Hem canviat tant com pensem?

Avete!

Sóc la Calíope i avui em toca a mi presentar la nova entrada en aquest el nostre blog, que per a nosaltres sempre serà el millor blog de tots.

L'any passat vam fer una excursió al nou museu de les termes de Badalona, i allà, reflexionant, em vaig adonar que per molts segles que hagin passat la nostra vida quotidiana no és gaire diferent a la dels grecs i els romans. Potser pensareu que no tinc raó, però jo us demostraré que sí.

Un home de l’antiga Grècia s'aixecava d'hora. És clar, no tenien despertador, però tenien els seus propis mètodes per aixecar-se a l'hora que ells volien, com per exemple, tenien molt controlada la trajectòria del Sol, així que es posaven a dormir en una posició en la qual sabien que el Sol els donaria a la cara quan fos el moment, i d'aquesta manera es despertaven.

Una vegada desperts, feien una mica d'exercici. Tots sabem que hi ha una gran quantitat de gent que avui dia s'aixeca d'hora per poder fer exercici abans d'anar a treballar. I després, prenien l'esmorzar. Les assemblees, els tribunals, les festes religioses i la jornada de treball començaven tant bon punt sortia el Sol. Això ha canviat?

El ciutadà grec es preocupava per la política de l'Estat, pràcticament cada setmana hi havia una assemblea que en alguns cassos durava tot el dia, però en altres, només els matins, és adir, el mateix que veiem nosaltres contínuament a les notícies amb les reunions del PSOE i el PP. Després de les assemblees, feien l'àpat de mig dia i després anaven a la barberia, on es reunien i comentaven els rumors que havien arribat a la ciutat i on criticaven i s'entretenien parlant dels altres ciutadans. És a dir, el mateix que es fa avui dia a les perruqueries, però tafanejant sobre la vida de les “famoses”.

Al principi, no sabien contar les hores amb gaire exactitud, però cap al segle V aC. van inventar els primers rellotges, els quals calculaven el temps amb la mateixa precisió que els d'avui dia.

Pel que fa als gestos, se saludaven aixecant la mà dreta. Al teatre i a l’assemblea, les aprovacions s'expressaven per mitjà d'aplaudiments i aclamacions i el descontentament amb xiulades i crits de decepció. Per burlar-se d'algú, l'assenyalaven amb el dit cor aixecat mentre els altres es plegaven sobre ells mateixos mentre reien, i quan algú plorava, es tapava el rostre per pudor.

I què em dieu de les termes? No us recorden els balnearis d'ara? Eren i són un lloc d'oci on s'anava per relaxar-se o simplement per banyar-se. Per no parlar de la cura personal que tenien, tant semblant a la nostra: Els homes s’afaitaven la barba i el bigoti amb navalles, el mateix que utilitzaven les dones per depilar-se el cos sencer (com ara les ganivetes) o també ho feien amb pastes especials (ara la cera). Les dones utilitzaven cremes de bellesa, maquillatge i tot tipus de perfums.

Les joies estaven especialment reservades per a les dones, tot i que els homes també utilitzaven anells. Normalment, per ser a casa no utilitzaven sabates, però per sortir sí. Cal dir que les sabates de les dones tenien formes més elegants i variades que les dels homes. També utilitzaven una mena de tacó per semblar més altes del que en realitat eren.

Després de totes aquestes observacions i comparacions, caldria replantejar-se si en les qüestions quotidianes realment hem evolucionat tant com pensem. O no, companys?

Espero que us hagi agradat l'entrada i que hagueu après molt sobre la vida quotidiana dels grecs de l'Època clàssica.

Una abraçada! :)