Hodie est

diumenge, 16 de febrer del 2014

El llatí en el món de J.R.R Tolkien

Χαῖρετε!

Segurament alguns de vosaltres haureu sentit a parlar o haureu vist les pel·lícules del "Senyor dels Anells", per a mi de les millors pel·lícules de la historia, inspirades en els llibres de J.R.R Tolkien. Doncs bé, avui m'agradaria parlar-vos sobre un dels aspectes més curiosos i que més em fascinen, tant de la pel·lícula com dels llibres: la llengua "èlfica".


John Ronald Reuel Tolkien (3 de gener de 1892 -2 de setembre de 1973) fou un autor clàssic de la literatura anglesa. Fou filòleg, poeta, novel·lista i professor d'universitat, però una de les seves grans aficions era la creació de llenguatges de ficció, fet que es fa palès en la seva obra literària, fins a l'extrem que molts consideren que és la base de les seves novel·les més importants. Des de molt jove, començà a jugar amb els idiomes, i creà per primera vegada una llengua que anomenà "animalic".

A l'hora d'escriure la trilogia del Senyor dels Anells, junt amb el Silmarillion i el Hobbit, va inventar fins a 14 idiomes. Quan aquestes novel·les de fantasia es van dur al món del cinema, es va impartir un curset a molts dels actors per ensenyar-los cada idioma, el que li toqués al personatge, per tal de poder parlar-lo de manera fluida. 
De llengües èlfiques dins de la pel·lícula i dels llibres, en trobem de molt diferents. Per tant, existeixen diferències entre les llengües que parlen cada grup d'Elfs diferents dins de la pel·lícula o del llibre. Un exemple pot ser la diferencia entre les llengües que parlen Aragorn i Arwen, i la llengua que empra Galadriel.

Una d'aquestes llengües és el Quenya o llatí èlfic, l'idioma dels Alts Elfs de la Terra Mitjana i Estimen. Una forma primerenca del Quenya era la llengua comuna dels Elfs, però els segles van passar i va caure en desús. En la novel·la, l'utilitzen els exiliats Noldorin i els seus descendents, com un idioma cerimonial, usat només en ocasions especials. J.R.R. Tolkien va relacionar el Quenya amb el llatí, l'idioma oficial de l'Imperi Romà, que es manté viu encara amb un ús cerimonial per mitjà de la religió i institucions acadèmiques, així que podríem dir que el Quenya i el llatí s'assemblen en quant al seu ús. 


Pel que fa a les regles gramaticals, el Quenya també mostra algunes similituds amb el llatí. Esta compost per deu casos, alguns dels quals segur que us sonaran: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu, possessiu, locatiu, alatiu, instrumental i per últim el respectiu. A continuació podem observar les seves funcions:




CASOS


FUNCIÓ

Nominatiu





La funció del nominatiu és ser el subjecte del que parla el verb.



Acusatiu












La forma acusativa s'usa només en el Llibre de Quenya, i durant l'exili dels Noldor va desaparèixer, sent absorbida pel nominatiu. Els escriptors moderns mai utilitzen el cas acusatiu. "El seu propòsit era marcar al substantiu com l'objecte directe del verb."


Genitiu











El genitiu correspon a la preposició de. La seva terminació és -o i sempre reemplaça l'última -a, però no una altra vocal.


Datiu











El datiu té la terminació -n en la majoria dels casos. Podria ser traduït amb les preposicions a i para, i freqüentment correspon a l'objecte indirecte.

Ablatiu








Aquest cas té la terminació -llo i significaria "de" o "des de".







Possesiu


























La funció d'aquesta declinació és expressar la pertinença, i la diferència entre el genitiu i el possessiu és que el possessiu indica la possessió d'alguna cosa en el moment en què es parla (sigui en passat, present o futur) mentre que en el genitiu, l'objecte té el seu origen en el "amo", però a poc a poc el genitiu ha pres les funcions del possessiu. La terminació del possessiu és -va.

També podria ser traduït com un cas adjectival, si és usat per fer adjectius més que substantius, per exemple: taurë huinéva "bosc obscur". En aquest últim cas deriva el substantiu en un adjectiu que dóna l'efecte de propietat: "Mindon Eldaliéva" Torre élfica”, en comptes de Torre dels Elfs (encara que ambdues traduccions són correctes, depèn del que la persona vulgui dir.).

Locatiu








Aquest cas té la terminació -ssë i comporta el significat “d'en”.

Altiu







Aquest cas té la terminació -nna, i significaria "dins", "damunt" o "sobre"



Instrumental












Aquest cas té la terminació -nen i la seva funció és marcar l'instrument pel qual va ser fet alguna cosa, la causa o la raó. Una traducció podria ser amb les preposicions "per" o "amb", però sempre manté el significat de la declinació.

