El món dels perfums

Hola!

Avui toca la meva entrada, i com que el treball de recerca sobre olors m’ha afectat tant, m’agradaria explicar-vos una miqueta tot això dels perfums, ja que els grecs també  van desenvolupar-los aplicant tot el seu art als flascons de perfum.

Espero que us agradi!

El nom de perfum ve del llatí "per" (per) i "fumare" (produir fum), i es referia a l'aroma que desprèn un fum fragant en ser cremat. El mot no prové dels romans perquè ells no tenien aquesta mena de perfum, sinó que prové d’una llengua romànica.

Joan Coromines, un dels principals especialistes en lingüística romànica, va aclarir que aquest mot, perfum, no existia en llatí sinó que va ser creat especialment amb el significat actual. De Catalunya va arribar a França i altres països veïns, però França va esdevenir un gran exportador de perfums i va diversificar el mot d’orígens catalans a altres llengües.

Els perfums van ser desenvolupats pels grecs, que els anomenaven ἀρώματα (aromes), i van esmerar-se especialment en aplicar el seu art a les ampolles de perfum de ceràmica, peces d’art que avui dia són molt complicades d’igualar. Van dissenyar set formes per emmagatzemar perfums i les van decorar amb animals mitològics, figures geomètriques i escenes commovedores. El flascó més conegut va ser el lekytos, una ampolla de perfum molt elegant i esvelta que va ser tan popular que per referir-se a algú poc solemne, es deia que "no tenia ni un lekytos". 

Però no a tots els grecs els agradava el perfum; a Sòcrates concretament no li agradava gens; és més el detestava. Sòcrates deia que cap home havia de perfumar-se ja que un cop perfumats feia la mateixa olor un home lliure que un esclau.

Els sacerdots fumigaven les seves oracions amb perfums (que feien ells mateixos) utilitzant olors fortíssims que afavorien l’elevació de l’esperit. Utilitzaven la mirra, resina de terebint, gàlban, olíban, làdan... Els olis perfumats, els ungüents i també les pintures formaven part d’un mateix ritual: molt d’hora pel dematí cada sacerdot procedia a rentar les estàtues divines aplicant-los ungüent i maquillant els propis rostres i els de les estàtues. Així creien obtenir la protecció dels déus i s’asseguraven el pas al més enllà.

Per acabar m’agradaria mostrar-vos unes imatges dels primers flascons elaborats a Grècia.

I fins aquí, la meva entrada! 

Espero que us hagi agradat tant com a mi. I recordeu, la màgia d’un perfum és l’essència que deixa permanentment!

Lorena Guerrero
2n BTX