Lord Byron i Grècia

Avete omnes!
Avui és 22 de gener, dia que va néixer el poeta romàntic anglès Lord Byron, al 1788. 
I com que aviat alguns marxem a Grècia i altres a Londres dos llocs on podem veure la seva petja, he pensat en parlar-vos d'ell tot recuperant una entrada publicada fa tres anys. 
Lord Byron va estar estretament lligat a la història moderna de Grècia, en la qual va participar aportant diners per finançar la guerra d'Independència contra els turcs, i essent-hi present ell mateix. De fet, Lord Byron va morir a Grècia, tot just començada la guerra d'Independència, però de febres, i no gaire heroicament, que és el que li hauria agradat. 

Com us he dit, Lord Byron fou un poeta romàntic, en el sentit més turmentador del Romanticisme, és a dir, desmesurat, tempestuós, arrauxat, irreverent, incomprès, amoral.

La seva vida supera la seva obra, perquè va aconseguir convertir-se en un personatge de novel·la romàntica, amb peripècies, viatges, escàndols, amors, desamors, morts... Tot sempre viscut amb una intensitat fora mida. Fou amic de Keats, i també de Perci B. Shelley, i la seva esposa Mary Shelley,  amb els quals passà uns dies en Suïssa. La trobada fou molt profitosa perquè fou la gènesi de les obres Frankenstein o el modern Prometeu i El Vampir de Pollidori.

Gonzalo Suárez va recrear aquests dies de creació, barrejant la realitat i el mite, en Remando al Viento, pel·lícula que us recomano especialment.

Lord Byron també tingué la seva dèria de deixar emprempta arreu: al temple de Posidó de Súnion, va deixar gravat el seu nom al peu d'una columna.

I direu, i això què té a veure amb les clàssiques? Doncs, que com bon anglès que era, Byron estava fascinat per la cultura grega clàssica, fet que queda plasmat en molts dels seus poemes.

Per acabar, us deixo alguns fragments del poema Himne a Grècia (en la traducció castellana, ja que no tinc la catalana).  I si voleu sentir com sona la poesia de Byron en anglès cliqueu a l'enllaç She walks in Beauty.

HIMNO A GRECIA

Cícladas islas, islas de la Grecia,

que el mar Egeo con sus ondas baña,

donde surgiera la materna Delos,

cuna de Apolo.

La ardiente Safo, del amor maestra,

aquí pulsó la septicorde lira;

aquí de Alceo resonó el divino,

plácido canto.

De vuestros campos en la verde alfombra

manto de flores primavera tiende;

aún lanza Febo sobre nuestros campos

vívido rayo.

[…]Desde la cima del erguido monte

de Maratón descubriréis el llano,

y allá..., más lejos..., el hinchado golfo

de Salamina.

En otro tiempo, sobre aquella roca

un rey de reyes contempló altanero

el hondo mar que ante sus pies hervía

lleno de naves.

[…]¡Ay! ¿Qué me resta en mi dolor inmenso?

Llanto y vergüenza por la patria esclava;

bañad en lloro las que a Grecia oprimen

duras cadenas.

¡Ah, ni vergüenza en vuestra faz, ni lloro!

Descubre, ¡oh, tierra!, tu profundo seno,

y tres siquiera de los trescientos brota...

Tres espartanos.

[…]¿En vuestra afrenta dormiréis tenaces?

¿Por qué no suena el belicoso canto?

¿Por qué no emprende la falange altiva

pírrica danza?

[...]Para fijar el pensamiento alado,

Cadmo inventó los personales signos;

de los argivos conserváis las letras,

no sus hazañas.

[...]¡Del Quersoneso vengador tirano,

rompe los lazos que nos ligan hora!

¡Cargue tus brazos la pesada lanza,

fuerte Milcíades!

[...]Conducidme a los mármoles de Sunion,

donde nadie excepto yo mismo y las olas

puedan oir nuestros murmullos mútuos

allí, como un cisne, dejadme cantar y morir.

Nunca esta tierra habitarán esclavos;

arme las diestras el fulmíneo acero;

caiga en pedazos, de espumante vino,

rota la copa.

Què us sembla? Us sonen alguns dels llocs i personatges que cita? Quins i per què?