La publicitat

Avete!

Com aquesta és la meva primera entrada al bloc des de l’inici de curs i no he estat gaire inspirada, he pensat a fer-ho sobre el meu treball de recerca, ja que és un tema del qual mai hem parlat a classe i jo penso que és bastant interessant. 

Us estareu preguntat de què tracta, veritat? Doncs el treball és sobre el món clàssic en la publicitat. Però avui us parlaré de com publicitat l’antiguitat i sobre els seus orígens.

Els orígens de la publicitat els trobem en especial a l’antiga Roma, a Pompeia, on els primer mètode que es van fer servir va ser el de pintar els anuncis en els murs. Els arqueòlegs van trobar bastants mostres arqueològiques en especial a la ciutat esmentada, on van desterrar rètols que informaven sobre un terreny posat a la venta o sobre una taverna situada en una altra ciutat. 

El primer anunci trobat es data l’any 3000 aC i és un cartell trobat a la ciutat egípcia de Tebes, que ofereix una recompensa d’una moneda d’or per aquell qui capturi i torni al seu amo un esclau fugitiu.

Els primers recursos utilitzats per donar a conèixer les mercaderies i els objectes que es posaven a la venda van ser la veu i els símbols gràfics i encara avui dia es continuen utilitzant. Els podem sentir en els nostres mercats oferint peix, fruita, roba o qualsevol producte. També podem trobar a molts comerços els símbols gràfics que representen l’activitat del comerç, com per exemple una serra a la fusteria, ulleres a l’òptica o un peix  a la peixateria.

A Òstia hi ha encara una taverna que conserva les restes del cartell que anunciava els productes: 

Amb el pas dels segles la publicitat va anar avançant: a l’edat mitjana va continuar sent oral, ja que la majoria de la població no sabia llegir, a partir del segle XV es van desenvolupar els anuncis gràfics amb l’aparició de l’impremta i al segle XVI va aparèixer per primera vegada la marca registrada mitjançant un segle bidimensional o tridimensional que simbolitza una empresa o producte. Tot això fins al present, on Internet és un dels mitjans de comunicació més utilitzats i a través de qual podem compartir el nostre bloc!

Paula Torrents

2n BTX.

O Brother, Where Art Thou?

Χαῖρετε!

L'altra dia buscant informació sobre l'Odissea vaig veure un apartat sobre l''impacte visual de l'obra, i allà vaig veure una pel·lícula amb un nom ben curiós 

"O Brother, Where Art Thou?".

Aleshores, vaig continuar llegint i vaig trobar que aquesta pel·lícula dels germans Cohen s'inspira lliurement en l'Odissea: etrata el Mississipi en l'època de la Gran Depressió amb un peculiar Odisseu (Ulysses Everett McGill, interpretat per George Clooney) que s'escapa d'un camp de treballs forçats per retrobar-se amb la seva dona Peny, clarament inspirada en Penèlope, la dona del nostre Odisseu, que va esperar durant 20 anys el retorn del seu marit. En la seva fugida és acompanyat per dos personatges més i els tres reviuen les aventures de l'Ulisses grec al més pur estil "sureño".

En iniciar aquesta fugida agafen un tren i es troben un endeví cec que està clarament inspirat en el Tirèsies grec: a l'Odissea d'Homer s'explica com, un cop mort, Tirèsies rep a l'Hades la visita d'Odisseu. L'heroi, seguint els consells de Circe, fa les libacions i els sacrificis necessaris per posar-se en contacte amb els morts: deixa regalimar dins d'un fossat la sang dels sacrificis, que atrau les ànimes dels difunts. 

L'ombra de Tirèsias és la primera a beure'n. Tot seguit, l'endeví explica a Odisseu la causa de l'animadversió del déu Posidó, que el persegueix perquè havia cegat el seu fill Polifem. També li aconsella que, si vol tornar sa i estalvi a Ítaca, respecti per damunt de tot els ramats d'Hèlios, un consell que els seus companys de viatge no escolten.

A la pel·lícula, després es troben amb tres belles bugaderes inspirades en les sirenes del Cant XII de l'Odissea, les quals aparten als fugitius captivant-los i retratant-los en el seu camí de tornada. 

També es troben amb un venedor de Bíblies, que els enganyarà, els apallissarà i robarà tots els seus diners: està inspirat en el Polifem de la illa dels ciclops, fill de Posidó, que es menja alguns companys d'Odisseu al Cant IX. 

Odisseu va escapar de la seva cova emborratxant-lo i deixant-lo cec mentre dormia.

