Aquesta darrera entrada pretén ser una ajuda a l'hora d'estudiar els imperatius, ja que no tothom som amics d'ells. He fet un vídeo amb una petita explicació i he inclòs els murals que hem realitzat tots els de la nostra classe.
Finalment, vull dir-vos que ha estat un plaer poder pujar al timó aquests tres cop a l'any, i que espero tornar a pujar l'any que ve.
Molta sort a tots els alumnes de segon; espero que us vagi molt bé la selectivitat i l'any que ve.
I a vosaltres, classe i capitana, moltes gràcies per aquest any que hem passat junts.
Com que aviat ens haurem de saber la guerra més dura i famosa de la mitologia grega, he pensat que no ens aniria malament tenir un power point per repassar-la.
Potser alguns de vosaltres algun cop ha viatjat a Galicia i ha anat a La Corunya. Si ho heu fet, segurament haureu observat un edifici famós anomenat “La torre d’Hèrcules”. Avui, us explicaré la historia d’aquesta torre i la seva relació amb el món grecollatí.
La Torre d'Hèrcules, com he dit, està situada a la costa de la ciutat gallega La Corunya, en un lloc proper a Finis Terrae, que tant atemoria els navegants de l’època en pensar que era la fi de la Terra. És l'únic far romà del món en funcionament avui en dia. Fa 57 metres d'alçada i té uns 1900 anys d'antiguitat. Hi ha diverses llegendes, que després us explicaré, sobre la seva construcció.
Quan Juli Cèsar va arribar a Brigantium (La Coruña) al 62 aC., sembla que va manar construir aquest far, ja que aquesta ciutat era necessària en el comerç amb diversos països europeus per la ruta dels metalls. Amb el temps, Brigantium va arribar a tenir una gran rellevància en les rutes de comerç marítimes en l’època de l’emperador Trajà, que manà reformar la torre.
Tal i com indica la inscripció al peu de l'edifici, l’edifici el va construir l’arquitecte Gai Sevi Lupus en honor al déu Mart, entre els segles I i II. Estava construït sobre una planta quadrada en forma de creu. La seva característica més important era la rampa que l’envoltava per facilitar el transport de llenya amb què s’alimentava el foc.
Durant l’Edat mitjana va perdre el seu ús marítim en convertir-se en fortificació arran de les disputes entre el comte de Traba i l'arquebisbe Xelmírez que va suposar la pèrdua, entre d'altres, del mur exterior.
Al 1682 el duc d'Uceda va encarregar una restauració arquitectònica del "Castelo Vello" a l'arquitecte Amaro Antune, que va construir una escala de fusta que travessava les voltes fins a la part superior on se situen dues petites torres per a suportar els fanals.
Durant el regnat de Carles IV d'Espanya, el far es reconstrueix completament. El seu interior conservava la vella estructura romana, però amb escales de fusta que pertanyien a la restauració de l'edifici, harmonitzant-la en la seva decoració amb marcs superiors de portes i finestres, però ni la cúpula ni la rampa no s’han conservat.
MITOLOGIA
Ara, us explicaré una de les llegendes que hi ha sobre el seu origen narrada per Alfons X de Castella en un fragment de la "Crónica General". La llegenda diu que va existir un gegant anomenat Gerió, rei de Brigantium, que obligava els seus súbdits a donar-li la meitat dels béns, incloent-hi els fills. Un dia, els súbdits van decidir demanar ajuda a Hèrcules, que va reptar Gerió a un duel. El duel va durar tres llargs i durs dies, i Hèrcules va derrotar el gegant, el va enterrar i va construir-hi al damunt un túmul funerari que va coronar amb una gran torxa. A prop d'aquest sepulcre hi va fundar una ciutat amb el nom de Crunna (La Coruña), la primera dona que hi va arribar. Per commemorar aquesta victòria, hi va fer aixecar una torre a sobre.Actualment, a l'escut de La Corunya hi apareix la torre sobre la calavera de Gerió.
