L'Atlàntida i la seva pervivència

Hola a tots! Sóc la Macarena de 2n de Btx.

Bé, després d'aquesta interminable setmana d'exàmens finals, que per fi han acabat :), sóc la primera de segon de batxi en actualitzar el blog.
Només dir que moltes felicitats a tots els meus companys, que hem sobreviscut a aquesta setmana! Semblava impossible, la veritat... Bueno.. que m'estic enrotllant molt, haha!

Vinc a parlar, com bé diu el títol, de l'Atlàntida, gran mite del qual es continua parlant encara en el segle XXI, i merescudament, tant en pel•lícules, com en llibres: I també, com us mostraré avui, en cançons. Així doncs, a continuació us faré una breu introducció del mite de l'Atlàntida.

La ciutat perduda de l'Atlàntida hauria estat un antic continent enfonsat sota les aigües a causa d'un terratrèmol, segons diu la mitologia grega. Anomenada també Atlantis, és el tema d'un dels poemes més coneguts de Jacint Verdaguer. Els atlants haurien estat una civilització molt avançada per al seu temps (9.000 anys abans de la Grècia clàssica).

Plató és la font més antiga i coneguda de la història de l'Atlàntida mítica; als seus diàlegs la cita com a provinent de Soló, que al seu torn l'hauria après a Egipte. Posteriorment, se n'han ocupat diversos autors, que han tractat de relacionar l'indret amb antics escrits i n'han proposat diverses ubicacions o bé n'han desmentit tota veracitat i ho han atribuït a la llegenda de l'edat d'or dels avantpassats que tenen la majoria de cultures.

La ment i el cor de l'home sembla trobar un feble record d'un passat gloriós en el qual la felicitat, la bondat i l'ordre regnava, on la maldat no tenia lloc i la Terra era benèvola i fèrtil amb els seus habitants. Ara bé, no és aquest argument el mateix que sostenen totes les religions?

No oblidem que, deixant enrere datacions, teories i fins i tot suposades troballes, les primeres notícies sobre Atlantis procedeixen de Plató, que, en el seu discurs "Críties", fa que un dels personatges parli a un altre d'una història que el seu pare havia sentit al seu avi escoltar de la boca de Soló d'Atenes, a qui, al seu torn, l'hi havien explicat els sacerdots del temple de Tebes, a Egipte. Ja aquest preàmbul pren les dimensions del que actualment anomenaríem llegenda urbana (mite en civilitzacions antigues). Una bona història en la qual es parla de la grandesa de l'antiga Atenes (una Atenes que, en els anys en què se suposa que va existir l'Atlàntida, probablement ni tan sols estava fundada encara). Aquesta grandesa es devia al fet, segons segueix explicant Plató, d'haver derrotat un poderós estat opressor anomenat Atlantis, el nucli del qual es trobava "més enllà de les columnes d'Hèrcules". Aquest estat pretenia fer-se amb el poder de tot Europa i Àsia.

Però, què hi havia més enllà de les columnes d'Hèrcules? Mar, el no-res, el territori ideal per a una bonica història.

L'Atlàntida, doncs, és un tema mític del qual s'ha parlat molt i ha constituït una font d'inspiració per a tota mena d'artistes. escriptors, músics, dibuixants, cineastes, pintors. I dins aquesta tradició tenim el grup Mägo de Oz que en l'album Gaia III té la cançó la cançó Atlantia, que podeu sentir a continuació.

Us aconsello que poseu especial atenció a la reflexió final de la cançó, fa molt que pensar, sobre la nostra existència i sobre el fet que nosaltres acabarem amb la nostra pròpia Atlàntida, si continuem maltractant el món.

Atlantia

PRIMERA PART:

SEGONA PART:

Veureu que al principi de la cançó hi ha unes frases llatines: Memento homo, quia pulvis es, et in pulverem reverertis. Que significa: Recorda home, pols ets i en pols et convertiràs.

Gràcies per llegir la meva aportació al blog. Si us plau deixeu els vostres comentaris i escolteu la cançó que diu moltes veritats.


Per saber-ne més.
Petons!!!