El cíclop de la pel·lícula és golafre i du un ull tapat.

I aquests són alguns dels detalls de la pel·lícula, que és gaire fidel al relat sinó una mera inspiració. Però em va agradar perquè fa moltes referencies a l'obra clàssica i m'ha servit per explicar algunes de les aventures d'Odisseu que estem estudiant i plasmant en les entrades al bloc. 

I vosaltres, sabeu d'alguna pel·lícula més que estigui inspirada en l'Odissea? 

Fran Osorio

2n BTX

L'art d'estimar

Avui m’agradaria fer una petita introducció del llibre "L’art d’estimar" d’Ovidi. Aquest és el nostre llibre de lectura per aquest any. El curs passat ja vaig fer una petita entrada sobre Ovidi i les seves obres, però avui, em centraré una mica més en aquesta obra, ja que la tenim per a les PAU.

L’art d’estima consta de tres llibres. És un poema didacticoelegíac de 2.400 versos que tracta sobre l’art d’agradar al sexe oposat, sobre la tècnica de seducció, és a dir, és un manual d’amor!! Els dos primers llibres van dedicats als homes, és a dir, que han de fer per seduir una dona, com l’han de tractar, quins regals han de fer-li.. en canvi, el tercer llibre va dedicat a les dones, com han de vestir, quina ha de ser la seva actitud...

LLIBRE I

Hi ha una petita definició d’art; Ovidi ens diu que Venus, l’ha proclamat artificem tenero amori (mestre del tendre amor). Seguidament ens explica on es podien trobar les dones (teatre, circ, fòrum...), com s’ha de seduir-les i que has de fer per mantenir el seu amor. Parla molt breument sobre el rapte de les sabines. L’autor recomana tenir confiança en un mateix per seduir una dona, ens diu que totes les dones oculten els desitjos però són aconseguibles i ens posa algun exemple com Biblis i Caune, Mirra i el seu pare... Per seduir una dona has de guanyar-te la complicitat de la seva esclava, i l’eloqüència i la insistència són molt útils. Els homes han de cuidar el seu cos seguint unes instruccions.

LLIBRE II

Dedica aquest llibre per explicar com mantenir l’amor de la dona seduïda. Ens diu que cal cultivar més l’esperit que no pas el cos, ja que la bellesa física és efímera. Ens fa un petit aclariment, i és que els seus llibres van dedicats als homes pobres, ja que els rics, poden seduir les dones amb regals. La insistència, la paciència, la condescendència i la servicialitat són necessàries per mantenir la dona seduïda. Has de fer regals senzills i has de guanyar-te la confiança dels criats. Fingir interès per la dona, i altres enganys diu que afavoreix la duració de la relació i ens diu que si hi ha una ruptura, fer l’acte sexual és la millor reconciliació.

LLIBRE III

L’amor de les dones és més ferm que el dels homes. Ens cita el tòpic del carpe diem, seguit de consells sobre els diversos complements que pot fer servir una dona: el pentinat, el vestit, la higiene i la dissimulació dels defectes. També, diu, la dona ha de saber riure, plorar, ballar, parlar, cantar, caminar, conèixer la poesia elegíaca, jugar...

Fa un petit recordatori a les dones dels llocs que han de freqüentar, que són els mateixos que havia aconsellat als homes. Fa una petita llista d’amants perillosos que s’han d’evitar: els presumits, els lladres que fingeixen estar enamorats, els que tenen mala reputació i els mentiders. Aconsella a les dones, que no siguin avaricioses a l’hora de demanar regals, que sàpiguen escriure cartes amb estil, que se sàpiguen comportar a qualsevol lloc i en qualsevol situació o circumstància. Finalment avisa que la gelosia és un arma perillosa...

I aquest és un breu resum del llibre, en el qual encara hi ha moltes parts per descobrir, ja que no puc desvetllar-vos tots els secrets del llibre, no?
I... no us resulten familiars aquests consells, aquestes instruccions que Ovidi dóna a homes i dones? A què us recorden?

Ara m’agradaria que amb la meva petita aportació, agafeu el llibre i el llegiu. Quan l’acabeu, ja em direu si us ha agradat, i la vostra opinió!

Lorena Guerrero
2n BTX

Mitos y leyendas a RTVE: El viatge d'Odisseu

Χαῖρετε πάντες!

Com ja hem comentat a classe a RTVE (La 2) fa dues setmanes va començar una sèrie dedicada a la mitologia. Alguns l'heu començat a veure, però l'hora desafortunada en què la fan dificulta bastant el seguiment.

