Hodie est

dimarts, 11 de maig de 2010

L'educació a Roma

Avete!

Sóc Cloto i us explicaré un dia normal de la meva vida a l'escola.
He de dir que m'agradava més anar de petita, ja que tenia un professor particular (magister) i, clar, no em movia de casa. Les assignatures que feia eran ben poques, llegir, escriure i fer comptes (litterator,calculator), però d'això ja fa uns anyets.

Ara he d'anar fins a l'escola corrents perquè si arribo tard el grammaticus (professor)
em renya i a sobre he de carregar amb les tabulae, que és com una pissarra on escric els apunts. Per esborrar faig servir una espàtula.

Quan arribo, el primer que faig es seure en uns escons (subsellia) que són a tocar de terra, molt incòmodes.
El grammaticus seu en una cadira (cathedra) molt més comoda que la nostra. Sí, ja ho sé, quin morro té!




Les assignatures que curso ara són una llauna: teoria gramatical, lectura d'autors clàssics grecs i llatins, una mica d'història i comentaris de text.

Ara a 17 anys, he de decidir què he de fer amb la meva vida. Els meus companys ja saben què volen fer: alguns nois volen ser militars (milites), altres estudiaran retòrica per fer carrera política (cursus honorum); i a les noies ens buscaran un marit per casar-nos, tenir fills i formar una família.

Que dura és la vida de l'estudiant!

Bona niit!

8 comentaris:

Àlexxx ha dit...

"i a les noies ens buscaran un marit per casar-nos, tenir fills i formar una família."

"Que dura és la vida de l'estudiant!"


Crec que en el teu text quedaria millor; Que dura que es la vida que li pertoca a la dona.

Ja que les dones no podien escollir, havien de fer el que els pares diguessin.


Que passeu bona nit...

Frozen night :)!!

Sergius φυλαξ ha dit...

Patrii! Que interessant l'entrada, és realment com si fosis una noia romana hahahahah!

Doncs sí, era una mica dura la vida de la dona temps enrere, sort que cada dia s'avança més i més pels vostres drets :)

Un petoneeeet molt gran :D

Aarón ha dit...

He de dir que estic d'acord amb l'Àlex. La vida d'una dona era bastant dura.

Anabel:. ha dit...

Teniu raó, però no oblideu que en alguns llocs del món la vida de la dona encara avui segueix sent molt dura.
Molt bé Cloto, però no m'agradaria estar a la teva classe! si només tens 4 assignatures vol dir que n'has de fer molts comentaris de text, quina emoció xD

agridulce ha dit...

Jajajaja, comentaris de text, oh no..
De totes maneres Anabel, no estaria gens malament provar-hi, fer un dia sencer allà, al colegi romà, no creieu?

agridulce ha dit...

perdoneu la meva ignorància, però com és? probar o provar?

Laura ha dit...

És provar, Niiis.

Ja se sap ERRARE HUMANUM EST, SED IN ERROREM PERSEVERARE INSAPIENTIS.

Bé, Patri, per sort la vida de la dona ara és encara més dura, però és ella qui la tria.

D'altra banda, jo us diria que:
Quamquam grammaticum non amem et illos versus Vergilii tenere non possim, novi mundi sciencias studere non debeo.

Raquel ha dit...

Patri tot una noia romana! :) Doncs si que era dura la vida de la dona, però com diu Anabel encara en molts llocs la dona no te dret a res, però poc a poc la societat va evolucionant.

bona nit!!!