Espartans i Gladiadors

Avete!

Molts de vosaltres en algun moment determinat heu vist o sentit a parlar en diverses pel·lícules o històries de dos estils de guerrers molt diferents. Per una part en tenim els espartans de l’antiga Grècia i per l’altra tenim els gladiadors romans. Uns i altres són famosos per ser els guerrers més poderosos i temible, però, sabem en què s'assemblaven i en què es diferenciaven? Us ho explicaré detalladament.

ESPARTANS

Tal i com ens diu el seu nom provenen d'Esparta, una ciutat de Grècia situada a les vores del ric Eurotas, en el sud-est de la regió del Peloponès. Va ser fundada desprès de la conquesta de Lacònia pels doris. 

L’exèrcit espartà era la força militar d'una ciutat que va ser una de les més importants de l’antiga Grècia. 

Des de ben petits tots els ciutadans que naixien homes tenien l'obligació de convertir-se en bons soldats. Estaven sotmesos a un dur entrenament militar, ja que necessitaven un bon físic per poder combatre en les batalles, i també havien de dominar el maneig de les armes de guerra. Durant els segles VI i IV aC els espartans tenien present el fet que “un soldat espartà valia el que diversos homes de qualsevol altre estat” i per això eren els més disciplinats, entrenats i temuts de tota Grècia.

En primer lloc, vivien en una societat en què el sistema educatiu era totalment orientat a la preparació per a la guerra. Dels 16 als 20 anys tot espartà s’incorporava a l’exèrcit actiu. Fins als 30 anys seguien vivint i convivint junts, malgrat que alguns estaven casats. Als 60 anys l’espartà, per fi alliberat del servei militar, podia passar a formar part del Senat. Els espartans tenien plena confiança en els seus hoplites decidits a morir in situ abans de retrocedir o abandonar una batalla.

Aquesta hegemonia va durar fins a la batalla de Leuctra, on van ser vençuts per l’exèrcit tebà d'Epaminondas. Aquí va acabar el seu període de llarga dominació

GLADIADORS

Provenen de Roma, i els orígens dels combats de gladiadors els hem de buscar en els costums funeraris dels etruscos, aproximadament en el segle VI aC. Els primers combats que es van introduir a Roma cap al segle III aC. Dècim Juni, que era consol, i el censor de Roma van celebrar el primer munus gladiatorium l'any 290 a Roma. Així doncs, els primers combats van començar com un ritual religiós però van acabar sent un espectacle públic, en el qual els protagonistes eren principalment esclaus.

Segons les seves armes o tècnica de combat es dividien en diferents tipus de gladiadors. El dia de la festa dels gladiadors se celebrava a l'amfiteatre. El rei podia decidir on rebia el cop un gladiador o l’altre i també amb un simple gest de dit decidia si podia sobreviure o era condemnat a mort. 

Mosaic de Gladiadors, de Sebastià Giralt

El nom de gladiador prové de la paraula gladius, l'espasa que utilitzaven. Eren coneguts pel públic segons la forma de les armes que duein: l’escut, l'espasa, la xarxa o fins i tot la habilitat que posseïen alguns per lluitar. Qui quedava victoriós era premiat amb palmes, corones de cintes o diverses quantitats de diners, però qui perdia rebia la mort!

I fins aquí la meva aportació. Espero que amb aquesta informació hagueu ampliat una mica més el vostre coneixement dels dos grups de lluitadors més famosos del món antic. 

Recordeu alguna pel·lícula on apareguin algun d’aquests dos tipus de lluitadors? Si us haguessiu que decantar per algun d’ells, quin us agradaria ser?

Valete!

Laia Zúñiga

1r BTX