritualment als carrers de Roma el primer dia de març per propiciar al déu de la guerra.
En el carnaval popular (feriae o saturae) s'usaven màscares, la música es feia amb flautes (tèbies) i en les festes se celebraven combats i carreres de carros. Els vencedors rebien un palmell com corona la qual cosa era considerat un gran honor.
Roma va patir una allau de religions orientals les quals va incorporar al seu panteó de Déus, així sobre el 15 de març se celebrava a Roma el «Carrus navalis», festes en honor a la deessa egípcia Isis, aquestes festes els romans les celebraven amb processons, disfresses i exhibicions de vaixells arrossegats per la ciutat.
L'origen del carnaval està en aquestes dues festes romanes, les lupercàlies i el carrus navalis, que són unes festes de disbauxa seguides d'un període de purificació, coincideixin amb l'actual carnestoltes i la quaresma, ja que venen de les lupercàlies influïdes pel carrus navalis i la purificació posterior romana que dóna origen al mes de febrer.
Les carreres de cavalls tenien també un altre significat en l'època imperial, l'amfiteatre era el símbol de la Terra; les dotze portes dels estables eren les dotze constel·lacions i les set voltes de pista eren l'òrbita dels set planetes.
Els actuals carros de les desfilades de Carnestoltes segueixen sent molt similars als carros que en els amfiteatres romans de la Roma imperial eren el símbol del passatge dels planetes al cel cap a la primavera.
No creieu que té semblança el carrus navalis i les lupercàlies, les carrosses, les disfresses i les màscares amb l'actualitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada