Hodie est

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Batalla de Zama

La batalla de Zama va succeir el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va enfrontar les dues potències del moment, Roma i Cartago. Va ser la batalla definitiva, en qual Roma gràcies a Publi Corneli Escipió, procònsol i general romà, derrotà al general Aníbal Barca.

Aquesta batalla va estar situada geogràficament a Zama, molt a prop de Cartago i és que Escipió va convèncer al senat de portar la guerra a territori cartaginès, per pagar amb la mateixa moneda als cartaginesos que tant anys havien estat assolant Itàlia.

Però tornant a la batalla, l'exèrcit d'Aníbal tenia menys cavalleria i això era perjudicial, tot i tenir més infanteria. Escipió, pel contrari, contava amb l'ajut de la cavalleria de Masinisa.

Aníbal va enviar a l'atac els seus 80 elefants i Escipió abans, com anticipació, va deixar un espai prou gran entre les formacions del seu exèrcit. Així els elefants van passar per aquests marges prou amples, ja que l'estratègia de Publi consistia en què evitar els elefants perquè sabia que un elefant només envesteix quan no té pas i ha d'obrir-se un camí com sigui. Això va salvar unes quantes vides, doncs era inevitable que no morís ningú sota els elefants.

El transcurs de la batalla era favorable a Aníbal i havien caigut molts dels homes fidels a Escipió com Quint Terebeli. Aquest fet va provocar que Publi entrés a la lluita, enfrontant-se cos a cos amb Aníbal, però aquest més fort i curtit en mil batalles va estar a punt de matar-lo.

De sobte, quan tot semblava perdut la cavalleria liderada pel millor amic de Publi, Gai Leli i per Masinisa va rodejar l'exèrcit cartaginès destrossant la seva rerarguarda i tot l'exèrcit. Aníbal va fugir de Zama derrotat i va tornar a Cartago.



No podem saber com hauria estat el món si Cartago hagués guanyat, ja que aquest fet hauria canviat el transcurs de la història.

5 comentaris:

Laura ha dit...

Molt bé, Borja, tal com ens havies promés aquí tenim una nova entrega de les Guerres Púniques o de les batalles d'Aníbal, que, a més, ens arriba en un moment perfecte, ja que fa dies que parlem d'Empúries i hem citat un munt de vegades Aníbal i els Escipions, pare, fill i tiet.
Realment oportú.

Només vull recordar-vos que Escipió fill va perdonar els habitants i la ciutat de Cartago, i això va motivar la famosa frase de Cató: "Delenda est Carthago".

Bona feina!

Electra ha dit...

El Borja i les seves guerres! Perquè ara ja no està molt de moda anar al exèrcit, però tinc claríssim que si haguès nascut en l'època dels romans, seria el primer en participar o, fins i tot, provocar una guerra! ajajajjaja


Molt bona entrada Borja, amb tanta i tanta repetició ens acabarem enrecordant per a tota la vida!

Petons! :)

Nausica ha dit...

Quan escoltem parlar de batalles i guerres, tothom ja pensem en tu Borja. La batalla de Zama és una de les que més hem escoltat i sempre ens recordem per Aníbal i els famosos elefants.

Bona entrada Borja :)

Anonymous ha dit...

Es mi primer comentario, y espero que no me saltéis a la yugular.

Conozco bien la 2a Guerra Púnica, la estudié por mi cuenta hace algunos años y me gustaría puntualizar tan solo una cosa del post de Borja.

Aníbal merecía ganar la guerra, pues fue a mi entender, el más grande de los generales de la antigüedad, exceptuando a Alejandro (eso ya es otro tema). Lo dicho, la batalla de Zama estaba vendida antes de comenzar, ya que gracias a los sucios tratos y estrategias que suelen caracterizar a los romanos, Escipión pactó con Masinisa la traición a Aníbal.

Masinisa se debatía por la corona de Numidia, y fue así como pactó con Escipión para derrotar al legítimo rey Sifax (colocado en la corona por Cartago) y hacerse con el control de Numidia.

Por tanto cuando entraron en batalla y Aníbal (desconocedor de la nueva coronación de Masinisa) mandó a la caballería numida atacar el flanco de Escipión, éstos lo que hicieron fue reunirse con su recientemente proclamado rey Masinisa, dejando a Aníbal sin caballería y precipitando entonces su derrota.

Espero encontréis interesante este apunte, espero respuestas^^.

Anonymous.

Laura ha dit...

Efectivament, Pol, trobo molt interessant el teu apunt. Sempre és millor conèixer la història sencera que només una part, de la mateixa manera que és millor saber la identitat de la persona que comenta en el bloc.
Anonymous, com bé saps, ja que fas grec, vol dir "sense nom" i allò que no sabem anomenar no ho coneixem!

Espero resposta!