Egina i el temple d'Afaia

Χαίρετε!

I un cop més us saluda Electra.

Aviso a navegantes: a partir d’ara us esperen unes quantes entrades sobre el viatge a Grècia que farem els de 2n de Batxi. No és per donar-vos enveja, sinó forces perquè supereu aquest dur 1r de batxillerat i arribeu a segon per poder fer aquest fabulós viatge. I aquí us anem explicant cosetes perquè quan hi aneu, ho feu amb un pas per davant.

Per tant, jo us parlaré d’una illa anomenada Egina. Molts de vosaltres no la coneixereu, molts altres no l’haureu sentit mai anomenar, i la veritat és que jo tampoc, fins ara que m’he adonat que té moltes coses interessants. Comproveu-ho vosaltres mateixos:

Egina és una illa que anirem a visitar els que anem a Grècia dintre de poc més de dues setmanes. I perquè tingueu una petita idea del que veurem (per no anar a l’aventura) us parlaré de l’illa i del port del Pireu que és on agafarem el ferry, que també té el seu què.

Com podeu veure al mapa, Egina no és una illa gaire gran ni gaire coneguda, com poden ser Creta, Naxos o Lesbos. Però també té la seva part clàssica i les seves restes arqueològiques.

Està situada al centre del Golf Sarònic, a uns pocs metres al sud de Salamina, al nord de Poros i a l’Est d’Angistri, amb les quals formen les denominades Illes Saròniques.

Bé, ja ha arribat l’hora d’agafar el ferry i arribar a Egina a veure que trobem. Un cop allà, el primer que veiem és el port de la petita illa, que és molt pintoresc gràcies a l’ermita, les cases antigues però tradicionals, les barques de pescadors i algunes restes arqueològiques, com la columna de l’antic temple d’Apol·lo.

Al bell centre de l’illa, al punt més alt, trobem el temple d’Afaia, des d’on podrem contemplar tota l’illa envoltada d’una aigua cristal·lina.

El temple d’Afaia és un dels temples del triangle sagrat, format pel Partenó, el temple de Poseidó a Súnion i el d’Afaia. El temple d’Afaia va ser un model prototip de l’estil dòric amb estructura períptera.

Com podeu veure, sobretot els d’història de l’art, és un temple amb l’estructura típica dels temples grecs. Amb la seva majestuositat, la seva entrada hexàstila, amb els frontons amb l’escultura que s’adapta al marc arquitectònic. Als frontons hi havia escultures que representaven els déus contra els troians, fet que fa al·lusió a l’èxit dels grecs a la Guerra de Troia, en la qual fins i tot els déus participaren de part d’ells. El frontó occidental és d’estil arcaic, mentre que l’occidental és més clàssic. Això pot fer suposar que l’inici de la construcció fou en l’època arcaica i la finalització en època clàssica, a causa d’un sisme que hi va haver a l’illa.

Com sempre, tot ell estava pintat, però no s’ha conservat a causa dels anys.

Aquest temple, com indica el seu nom, va ser dedicat a Afaia. Us explicaré el seu mite, tot i que primer cal dir que quan el van trobar, es van pensar que era un temple dedicat a Zeus perquè la perfecció i bellesa del temple el feia atribuir-ho a Zeus. O també a Atenea, perquè als frontons la imatge que predomina és la de la mateixa deessa. Però no és així, sinó que està dedicat a Afaia, la invisible. Afaia era una nimfa, mig germana d’Apol·lo i Àrtemis, que sempre era perseguida pels homes, especialment per Minos, fins que va decidir tirar-se al mar on la va atrapar la xarxa d’un pescador de l’illa d’Egina, qui també es va enamorar d’ella. Per poder fugir de tots, es va fer invisible. El temple fou construït allà on havia desaparegut.

  

Doncs bé, espero que us hagi agradat la meva entrada, que us hagi semblat interessant i que hàgiu après molt perquè quan siguem allà puguem recordar el mite d’Afaia.

Molts petons per a tots!

Electra

2n BTX