El santuari d'Eleusis

Hola, sóc la Laura i us parlaré sobre Eleusis.

A Eleusis existí el principal santuari dels Atenesos, després del de l’Acròpolis. A uns trenta quilòmetres de la ciutat d’Atenes es troba actualment la població d’Elefsina, on en temps clàsics s’aixecava el santuari eleusí. El camí que unia les dues viles a l’antiguetat rebia el nom de Via Sacra. Avui en dia aquest camí no te res de sagrat, excepte el nom. El recorregut actual parteix entre edificis industrials de la capital grega i passa per baixos suburbis mentre ascendeix lentament cap a les primeres estribacions de la cordillera que limita per occident la plana àtica. El viatger de l’Antiguitat solia aturar-se al cim i descansava en un petit bosc de llorers consagrat a Apol·lo, més endavant passava per diversos rierols salobres que es creia que manaven d’una font subterrània i que constituien la frontera entre els dos mons: el dels vius i el dels morts.

El viatge que feien els grecs cap a Eleusis significava, ni més ni menys, que una travesia a l’altre món per recuperar de la mort a Persèfone, la filla de la mare dels cereals, Demèter. 


Recordaven el que les tradicions orals i els relats mitològics afirmaven sobre la jove Perséfone, que mentre recollia flors havia estat segrestada pel déu de l’inframón, Hades, qui l’havia transportat al seu regne cap a l’interior de la terra. La deessa Deméter, plena de dolor havia cercat la seva estimada filla per tots els confins coneguts fins que un home d’Eleusis li va dir que el déu dels morts se l’havia endut a les seves possessions subterrànies a través d’una gruta, que comunicava la terra amb l’inframon. Com a recompensa Deméter va establir el santuari d’Eleusis.

La gruta d’Hades a Eleusis

En el santuari els peregrins, dins del temple (el telesterion), tenien una visió i es convertien llavors en algú que havia vist (epoptes). Alguns autors deien que prenien un menjar amb una droga provinent d’uns petits fongs que creixien en cereals silvestres. Desvetllar el secret sobre la cerimònia sagrada estava condemnat amb la mort.

El culte eleusí passà de Grècia a Roma i va durar fins l’any 381, quan l’emperador Teodosi ordenà la clausura del santuari, però és molt probable que el culte perdurés fins a finals del segle IV dC quan el rei visigot Alaric I saquejà i destruí la vila.

Les dones d’Eleusis. Jean Delville, 1867-1953

I si voleu recordar la història de Persèfone i Hades, i a més practicar anglès, mireu-vos això.

I fins aquí la meva aportació.

Bon cap de setmana!
Laura Jovani
1r BTX