Procne i Filomela

Segons la mitologia grega, Filomela era la filla del rei d'Atenes, Pandión, i tenia una germana coneguda com Procne.

El marit de Procne era l'heroi Tereu de Tràcia, qui l'havia desposat després d'haver salvat Atenes dels bàrbars. Aquesta unió va estar maleïda des dels seus inicis, i encara que van tenir un fill cridat Itis i vivien en pau, Procne sentia nostàlgia de la seva germana Filomela. Així que va convèncer Tereu perquè li permetés veure-la de nou. Aquest va accedir però amb la condició que la trobada es portés a terme en Tràcia.

Tereu va marxar a Atenes i, després de convèncer al rei perquè deixés partir a Filomela cap a Tràcia, la va dur amb ell. Però la joventut i la bellesa de Filomela ja havien deslligat la passió de Tereu només veure-la.

Quan van arribar aTràcia la va violar, sense fer cas de les seves desesperades súpliques. A més, perquè Procne mai s'assabentés de la seva reprovable acció, li va tallar la llengua i la va tancar en una solitària presó en el bosc. Després va dir a Procne que la seva germana havia mort.

 

Víctima de la tristesa i l'abandó, Filomela va decidir emprendre el seu pla per a venjar-se de Tereu. En la seva solitària presó teixia sobre un llençol blanc i amb fil púrpura la trista història de la seva vida. Quan va acabar, va fer arribar la seva obra a la seva germana, la reina. Així Procne es va assabentar que el seu espòs l'havia enganyat, ja que la seva germana encara vivia. Desitjosa de venjança, Procne es va dirigir a la presó de Filomela aprofitant les festes dedicades a Bacus. Amb habillament de vacant va rescatar Filomela i la va dur a palau, on va tenir lloc el trist retrobament. Però aviat a les llàgrimes va seguir la venjança, que Procne va voler més cruel encara que el crim del seu espòs.

Veient, doncs, la semblança del seu fill Itis amb el culpable de la seva desgràcia, Procne li va donar mort. Entre ambdues germanes van trossejar el cadàver i el van cuinar per a Tereu. Ell va menjar sense adonar-se de res, fins que, quan va haver acabat, va reclamar la presència del seu fill.

Va ser llavors quan Procne va exclamar satisfeta "tens dintre a qui reclames"; i Filomela va irrompre amb el cap del desgraciat Itis. Enfurit, Tereu va iniciar la persecució de les assassines, però els déus van acabar amb la cadena d'actes cruels transformant tots tres en aus: a Filomela en oreneta, a Procne en rossinyol, i a Tereu en puput, ocell que s'assembla a un guerrer amb una cresta al cap i, en lloc de la llarga espasa, un bec desmesurat.