El calendari romà

Hola a tots!

Resulta que m’ha tocat a mi ser la primera alumna que escriu en el blog després de les festes, i com que acabem de canviar d’any, he pensat que la millor manera de començar el nostre viatge pel món clàssic aquest any seria parlant ni més ni menys que del calendari romà.

Com ja sabem, el llatí ens ha deixat moltes coses en herència, i a més de la llengua, també tenim aspectes de la nostra cultura que tenen moltes semblances amb la cultura romana. Un d’ells és el calendari.

D'entrada, al dir que l'origen del mot Calendari ve del substantiu llatí calendarium, que era el llibre on els prestamistes anotaven els noms i els deutes. Aquests s'havien de pagar en les Kalendae de cada mes.

  

Segons la tradició romana, l’antic sistema de divisió del temps tenia el seu origen en el primer dels reis romans, Ròmul. Aquest calendari va ser utilitzat a l’Antiga Roma fins l’any 46 dC, quan va ser instaurat el calendari julià.

Abans que es creés aquest calendari, hi havia altres sistemes de divisió del temps. 

Moltes cultures utilitzaven el calendari lunar. Els romans precedents a Ròmul formaven part d’aquest grup de cultures. Però no tots els romans tenien el mateix sistema, sinó que cada poble tenia la seva pròpia durada dels mesos, dels anys, etc. Així per exemple, mentre que els habitants d'Alba Longa tenien un calendari de 10 mesos, els de Lavínia tenien un altre de 13 mesos.

A partir del naixement del calendari creat durant el regnat de Ròmul es va establir el següent sistema de divisió del temps: 10 mesos lunars (de març a desembre) i 304 dies. 

Com podem observar, entre el desembre i l’inici de l’any següent, hi ha un buit en el que no s'hi va atribuir cap mes. No és un error de traducció, ni de falta d’informació, sinó que els mateixos romans deixaven aquest període de temps “penjat” i no li atribuïen cap mes.

Més endavant, el segon rei de Roma, Numa Pompili, va fer una sèrie de reformes al calendari que s’havia establert inicialment: va incloure dos mesos per omplir el buit que havia quedat entre desembre i març, el gener i el febrer. D’aquesta manera, el calendari va passar a tenir 355 dies a l’any, número que encara avui dia continua vigent. Tot i així, es continuava contant el temps a partir del curs estacional,  i faltaven 11 dies per completar l'any solar; així que es va optar per incloure dos mesos, el segon i sisè any de 22 dies, i el quart i vuitè de 23.

Una altra curiositat en aquest calendari és què, igual que nosaltres tenim associat l’any 0 al naixement de Crist, ells partien d’un altre punt per indicar l’inici dels temps: La fundació de la ciutat (753 aC). D'aquesta manera, després de posar el numeral corresponent, escrivien “ab urbe condita” és a dir, “des de la fundació de la ciutat”. Seria com el nostre “després de Crist”. 

Anys més tard van començar a utilitzar un altre punt de partida, que seria el 509 aC, que va ser la data d’expulsió dels reis. D’aquesta manera, i seguint la tècnica anterior, posaven el numeral, seguit de “Post reges exactos”, és a dir, “després de l’expulsió dels reis”.

I no penseu que els mesos s’anomenen així per casualitat, o que algú va inventar-se els noms sense cap mena de criteri, sinó que tots tenen el seu perquè:

• Martius: (Març) dedicat al déu Mart, pare dels fundadors de Roma.

• Aprilis: (Abril) dedicat a Venus (Apru en etrusc), o bé d'aprire (obrir, perquè arribava la primavera).

• Maius: (Maig) dedicat a Maia, mare de Mercuri.

• Iunius: (Juny) dedicat a Juno, esposa de Zeus.

• Quintilis: (Juliol) Anomenat d’aquesta manera per ser el cinquè mes de l’any. Desprès de la mort de Juli Cèsar, va passar a anomenar-se “Iulius”.

• Sextilis: (Agost) és el sisè mes, i d’aquí li ve aquest nom. Després va ser dedicat a Octavi August, i va rebre el nom “Augustus”.

• September: (Setembre) mes setè.

• October: (Octubre) mes vuitè.

• November: (Novembre) mes novè.

• December: (desembre) mes desè.

Desprès de la intervenció del rei Numa Pompili van aparèixer aquests dos mesos:

• Ianuarius: (Gener) en honor al déu Ianus, el déu de les portes i dels principis.

• Februarius: (Febrer) dedicat a Februus (Plutó), que era el déu encarregat de les cerimònies que es feien en aquest mes per purificar l’ànima i començar el nou any completament nets de pecat.

I fins aquí arriba la meva entrada. 

Espero que us hagi agradat i que en algun moment de la vostra vida pugueu treure profit d’aquests coneixements.

Ara ha començat un nou any i... heu fet la cerimònia corresponent al déu Ianus per començar amb bon peu? I la fareu al déu Februus per purificar la vostra ànima? Si no ho heu fet ja, tranquils que teniu tot l’any per fer-ho. 

Ara toca treball de recerca, que només ens queden dues setmanes per acabar-lo! Així que posem-nos les piles, que això s’acaba ja!

Espero que hàgiu gaudit de les vacances, i que ara tingueu tota l’energia que us cal per afrontar un nou trimestre. 

Bona sort a tothom!

Nerea Anri

2 BTX B