Si ho recordeu, un dels dotze treballs d’Hèrcules, el desè, consistia en robar el ramat de bous i vaques a Gerió, un gegant de tres caps, que vivia al sud de la península Ibèrica. Quina coincidència, oi?
La Torre de Hèrcules va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el dia 27 de juny de 2009 en la ciutat de Sevilla .
Espero que us hagi agradat l’entrada i que, si aneu a Galícia, no us ho penseu dos cops aneu a visitar aquest far, perquè a part de tot això, les vistes són precioses!
Avui em toca a mi fer l’entrada, i com ara estem llegint les Metamorfosis d’Ovidi, vull explicar un dels mites que més m’ha agradat, que ha estat el de Píram i Tisbe, els amants de Babilònia.
Suposo que tots coneixeu l’obra de “Romeu i Julieta” de William Shakespeare, no? Si més no, haureu vist l'última versió cinematogràfica amb Leonardo di Capprio, oi? Però sabíeu que és en aquest mite grec en el qual es va basar Shakespeare per escriure la seva obra? Té exactament la mateixa estructura que Romeo i Julieta, com l’oposició de les famílies perquè es vegin i casessin, i la mort per error del dos enamorats al final de la història.
Perquè tots gaudiu d’aquest mite de Píram i Tisbe, he fet un PowerPoint explicant-vos-el.
Espero que us agradi!
També us adjunto l’enllaç d’una antiga entrada en la qual la San ens feia una relectura del mateix mite, Des de dues perspectives.
I finalment, per practicar l’anglès i riure una mica, els Beatles representant l’obra amb un sentit de l’humor d’allò més britànic.
De nou Borja, en una nova entrega de Les Guerres Púniques (la segona per a ser exactes).
Us parlaré de la batalla de Cannas o Cannae, al sudest d'Itàlia, que va tenir lloc el 2 d'agost del 216 aC. entre els exèrcits púnics i romans. Els púnics estaven liderats pel general Aníbal i els romans pels dos cònsuls Varró i Emili Paul·le.
Aquesta no és una batalla recordada per la gran victòria de Roma, sinó tot el contrari, ja que va suposar una humil·liació per a Roma en caure derrotat un exèrcit de 8 legions contra els cartaginesos, inferiors en número. Els dos cònsuls no van actuar gaire alhora, perquè Varró era partidari de llançar-se a l'atac sense pensar res més i Emili Paul·le era més precabut.
Finalment Anibal planejà la següent estratègia: va dividir l'exèrcit de manera que l'immens exèrcit romà va quedar rodejat, i d'aquesta manera la cavalleria númida i els soldats a peu van destrossar els romans que no van poder fer res. Emili Paul·le va morir de manera molt gloriosa i Varró va fugir. Les dues legions romanes supervivents van ser desterrades i qualificades com a legions maleïdes.
Va ser una gran victòria d'Aníbal i la major derrota de la història romana amb uns 60.000 romans morts.
Així doncs, no és una batalla gloriosa per Roma, però es recorda per ser la derrota més dura que va sofrir i per com es pot guanyar una batalla en inferioritat numèrica.
Ja fa tres mesos que vam tornar de Grècia, i des de llavors hem viscut tan de pressa que semblen molts els dies que se'ns han escapat de les mans: els deures, els exàmens (tot just acabats), les sortides, les rialles, les llàgrimes, les angoixes... Tantes emocions que ens han anat recordant dia a dia que estem ben vius i que és un goig viure cada instant, amb il·lusió, amb atreviment, amb valor i sense por.
Ara esteu a punt d'encetar la recta final... la pista llarga que us durà a enlairar-vos i començar a volar. Vau començar com a mariners en τὸ πλοῖον, i ara us convertiu en ocells que volaran, cadascú cap al seu destí.
Abans, però, mireu-vos aquest video i guardeu-lo en un raconet de la vostra memòria i del vostre cor. Grècia ens ha influït des de sempre i també des de fa poc. Grècia està en el nostre cor i en les nostres ments: no la perdeu mai.