Respectiu














A aquest se li ha anomenat un cas misteriós, esmentat només en una carta de Tolkien a Dick Plotz a mitjans de la dècada dels seixanta. Té la   terminació   -s; alguns autors l'han usat com una alternativa per al final del cas locatiu.

 
També us mostro un petit poema en Quenya perquè veieu com és la llengua:  

Naire Eldingolemon

Ai! ana i dôl, pella i osto
ambossë, sinome feanya caitas
Luin ehtelë, ataquë i culuina
ve tier telpe ar taurë laiqua
Eruva ainan coan, ortanyë camnyar,
nai encenuvanyë?
Namarië tenna enomentielma!
aina coa, namarië! feanya, namarië!

I per últim, si us heu quedat amb ganes de saber-ne més, us adjunto un enllaç de consulta en el qual podreu trobar més informació, i, per si us animeu a aprendre aquest idioma, un link de descàrrega d'un manual que us instruirà pas a pas amb exercicis per poder practicar.


Γειά σας!

divendres, 14 de febrer del 2014

Sant Valentí: els orígens

Avete! 
Sóc la Silvia Díaz, i avui m'agradaría explicar-vos l'origen del día de San Valentí.

Existeixen diverses teories que marquen el 14 de febrer com el Dia dels Enamorats. Als països nòrdics és en aquesta data quan els ocells s'aparellen i per això aquest període es veu com un símbol de l'amor i la creació.

A la nostra societat es creu que era una festa heretada del paganisme, ja que a l'antiga Roma es realitzava l'adoració del déu de l'amor, Cupido per als romans i Eros per als grecs. En aquesta celebració es demanaven favors al déu a través de regals o ofrenes per tal de trobar l'amor ideal.

Molts pensen que Sant Valentí se celebra des de fa poc i que va sorgir per l'interès dels grans centres comercials, però el seu origen es remunta a l'època de l'Imperi romà.

La tradició de celebrar el dia de Sant Valentí es remunta a l'any 270. Per tal que els soldats es dediquessin en cos i ànima a la guerra l'emperador Claudi II els va prohibir els matrimonis, ja que considerava que els millors soldats eren els solters sense família.

Valentí, un jove sacerdot romà que considerava el decret injust, va invitar les parelles que acudissin a ell per casar-les en secret. L'emperador va assabentar-se'n i va ordenar l'execució de Valentí.
La història també explica que, mentre Valentí esperava a la presó, es va enamorar de la filla del carceller Asterius. 
Aquest, a més a més, el va voler ridiculitzar, i va desafiar-lo perquè tornés la vista a la seva filla Júlia, que era cega. Valentí, llavors, acceptà i tornà la vista a la noia, en nom del Senyor. Aquest fet va impressionar molt Asterius i la seva família, que van convertir-se al cristianisme. 
De totes formes, Valentí va seguir a la presó i l'emperador Claudi, finalment va ordenador que l'executessin el 14 de febrer de l'any 270. 

La jove Júlia, molt agraïda al sant, va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. D'aquí, a més, que l'ametller sigui símbol de l'amor i l'amistat sòlides.

Qué us ha semblat aquesta llegenda? Interessant? La coneixieu?

I, per acabar, m'agradaria fer-vos una petita recomanació. La persona que estimes no només existeix el dia dels enamorats... així que intenta sorprendre-la cada dia! Com deia Ovidi, els regals són una part molt important de les relaciones amoroses.

dijous, 13 de febrer del 2014

Aresto Momentum Odisseam 2014 vicit!

Avete et gaudete!

L'entrada d'avui és una entrada plena d'alegria i de bones notícies. 
Com sabeu la setmana passada la major part dels alumnes de llatí i grec de l'institut Gallecs van participar en el concurs online de cultura clàssica Odissea 2014, en el qual participaven 990 alumnes de Catalunya repartits en 386 equips de 76 instituts, 30 dels quals eren del Gallecs. Des de València participaven 301 equips de 43 centres, de Galícia 265 equips de 43 centres, d'Aragó 62 equips de 13 centres i finalment des de Valladolid 47 equips de 8 centres. 

Els alumnes de clàssiques van estar, doncs, els dies 3, 4, 5  i 6 de febrer navegant entre tragèdies, comèdies i internet per trobar amb més o menys fortuna les respostes a totes les preguntes del concurs.


Cal dir que alguns es van desanimar en el moment en què en van fallar alguna (el segon dia), d'altres no es van arribar a animar mai, i més de la meitat van seguir fins al final, alguns amb un resultat excel·lent, d'altres més modest.

