Avete omnes!
Ja ha arribat el setembre i amb ell un nou curs.
Tots sabem que estem vivint temps difícils, temps en què sembla que tot esforç supera amb escreix el resultat, i això, quan el futur es veu tan negre, pesa especialment en les consciències dels estudiants, perquè veieu el final de l'esforç molt lluny, perquè creieu que estudiar és molt dur i estressant, perquè no acabeu de veure la utilitat d'allò que us fan aprendre, perquè penseu que la vida laboral és més fàcil, perquè sou joves acostumats a viure còmodament. De tot això ja en vam parlar força el curs passat, especialment amb els alumnes de primer que ara passeu a segon. I si cal en continuarem parlant!
Però ara cal ser realistes: els alumnes de 2n esteu a punt de començar -probablement sense ganes- el curs més dur de tots els que heu fet fins ara, i, us ho ben asseguro, calen ganes, esforç i determinació per arribar fins al final amb èxit. No cal, en cap cas, tenir unes habilitats especials ni ser millor del que vosaltres sou, només cal ACTITUD, CONVENCIMENT que ho podeu fer i CONFIANÇA en el futur (encara que no se la mereixi.)
I això m'ha fet pensar en una aquesta escena de Karate Kid (sobretot a partir del minut 1:40)
I això m'ha fet pensar en una aquesta escena de Karate Kid (sobretot a partir del minut 1:40)
Perquè totes les coses neixen petites i van fent-se grans a poc a poc, amb constància i perseverança, com ho ha fet aquest bloc, que va néixer ja fa tres cursos i ara enfila cap al quart. No sabíem fins a on ens duria, no sabíem quina seria la seva resistència ni la seva durada, però ens hi van il·lusionar i vam provar: vam tirar els daus i vam començar la partida, com vosaltres també heu fet en començar batxillerat.
Ara un cop més ha arribat el moment de tirar els daus:
Tots vosaltres ja coneixeu el bloc i sabeu que és un espai nostre on compartim tot allò que té a veure amb el món de les clàssiques; sabeu que el fem entre tots i sabeu que sense la vostra participació, fent entrades i comentaris, no existiria. Així, un any més us demano que hi poseu tota la il·lusió i ganes perquè segueixi creixent i ensenyant-nos una altra manera de mirar-nos el món clàssic.
De moment, per a inaugurar el curs, en lloc de sacrificar cap animal, us he penjat un parell de vídeos endarrerits de sortides que vam fer el curs passat, i tot aquest mes de setembre aniran apareixent els treballs sobre el Parc del Laberint que van fer a finals del curs passat els vostres companys de llatí de 4t.
Poca cosa més: a tots i cadascú de vosaltres us vull desitjar
moltíssima sort, bona fortuna i καλή τυχή!
Amb esforç, perseverança i alguna ració de maons de tant en tant ho aconseguirem!
Benvinguts de nou al viatge! Ja sabeu que la destinació, com sempre, és la nostra Ítaca particular. Το πλοῖον està preparat i només ens calen somriures, alegria i actitud!
Bona travessia
2012-2013!
2012-2013!
PS: Recordeu que encara queden dos dies per poder votar als PREMIS BLOC CATALUNYA 2012
6 comentaris:
Gracies ara toca esforçar-nos i cuidar el blog aquesta travessia 2012-2013!
Tornarem a navegar plegats, amb molta força.
Aquest any és dur, per això cal fer-ho el millor possible.
Molt bona entrada, Laura.
Mai es sap que pot passar, per això cal fer las coses amb dedicació. Les sorpreses arriben soles. :)
Agraïda de rebre el primer "toc d'atenció" del curs. És inevitable comentar en aquesta entrada! Però crec que vostè ja ho ha deixat prou clar, com sempre. Només falta posar-ho en pràctica. Parlo per mi, i suposo que en nom de tots, però gràcies per ser qui lidera part d'aquest viatge, suposo que tot es fa una mica més fàcil. Bona sort companys!!!
Hola, Laura i companyia, com anem? Sóc en Francesc, de noticiesdeldia (el de la baldufa de plata :) Estem a punt de començar de nou i he pensat que potser podríem col·laborar en un projecte. L'estem començant amb la profe de clàssiques del meu institut, Jenny Triviño. A veure si us agrada ;-) http://illargonauta.blogspot.com Gràcies! 2
Paraules com aquestes fan que persones com jo, que veig el 2n de btx com un dels meus pitjors mal sons i com una de les coses q em fan més por, pensem que tenim forçes per poder afrontar aquest curs, gràcies Laura.
Francesc, gràcies per pensar en nosaltres per compartir projectes!
En parlem!
Publica un comentari a l'entrada