Grècia 2011, vol. I
Grècia 2011 vol. II
PS: Un frase meravellosa: A les tardes, quan estic agobiat fent deures, penso en Grècia. (Sergius dixit)
Aquí arriba la meva entrada, amb una mica de retard, però amb tota la il·lusió!!
Us parlaré d'un ocell mitològic present en moltes cultures, tot i que té un nom diferent segons quina sigui. Així, per exemple, parlem de
Fêng-Huang a la cultura Xinesa.
Ho.oo a la cultura Japonesa.
L'ocell de foc a la cultura Russa.
Benu a la cultura Egípcia.
Garuda o el Yel a la hindú.
Quetzal entre els azteques, maies i tolteques.
Sembla que l'au Fènix és originari d'Etiòpia, i arriba a la Mediterrània a través d'Egipte. Herodot és el primer grec que l'esmenta. Pot ser per això el seu nom prové del grec "φοῖνιξ " que vol dir vermell (i també fenici i palmera).
Els grecs li van donar el nom de φοινικόπτερος, és a dir, d'ales vermelles, apel•latiu que es va estendre per tota l'Europa romana i ha estat posteriorment adoptada per a denominar al gran flamenc per tots els científics del món.
Per al poble grec era un ocell que, amb les seves ales perfumades de deliciosos olors, es dirigia cap a l'altar del sacerdot Heliòpolis, on s'incendiava ell mateix amb el foc sagrat. L'endemà de la seva mort, apareixia un cuc petit en el mateix lloc que es transformava un dia després en un gran ocell adult.
Segons la versió cristianitzada, es diu que en el jardí de l’Eden originari, sota l’arbre del bé i el mal, va néixer un roser, i de la primera rosa que hi va néixer, va sorgir un ocell amb un plomatge magnífic i amb un cant incomparable, que, a causa dels seus principis, va ser l’únic ésser que no va voler menjar el fruit de l’arbre sagrat.
Un dia en el niu de l’ocell va caure una espurna de l’espasa de foc d’un Querubí, un àngel, quan Adam i Eva eren expulsats del Paradís. L’ocell es va cremar en un instant, però de les seves cendres va néixer un nou ocell, el Fènix, amb un plomatge inigualable, amb ales de color escarlata i el cos daurat. Algunes històries el situen després en l’Aràbia, on habitava a prop d’un pou d’aigües clares i fresques, on es capbussava cada dia entonant una melodia tan preciosa que fins i tot feia que el Déu del Sol, aturés el seu carro per escoltar-lo.
La immortalitat va ser el premi per la seva fidelitat, juntament amb altres qualitats com el coneixement, la capacitat curativa de les seves llàgrimes o la seva força.
Segons altres històries, el Fènix renaixia cada 500 anys. I com que l’ocell sabia quan s’apropava la seva mort, aleshores construïa en el seu niu una pira funerària, plena d’encens i herbes aromàtiques i al mateix temps entonava la més bella de les seves melodies i s’incendia ell mateix fins a morir.
Com el nou Fènix acumulava tot el coneixement obtingut des de l'origen, així un nou cicle d’inspiració començava. No existeix, doncs, més que un ocell, que es reprodueix amb el renaixement, del que aquest ocell és el símbol.
Els primers cristians van fer d’aquesta criatura el símbol vivent de la immortalitat i la resurrecció, mentre en la mitologia de l’antic Egipte, aquest ocell representava el sol, que mor per la nit i resorgeix durant el dia.
Per això la seva imatge apareix com a símbol en les banderes i escuts d'Atlanta o San Francisco, dues ciutats cremades, que van renéixer de les cendres.
També fou utilitzat com a símbol de la renaixença catalana, des del segle XIX, pels primers catalanistes i independentistes catalans
Aquí us deixo un video que explica la història de l'au Fènix:
M'agradarìa parlar sobre un llibre que he llegit, titulalat L'ART D'ESTIMAR (Ars Amatoria) d'Ovidi.
Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia) el 43 aC. Els gèneres poètics que va conrear foren els següents:
-La poesia elegíaca d'amor amb els Amors (Amores) i les Heroïdes (Heroides)
-La poesia didàctica d'amor amb l'Art amatòria (Ars amatoria), els Remeis d'amor (Remedia amoris) i els Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)
-La poesia èpica amb les Metamorfosis (Metamorphosis)
-La poesia didàctica patriòtica amb els Fastos (Fasti)
-La poesia elegísitca amb les Pòntiques (Epistulae ex Ponto) i les Tristes (Tristia).
Jo només us parlaré del primer llibre de la poesia didàctica d'amor, l'Ars amatoria, ja que és un llibre on pretén ensenyar l'art de seduir els homes a les dones. Aquest llibre té un to humorístic i, lògicament, va tenir un gran èxit. Es divideix en tres parts anomenades llibres, els dos primers per als homes i el tercer per a les dones.
LLIBRE I
L’autor ens fa una petita introducció en la qua ens diu que la deesa de l'amor, Afrodita, ha fet que ell digui els secrets de l’amor.
Ovidi continua explicant on es poden trobar les dones, al circ, teatre…També ens explica com seduir-les, amb regals, cartres.. així poden aconseguir la dona i convertir-la en la pròpia esclava, perquè la iniciativa sempre l'ha de portar l'home.
LLIBRE II
Al Llibre 2 ens explica què hem de fer i com hem de fer per mantenir l'amor de la dona. Provocar gelosia de vegades, ser cavallerosos, agradables, fer regals...Però també fer que el plaer sexual sigui compartit.
LLIBRE III
Aquest llibre és el dedicat a les dones, i els dóna trucs per embellir-se i posar-se guapes. També diu com han de comportar-se, com ha de ser el somriure, com han de fingir el plaer..(sempre han de fer veure a l'home que els dóna plaer, sigui cert o fals)
És un bon llibre, així doncs, us aconsello que el llegiu!
PD; Sé que no és només per aquest motiu, però imagino que això tindrà una mica a veure amb tot. Sé que jo sóc la persona que menys passa pel blog, i que pocs de la classe hi participen constantment. Nosaltres no ens hem parat a pensar mai si aquest blog ha estat creat perquè sí, o perquè interessa de veritat. Avui, tota la classe hem obert els ulls, jo almenys m'he adonat que aquest blog el vas crear amb la il·lusió que tots els teus alumnes, i altra gent, el mirés, hi participés, etc...
Sabem que de veritat et fa il·lu que ens esforçem per tirar-lo endavant, i que has posat molt de temps i dedicació perquè aquest blog ens motivi, serveixi per estudiar, per aprendre d'una manera diferent... per aquest motiu farem que aquest blog continuï, t'ajudarem, i fins i tot intentarem que aquest blog funcioni el millor possible però això sí... NO el tanquis, Laura!!
Gràcies per llegir la meva entrada, espero que us hagi agradat:)!
Tal com comença a ser costum, aquí teniu el video de la darrera excursió a Tarraco, feta el dia 12 d'abril de 2011, amb l'absència destacable de l'Andrea, la Paz i l'Arantxa, que estaven a Londres.
Tots recordeu que a més de visitar el circ i l'amfiteatre vam assistir a la magnífica representació de teatre de la tragèdia Antígona de Sòfocles, feta pel grup "Balbo Teatro" del Puerto de Santa Maria de Càdis.
Podeu llegir la crònica sobre l'actuació en un article anterior, escrit per la San. I a més, si voleu refrescar la història a través d'imatges, teniu el video de l'Elizabeth. Aquí us deixo el resum de tot plegat.
Γεια σας! Ahir a la nit es va celebrar de nou el conegut (i ens limitem a aquest adjectiu) festival d'Eurovisión. Com sabeu els grecs també hi van participar, però aquests darrers anys tenen el mal costum de cantar en anglès.
