Hodie est

dilluns, 29 d’octubre del 2012

El grup de Laocoont

Hola!
Avui em toca fer l’entrada al bloc i he decidit explicar amb més detall el mite de Laocoont, aprofitant que a història de l’art també estudiarem una escultura,  "Laocoont i els seus fills", inspirada en el mite .

Començaré explicant el mite.

Heu de saber que és un mite del cicle de la guerra de Troia, que explica que no tots els troians van ser convençuts per l'estratagema dels grecs d'abandonar un cavall de fusta a la platja, simulant que era una ofrena. 
Ja sabeu que els soldats grecs havien omplert el cavall de fusta amb guerrers a dintre, per així poder travessar les muralles troianes.

Laocoont, en veure el cavall, tot indignat va baixar corrent des del capdamunt de la ciutadella i cridà de lluny els seus ciutadans. Ell hi va dir que no s’hi podien refiar, que no es pensessin que els grecs ja se n’havien anat i que el més probable era que dins d’aquell cavall estiguessin els grecs per assaltar les muralles. Els troians sense saber què fer es van quedar pensatius però Sinó, un espia grec, va aparèixer a la platja i els va contar que era un regal per a la deessa Atenea i que, si no l’acceptaven, Troia seria destruïda. En sentir això, els troians van entrar el cavall a la ciutat tal com els havia dit Sinó.

Un altre fet que els va decidir fou que de sobte, des del mar, van aparèixer dues enormes serps marines que van embolicar Laocoont i els seus fills, fins a matar-los. Després es va anar a refugiar al temple d'Atenea.


L’escultura de Laocoont va ser trobada l’any 1506 entre les ruïnes del palau de Neró, situat a Roma. És una escultura del període hel·lenístic, originalment feta en bronze, però, com que les còpies les feien de marbre, que hem conservat en marbre. 
Aquesta escultura representa la figura principal, Laocoont, que lluita per alliberar-se de les dues serps mentre els seus fills, un a cada costat del pare, no tenen prou força per escapar-se.

L’obra s’estructura en la piràmide dels caps dels tres personatges. També es pot observar una diagonal que creua tot el grup baixant des de la part superior esquerra. Són personatges amb la musculatura molt treballada, sobretot el personatge principal. Els nens també tenen una musculatura treballada però de proporcions més reduïdes.

Finalment cal remarcar el realisme de la cara de Laocoont, que expressa el dolor i l'esforç amb la front arrugada i la boca oberta. Actualment l’escultura es troba als Musei Vaticani.

Fa uns anys a l'examen de les PAU va sortir una pregunta relacionada amb aquesta escultura. Si cliqueu l'enllaç la veureu. 

Podríeu vosaltres dir quina de les obres de la pàgina 3 està més directament inspirada en l'escultura del grup de Laocoont? 

Judit Pujadas
2n BTX

1 comentari:

L'ombra d'un somni ha dit...

Realment, val la pena veure en directe aquesta escultura! L'expressió de patiment de la cara de Laocoont, la tensió dels músculs... plasma perfectament la idea del mite!

I pel que fa a la lectura de l'episodi: llibre II de l'Eneida, pròximament...

Bona feina Judit!