Així, el grup ARESTO MOMENTUM de 4t d'ESO format per la Marta Esteve i l'Àlex Caparrós va aconseguir empatar en primera posició (amb totes les respostes encertades) amb sis grups més de l'institut Baix Camp de Reus. La segona posició en puntuació també la va aconseguir un grup de 1r de BTX de l'institut, LES TRES GRÀCIES, format per la Sandra, la Raquel i la Maite. Altres grups que van quedar en molt bon lloc són SEMPER IN ALBIS, EUPÀTRIDES o LES HORES.

Ahir 12 de febrer a les 16.30 es van publicar les preguntes i super-pregunta de desempat entre els grups de totes les comunicats que estaven en la primera posició. I després de 2 hores, 27 minuts i 7 segons, l'Àlex i la Marta van dir el seu alea iacta est i van enviar les respostes. Mitja hora més tard, el resultat confirmava que havien encertat TOTES les preguntes i, per tant, eren els guanyadors de la fase catalana del Concurs Odissea 2014.

Ara, queda únicament el repte final: el concurs entre les seccions de les comunitats participants, Catalunya, València, Galícia, Aragó i Valladolid.


CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL
Classificació dels grups que han participat en el desempat
Ordre
Nom del grup
Nom del centre
Població
Temps utilitzat en el desempat
Puntuació total
1º
ARESTO MOMENTUM
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
2 hores, 27 minuts i 7 segons
117
2º
LES NEREIDES
INS BAIX CAMP
REUS
2 hores, 54 minuts i 34 segons
111

Classificació de la resta de grups

Ordre
Nom del grup
Nom del centre
Població
Temps total utilitzat
Puntuació total
8º
LES TRES GRÀCIES
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
11 hores, 58 minuts i 12 segons
76
22º
SEMPER IN ALBIS
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
13 hores, 46 minuts i 52 segons
73
26º
EUPÀTRIDES
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
5 hores, 49 minuts i 8 segons
70
29º
LES HORES
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
13 hores, 35 minuts i 44 segons
70
47º
SEMPITERNAE
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
7 hores, 0 minuts i 20 segons
67
90º
LAS MOIRAS
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
21 hores, 43 minuts i 58 segons
61
128º
ELS TRES CAPS DE CERBER
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
13 hores, 38 minuts i 39 segons
49
139º
LOS JEFASSOS
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
36 hores, 6 minuts i 46 segons
47
174º
αἱ νίμφα̥
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
21 hores, 16 minuts i 45 segons
32
179º
IN VINO VERITAS
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
46 hores, 25 minuts i 0 segons
32
181º
LOS BERBERECHOS
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
53 hores, 33 minuts i 14 segons
32
184º
PATRONI
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
47 hores, 7 minuts i 10 segons
28
187º
LES HÍADES
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
28 hores, 23 minuts i 7 segons
26
189º
TALÓ D'AQUIL·LES
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
32 hores, 9 minuts i 1 segons
26
210º
VINDICATORES
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
39 hores, 54 minuts i 39 segons
20
251º
AMANITA FALOIDES
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
44 hores, 3 minuts i 34 segons
8
253º
LAS BARTOLOMÉ
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
53 hores, 48 minuts i 47 segons
8
260º
ESOS
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
65 hores, 46 minuts i 6 segons
8
269º
NUMACU
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
38 hores, 8 minuts i 15 segons
5
278º
αἱ νικαί
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
54 hores, 7 minuts i 43 segons
2
279º
THE AVENGERS
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
61 hores, 24 minuts i 7 segons
2
282º
LOS OTROS
INS GALLECS
MOLLET DEL VALLÈS
63 hores, 5 minuts i 33 segons
2

Si voleu veure la classificació de tots els grups, cliqueu aquí.

L'experiència, segons han manifestat els propis alumnes, ha estat molt positiva, ja que afirmen que han après moltes coses, especialment pel que fa a la recerca. Per tot això vull expressar el meu agraïment a l'APLEC i a tots els que hi donen suport amb la seva dedicació, implicació i patrocini  perquè aquest concurs es pugui celebrar a Catalunya: Secció Catalana de la SEEC, Societat Catalana d’Estudis Clàssics, Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Societat Catalana de Teatre Grecollatí, Iberia Graeca i Forum Traiani, Departament d'Ensenyament, Revista Auriga, Equip ICE-UAB Clàssiques.

Ha sigut una experiència realment fantàstica, i molts els alumnes de primer i de quart ja pensen en la pròxima edició per millorar els seus resultats.

Plurimas Gratias Omnibus!
Laura Lucas