De tota manera un grec sempre serà un grec i la seva llengua té massa anys a l'esquena per perdre's per un simple festival. Per això, cada any en la cançó d'Eurovisió hi ha algun fragment (normalment la tornada) en què reapareix l'antiga llengua.
Enguany us penjo el video i a continuació us copio la lletra. A veure quines paraules, o fins i tot frases, sou capaços d'entendre.
WATCH MY DANCE o ἰδού τὸν χορόν τὸν ἐμόν
I was born so betrayed,
who am I - what I’ll be?
What is mine in this life?
Just the heaven and sea
No I won’t give them up,
they’re my fortune, my proof
Don’t believe what you hear,
cause their truth kills your truth!
The duty I’ve got, is my war against fear
and I want you with me, yes, I want you so near
Watch my dance "Head up high, Hands like wings" and I’ll fly
Το κεφάλι ψηλά και τα χέρια ανοιχτά!
Την έχει η ψυχή μου τη φωτιά
τους φόβους όλους καίει μοναδικά.
Tα βήματά μου κάνω ως το Θεό
κι αν πέσω εγώ ξανά θα σηκωθώ
I 've heard many words
but I still won’t forget
the language of my body
the sound my heart wings
So I’m staying alive
and my losses won’t let,
my soul to surrender,
the power of loss is my bet
Ah, i atenció amb el nom del cantant: Loúkas Yourkas (que no m'és família, eh)
Fa un parell de setmanes vaig anar a fer un tomb per Caldes de Montbui. Abans d'anar em semblava que seria un poble tranquil i avorrit, sense cap mena d'entreteniment. Qui m'havia de dir a mi que passejant pels carrers d'aquell petit poble, trobaria un túnel a través del temps que em portaria fins a la mateixa Aquae Calidae de l'època de l'imperi Romà?
Aquesta població gira des de fa molt de temps al voltant de l'aigua termal, la qual brolla a 74ºC de temperatura, una de les més elevades d'Europa. Va ser la primera vila termal de Catalunya i posseeix les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Però no només és especial per l'aigua termal, sinó que també posseeix tota una sèrie de al·licients que fan que es transformi en centre turístic, cultural, esportiu i natural.
A l'època romana, la vila d'Aquae Calidae tenia la funció de curar els malalts que arribaven a l'indret des de diferents punts de la Hispània. Des del carrer, es pot observar una sala on es veuen les antigues termes a través d'un cristall, però aquesta sala és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans. Per una banda, trobem una piscina rectangular, central, d'aigua termal i per una altra, dues més en forma d'exedres semicirculars frontals que s'utilitzaven per fer els banys individuals.
Al nucli antic trobem tota una sèrie de factors històrics, com les Termes Romanes, la Font del Lleó i els safareigs d'aigua termal, avui dia encara en funcionament. Al carrer del Pont trobem el pont de la xarxa viària de Caldes, el qual comunicava Caldes amb Sentmenat i Egara (Terrassa).
I igual que tots aquests punts d'interès, trobem molts més que de ben segur a l’arribar al poble no us podríeu ni imaginar. Jo personalment em vaig quedar força sorpresa, i us recomano a tots que, si encara no hi heu anat, hi aneu.
Espero que us hagi agradat aquesta petita però interessant visita virtual turística per els antics carrers de Caldes de Montbui!
Que us vagi molt bé a tots, i moltíssima sort a la Selectivitat!
Estem esperant en candeletes les entrades endarrerides de les companyes Nerea i Cristina. Ubi sunt?
Mentrestant, us copio el comentari a les fotografies de Grècia que ens vol deixar la nostra estimada teacher:
Hi Captain and crew,
Just a few words to let you know how glad I am to admire, at last, your photographs of Greece. They're so wonderful and all of you look gorgeous (above all the teachers). Try this link to a photo. Hope you like it and bring you unforgetable memories.
