Hodie est

dijous, 27 de maig de 2010

Les distraccions dels nens romans

Els nens a l’antiga Roma rebien una bona educació i se’ls ensenyava a llegir, escriure i a comportar-se en societat. Però al igual que ara, passaven el seu temps lliure de maneres diferents, però sobretot jugant, ja fos al fòrum, al carrer, a casa o de viatge.

Ara explicaré alguns dels jocs que hem heretat.
Un dels jocs és l’anomenat caput et navis, un joc que consistia en tirar una moneda enlaire i encertar si el que sortia era cap o nau.



També els agradava jugar a un joc anomenat musca aenea (mosca de bronze), que consistia en tapar els ulls a un nen que havia d’atrapar els altres cridant “jo caçaré la mosca de bronze” i els altres li contestaven “tu la sentiràs però no l’atraparàs”. El nom ve perquè els que havien de ser caçats havien de fer el brunzit de la mosca.



Un altre és el digitis micare (espurna dels dits), que consistia en treure, en escoltar el senyal, el nombre de dits que es volgués d’una mà al mateix temps que l’altra persona, i dir un nombre del 0 al 10 tots dos a la vegada, com en el joc dels "xinos". Guanyava qui acertava el nombre dels dits que sumaven entre tots dos o el que s’apropava més al nombre.



L’orbis era un joc d’habilitat que consistia en fer rodar un cèrcol amb l’ajuda d’un bastó.
 
 
 
L’alea consistia en tirar dos daus. Guanyava qui treia el nombre més alt. I d'aquí l'expressió alea iacta est!







Les nenes s'entretenien amb petites vaixelles i cuinetes i també amb nines, algunes fins i tot articulades.










Gràcies a referències de Ciceró, sabem que els romans jugaven una mena de futbol. Tenien diversos tipus diferents de pilotes per als seus jocs: dures, toves, pilotes que rebotaven, grans i petites, fetes amb bufetes de porc i cuir o amb esponges tallades i embolicades en tela, entre d’altres materials.



Però sobretot els nens el que preferien era jugar amb petits animals que podien ser d'allò més variat, des d'insectes com cigales o grills, o d’altres una mica més grans com gossets, xais, ocells, conills, ànecs, oques... les mascotes rebien el nom de delicium o deliciae i se'ls tenia tanta estima que quan un nen moria, acostumaven a representar a la seva mascota en el seu sepulcre o almenys a anomenar-la.


També feien la típica broma d’enganxar una moneda a terra i riure’s de qui l’intentava agafar...

Si que han canviat poc els jocs, oi?

7 comentaris:

Patri ha dit...

Tens tota la raó germana, no han canviat molt els jocs d'abans amb els d'ara, i ni sabia que en aquesta època es jugués ja a fútbol xD

Bona entrada Cris!

Laura ha dit...

Bravo Cristina,
quina enyorança d'aquells temps en què ens avorríem perquè no sabíem a què jugar, però teníem temps per a fer-ho.

I ara, ja veus, tot el dia córrer.

Bona feina!

NichStören ha dit...

molt bona entrada,Cris!
m'ha semblat molt interesant,de debó:)
M'han dit que us han anat molt be les notes i m'en alegro molt!
I res,que ara us queda el darrer esforç per passar la sele que estic segura de que treureu molt bones notes.
Molta sort,nois!

(K)

Κλειώ ha dit...

Merci Paulaa :D

ven algún dia a vernoos! (mañana no eh, que hay excursion a Tarraco)jaja

un besoo!

Àlexxx ha dit...

Crec que els jocs mai canvien el que canvia es la gent... avui en dia es gairebé impossible veure a nens jugant al carrer...

A vegades això em fa preguntarme si de veritat es bó l'aire viciat de les cases... si no hauríem de sortir més al carrer... pero després surto i veig el parc ple de gent indessitjable... i se'm treuen les ganes de veure més... xd

Bona entrada Cristina, almenys m'ha semblat interessant, jeje.

Que passeu bon dia, bona nit o el que sigui!

Cristina.Me ha dit...

el futbol , amb daus amb nines..
són jocs que encara es juguen,és sorpernen que amb el temps que ha passat encara es mantinguin !! però ara crec que la majoria dels nens el joc on passen més hores és en els videojocs.

m' ha semblat molt interesant la entrada!! :)

Sergius φυλαξ ha dit...

Caram no en tenia ni idea! Si es que en fons siguin de l'època que siguin els nens i les nenes són nens i nenes i per tant el han de fer és jugar i divertir-se! (missatge subliminal pels, bé no cal posar adjectius, que fan anar als nens a la guerra i etc. etc.)

Molt bona entrada Cristina! :D