Hodie est

diumenge, 16 de maig del 2010

Procne i Filomela

Segons la mitologia grega, Filomela era la filla del rei d'Atenes, Pandión, i tenia una germana coneguda com Procne.

El marit de Procne era l'heroi Tereu de Tràcia, qui l'havia desposat després d'haver salvat Atenes dels bàrbars. Aquesta unió va estar maleïda des dels seus inicis, i encara que van tenir un fill cridat Itis i vivien en pau, Procne sentia nostàlgia de la seva germana Filomela. Així que va convèncer Tereu perquè li permetés veure-la de nou. Aquest va accedir però amb la condició que la trobada es portés a terme en Tràcia.

Tereu va marxar a Atenes i, després de convèncer al rei perquè deixés partir a Filomela cap a Tràcia, la va dur amb ell. Però la joventut i la bellesa de Filomela ja havien deslligat la passió de Tereu només veure-la.

Quan van arribar aTràcia la va violar, sense fer cas de les seves desesperades súpliques. A més, perquè Procne mai s'assabentés de la seva reprovable acció, li va tallar la llengua i la va tancar en una solitària presó en el bosc. Després va dir a Procne que la seva germana havia mort.
 
Víctima de la tristesa i l'abandó, Filomela va decidir emprendre el seu pla per a venjar-se de Tereu. En la seva solitària presó teixia sobre un llençol blanc i amb fil púrpura la trista història de la seva vida. Quan va acabar, va fer arribar la seva obra a la seva germana, la reina. Així Procne es va assabentar que el seu espòs l'havia enganyat, ja que la seva germana encara vivia. Desitjosa de venjança, Procne es va dirigir a la presó de Filomela aprofitant les festes dedicades a Bacus. Amb habillament de vacant va rescatar Filomela i la va dur a palau, on va tenir lloc el trist retrobament. Però aviat a les llàgrimes va seguir la venjança, que Procne va voler més cruel encara que el crim del seu espòs.

Veient, doncs, la semblança del seu fill Itis amb el culpable de la seva desgràcia, Procne li va donar mort. Entre ambdues germanes van trossejar el cadàver i el van cuinar per a Tereu. Ell va menjar sense adonar-se de res, fins que, quan va haver acabat, va reclamar la presència del seu fill.
Va ser llavors quan Procne va exclamar satisfeta "tens dintre a qui reclames"; i Filomela va irrompre amb el cap del desgraciat Itis. Enfurit, Tereu va iniciar la persecució de les assassines, però els déus van acabar amb la cadena d'actes cruels transformant tots tres en aus: a Filomela en oreneta, a Procne en rossinyol, i a Tereu en puput, ocell que s'assembla a un guerrer amb una cresta al cap i, en lloc de la llarga espasa, un bec desmesurat.



7 comentaris:

Laura ha dit...

Molt bé Pamela. Trobem a faltar una mica d'introducció i comiat, però el mite és molt colpidor.

Per cert, algú sabria explicar què simbolitzen les aus en la mitologia grega? Per què aquests tres personatges es transformen en ocells i no en altra cosa?

Espero un allau de respostes. ;-)

Aarón ha dit...

M'agrada la història, és guai (encara que ja és la segona vegada que la llegeixo)

Laura, l'únic que he trobat és que les aus són les que més es relacionen amb la divinitat i que són els missatgers dels déus.

Aarón ha dit...

Podria investigar sobre l'enigma i resoldre'l però prefereixo deixar una mica per els altres josjosjos (amb aires de superioritat xD)

Sergius ha dit...

Que horror! Ni de las mejores peliculas de Tarantino!

Muy interesante Pamela! :)

A la imatge apareixen Laocoont i els seus fills. El sacerdot Laocoont i Cassandra van vaticinar que el cavall que oferien els grecs no era de fiar. Però dues serps van apareixen i van matar a Laocoont i els seus fills a mossegades!

Anabel:. ha dit...

El "culebrón" Pamela! Molt bé!
Sobre els ocells he trobat coses, però he llegit que és Procne la que es converteix en oreneta perquè és un au migratòria, Filomela en russinyol perquè té un cant molt bonic, i Tereu en puput, un ocell molt maco però amb un cant aburrit i que fa pudor. No sé si he aportat res xD

‘ΥππαΘία ha dit...

M'encanta aquest mite. Molt bé, Pamela!

PS: Em penso que ja sé, Laura, d'on has tret la pregunta dels ocells...

Juanje21 ha dit...

Crec que significava el bon auguri per a poder instal.lar-s'hi en un territori determinat.