Orfeu era considerat un dels principal poetes i musics del món clàssic, i també el inventor de la cítara. A més va afegir dues cordes a la lira, ja que totes les lires tenen set cordes, i la seva en tenia nou en honor a les nou muses.
Era fill de d’Eagrus i de la musa Cal·líope, però també diuen que era fill d’Apol·lo, perquè era el déu de la música.
Orfeu també va participar en la expedició dels argonautes, en la qual va protegir els seus companys de les sirenes, amb la seva música. Aquestes sirenes cantaven cançons que atreien els mariners, i quan els mariners arribaven els devoraven. Quan Orfeu va sentir les seves veus, va treure la seva lira i es va posar a tocar-la perquè no se sentís la música de les sirenes, i així va salvar els seus companys, menys Butes que no va resistir-se a aquella música i va morir.
Ara bé, la història d’Orfeu més coneguda és la del mite d’Eurídice, que era la seva esposa. Diuen que mentre passejava amb Orfeu, va ser mossegada per una serp i va morir.
Orfeu estava tant trist per la seva pèrdua que va tocar cançons tant i tant tristes que totes les nimfes i déus van plorar, i li van aconsellar que anés al mon dels morts. Ell els va fer cas, i mentre hi anava va haver de passar molts perills. Tots els va superar gràcies a la seva música. Aquesta mateixa música va arribar al cor a Hades i Perséfone, que li van permetre que Eurídice tornés a la terra, però amb una condició: mentre sortien del món dels morts, Orfeu havia de caminar davant d’ella i en cap moment girar-se per mirar-la fins que arribessin a terra.
I així va intentar fer-ho, i gairebé ho aconsegueix perquè no es va girar més que quan ja arribaven a la superfície. Aleshores desesperat va mirar si la seva estimada estava bé. Però a ella encara no li tocava el sol del tot, encara tenia un peu en el món dels morts, i així va conduir Eurídice a una mort definitiva.
Diuen que Orfeu va intentar tornar a l’infern però Caront no el va deixar, i va anar als monts Ródope i Hemo, on va estar tres anys evitant qualsevol relació amb les dones. També diuen que aquell moment es va inventar la pederàstia.
Per les seves cançons les bacants tràcies el van veure i es van sentir menyspreades per ell. Perr això li van tirar tantes pedres que el van matar i van escampar els seus membres. El seu cap i la lira les van tirar al riu Ebre, i va anar a parar a la illa de Lesbos, on una serp se la va intentar menjar i Apol·lo la va convertir en roca.
Dionís va convertir les Bacants tràcies en arbres, i l’ànima d’Orfeu es va retrobar amb la d’Eurídice en el món dels morts, i des d’aquell moment són inseparables.
Una altra versió de la seva mort diu que mentre Orfeu estava en el mont Pangeu, Dionís va enviar les Ménades perquè l’esbocinessin, ja que Orfeu abans havia menyspreat el culte de Dionís. Després unes nimfes van recollir tots els trossos i el van enterrar a prop del Mont Olimp, i la seva lira va ser col·locada per Zeus entre les constel·lacions.
Una altra versió diu que, com de la mare d’ Orfeu havia estat jutge en la disputa de Afrodita i Persèfone per la possessió d’Adonis i la decisió no havia satisfet Afrodita, la deessa va fer que totes les dones s’enamoressin d’Orfeu fins al punt de matar-lo.
Uns altres diuen que Orfeu havia estat el primer en mantenir relacions amoroses amb homes, i això va ser una ofensa per les dones.
3 comentaris:
Aquest mite és molt tendra, ja que ens representa a Orfeu completament enamorat de la seva esposa i vol anar a buscar-la a l'Hades.
Però per un altre banda també hi trobem molta informació per apendre i estudiar, com per exemple les muses comparades amb les nou cordes de la lira i el tragecte del món dels morts que és molt interesant.
Molt bona entrada Núria.
Molt bé, Núria. Poc o molt tot coneixem la història d'Orfeu que baixa als Inferns a buscar la seva estimada, i que com no se'n pot estar la perd per impacient. Potser cal llegir entre línies i treure'n una lliçó, oi?
Però del final d'Orfeu, amb tantes versions, pocs en teníeu idea. Ara ja no podem dir que no ho hem explicat.
A més, heu de saber que va existir a Grècia la religió òrfica, que com la de Demèter d'Eleusis, era una religió mistèrica.
Per saber-ne més: http://es.wikipedia.org/wiki/Orfismo
Bona feina!
Sempre havíem parlat d'aquest mite, de la impaciència d'Orfeo per veure la seva dona o curiositat per si de veritat el seguia, que va fer perdre a la seva dona per sempre. Bueno per sempre no, perquè es van retrobar quan ell va morir.
No tenia ni idea de totes les versions que hi havien sobre la mort d'Orfeo, però el que sí havia sentit parlar és de la religió òrfica, però m'informaré per saber perfectament en què consisteix.
Molt bona feina Nuria :)
Electra
Publica un comentari a l'entrada