Harry Potter i el món clàssic

Avete!

Aquí estem. Un any més em toca fer una entrada al nostre bloc de clàssiques. 

Avui, com que sóc una rara avis (friki) amant de Harry Potter us mostraré algunes de les moltes coses que hi ha en aquests llibres relacionades amb el llatí i el món clàssic.

Per començar us mostraré l’escut de Howarts que segurament haureu vist mil vegades, encara que probablement en cap d’aquestes ocasions us heu fixat en el fet que conté una frase en llatí. 

Concretament hi posa: draco dormiens numquam est titillandus, que traduït vol dir: mai no facis pessigolles al drac que dorm,  i el seu significat és "és deixa les coses tal com estan".

A més, ja en el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal, trobem una clara relació amb Orfeu. En el moment àlgid d’aquest llibre trobem una clara relació amb el mite de les Mènades (segons les Metamorfosis d’Ovidi). 

En  aquest mite se'ns explica com va morir Orfeu, que amansia les feres amb la seva música. Orfeu estava casat amb Eurídice i al morir la noia, la va anar a buscar a l’Hades per poder recuperar-la. Va aconseguir convèncer el rei de l’inframón amb la condició que no es podia girar enrere mentre en sortia seguit de la seva estimada esposa; sols així podria recuperar Eurídice. Orfeu, però,  no ho va poder evitar i va mirar enrere, i com no va poder complir la promesa, no va recuperar la seva estimada.

Per poder entrar als inferns, va haver de calmar el Cà Cèrber, un gos de tres caps com el que apareix a Harry Potter, i que ha arribat a Howgarts perquè un grec li regala a Hagrig. Com deia, Orfeu utilitza el cant per calmar-lo i poder entrar a l'infern. En el llibre es produeix una situació similar:  

"- ¿Què és allò que té als peus? - va xiuxiuejar l'Hermione.- Sembla una arpa - va dir el Ron -. Se la deu haver deixat l'Snape.- Deu ser que es desperta tan bon punt deixes de tocar - va dir el Harry -. Bé, doncs comencem...El Harry es va posar la flauta del Hagrig als llavis i va bufar. De fet, no tocava cap melodia, però des de la primera nota els ulls de la bèstia es van començar a tancar. El Harry no parava gairebé ni per respirar. A poc a poc el gos va deixar de grunyir... Va començar a trontollar i se li van plegar els genolls; a continuació va caure rodó, totalment adormit."

En aquest enllaç podreu veure el moment de la pel·lícula en el qual transcorre aquesta acció, a partir del minut 110:12

http://cinefox.tv/ver7/harry-potter-y-la-piedra-filosofal-_pelicula-completa.html 

 

També trobem referents de l'Infern i el barquer Caront al sisè llibre, El misteri del Príncep.

A finals del sisè llibre, Dumbeldore i Harry han de vèncer un malefici imposat per Voldemort perquè ningú no s'apoderiu de l’horricreu que hi ha amagat dins una cova. Allà hi ha un llac ple de cadàvers que recorda als rius de l’Hades, els quals no es poden creuar si no és amb ajuda de Caront i la seva barca. En el llibre no apareix cap barquer, però sí la barca per arribar al centre on hi ha el preuat objecte, i també hi ha un preu a pagar, com les monedes que se li havien de donar a Caront, que en el cas del llibre és la sang d’en Dumbeldore.I ja per acabar, un últim personatge que va inspirar a l'escriptora i que es veu clarament relacionat en el quart llibre Harry Potter i el calze de foc, Teseu.

En el quart llibre, en la part de les proves del Torneig dels Tres bruixots hi ha un tret comú amb el mite de Teseu: el laberint. En el mite, Teseu s'hi endinsa per derrotar el Minotaure, la bèstia que allà habita. I amb l'ajuda d'Ariadna, la seva estimada, pot trobar la sortida del laberint. 

En el cas d'en Harry també s'endinsa en el laberint per realitzar la prova final del torneig.Tot i que no hi troba un Minotaure, sinó que troba  Voldemort que simbolitzaria el Minotaure.

I fins aquí alguns detalls de la relació de la sèrie de Harry Potter amb el món clàssic, tot i que en podríem trobar molts més. Com per exemple, els noms d'alguns personatges. En podríeu dir algun?

Espero que us hagi agradat.
Isabel Segura

2n BTX B