Escil·la, monstre o enamorada?

Avete!

Aquí estic jo, Hefest, fent la primera publicació d’aquest curs. I buscant fer una publicació útil i interessant, he pensant que, aprofitant que els alumnes de 2n de BTX ens estem llegint “L’Ars Amandi” d'Ovidi, explicaré un dels molts mites que apareixen citat a fi que la història sigui més entenedora.

Primer citaré el fragment del llibre on és mencionat el mite del que parlaré a continuació. Tot parlant de les conseqüències que pot tenir la passió desmesurada en les dones, Ovidi ens diu: 

• "La filla de Nisos, per haver robat els cabells purpuris del seu pare, porta uns gossos rabiosos en el pubis i l’entrecuix". (Pàg. 61)

Bé doncs, aquí Ovidi fa una barreja de dos mites. Barreja el mite de Nisos i Escil·la, la seva filla amb el de Escil·la, el monstre marí. Però no patiu que us explicaré tots dos perquè pugueu  distingir quina part és de cadascun.

El primer mite és el de Nisos i la seva filla, Escil·la. El mite diu que Nisos, rei de Mègara, tenia un floc de cabells de color porpra dels quals depenia la seva vida. Minos, el rei de Creta, li va declarar la guerra a Mègara i Atenes, i Escil·la, enamorada bojament de Minos, perquè aquest pogués guanyar la guerra, li va tallar el floc de cabells al seu pare, que va ser derrotat al següent dia. 
Minos, després de haver guanyat, es va negar a acceptar els requeriments d’una traïdora i com a càstig la va fer arrossegar darrera de la seva nau. 
En canvi, altres versions diuen que estava tan enamorada que va nedar darrera de la nau de Minos. Escil·la, igual que el seu pare va ser transformada en una au marina.

L’altre mite  parla d'Escil·la, filla de Equidna i Tifó, o de Forcis i Hècate en altres versions. I culpeu l'ADN, la genètica o els déus, però, com els seus pares, Escil·la era també un monstre, encara que no sempre ho havia estat. Exactament un monstre marí, amb el cap i el cos de dona, i en compte de tenir cames, el seu cos acabava en forma de peix com el de les sirenes (les actuals). 
Però això sent una criatura mitològica no és gens impressionant, ella encara tenia un petit detall més monstruós: de la part del melic i els malucs li sortien caps de gossos bastant voraços.

I ara que ja coneixem els mites, cal que us digui en quin context Ovidi l'esmenta. L’autor el cita com a exemple de la passió femenina, ja que opina que aquesta és més violenta que la masculina, té més furor i pitjors conseqüències. 

Què en penseu vosaltres? Què li va passar a Escil·la (la segona) per convertir-se ne nimfa a monstre?

Hefesto, també conegut com 
Juan Je Yamuza
2n BTX