Aquesta setmana l'episodi era dedicat a Odisseu i el seu viatge, i com que els alumnes de  2n de grec esteu ara mateix immersos en la lectura de l'Odissea d'Homer, he pensat que seria bona idea penjar-vos el vídeo en el bloc. Si tenim temps, el mirarem a classe. Si no podem, us el recomano.

Mitos y leyendas: Ulises (Odiseo)

Mitos y leyendas - Ulises (Odiseo)

• Mitos y leyendas - Ulises (Odiseo)

A més, si cliqueu a sobre de Mitos y leyendas l'enllaç us durà a la pàgina principal i a l'apartat PER SABER-NE MÉS on hi ha informació general del programa. 

A més, si voleu informació adicional del mite podeu mirar els enllaços:         

• Quan va escriure Homer l'Odissea i l'Ilíada? 
• Què diferencia Ulisses dels altres herois homèrics?

Espero que us agradi!

Odyssey's locations

Χαῖρετε!

Donat que ja portem moltes entrades interessants en el nostre bloc, arriba un moment en el qual és difícil continuar millorant en aquesta línia. Aquesta qüestió m’ha dut a un llarg temps de meditació per trobar quelcom captivant per poder compartir. 
Finalment, m’he decantat pel vessant grec (ja que és la primera entrada que faig relacionada amb els grecs exclusivament) tot fent una petita investigació, recollint en aquesta entrada tots els llocs que són citats en L’Odissea d’Homer i intentant explicar la ubicació actual de cada un d’aquests meravellosos indrets. Ha sigut una tasca difícil ja que no hi ha conclusions exactes sobre les ubicacions i a dia d’avui encara hi ha discrepàncies.

El viatge d’Odisseu

Començaré amb el punt de partida del conegut viatge d’Odisseu que, encara que sembli que va estar una eternitat viatjant, realment va durar només tres anys.

• Troia, Ιλιον > 
  Hisarlik, Turquia

Odisseu en acabar de lluitar en la guerra de Troia marxa amb els seus homes. Troia actualment està situada a la ciutat de Hisarlik a Turquia.

• Ismaros, Ισμαρος > Ismaros, Grècia

Abans de fer via cap a Ítaca, Odisseu i els seus homes decidiren saquejar Ismaros, una ciutat habitada pels Cicons. No contents amb matar els homes, endur-se les dones i riqueses, els homes d’Odisseu volien quedar-se a celebrar la victòria encara que ell no ho veia gens bé. Tot seguit van aparèixer altres Cicons i van obligar a marxar als aqueus.

En l’actualitat, Ismaros continua en la mateixa ubicació amb el mateix nom a Grècia.

• Cap de Malea, Ακρωτήριον Μαλέας > Cap de Malea, Grècia

Després de l’estrepitosa fugida dels aqueus, aquests van perdre el rumb a causa d’una forta tempesta de nou dies de durada que va provocar el naufragi de diverses embarcacions i la desubicació de tots els tripulants restants.

Aquest fet va ocórrer a prop del Cap de Malea, conegut pel seu habitual mal temps. Actualment conserva el nom i està a Grècia.

Ver mapa más grande

• Illa dels Lotòfags, Λωτόφαγων νήσος > Djerba, Tunísia

Finalment, van arribar a la illa dels Lotòfags, on els habitants varen oferir-los un fruit estrany. Ells van tastar-lo i s’anaven sentint cada cop més ociosos i s’anaven oblidant de les ganes de tornar a casa. Odisseu va haver de portar-los a les naus per tornar a fer camí cap a casa.

Els estudiosos ubiquen aquesta illa a l’actual illa de Djerba a Tunísia.

Ver mapa más grande

• Illa dels Cíclops, Κύκλωπες νησος > Sicília o Centre d’Itàlia, Itàlia

La següent parada va ser a l’Illa dels Cíclops, una terra fèrtil i tranquil·la. L'exploració de l'illa va acabar amb Odisseu i els seus homes presoners de Polifem, una bèstia gegant i amb un sol ull com tots els seus companys. Per escapar, el van emborratxar i després el van enganyar.

No se sap ben bé l’indret on vivien els Cíclops, però es diu que pot ser en l’actual illa de Sicília o en el centre d’Itàlia, ja que en els dos hi ha coves semblants a les descrites en el poema.

Ver mapa más grande

• Telepylos, Τηλέπυλος; Messapia, Itàlia > Apulia, Itàlia; Noruega, Suècia o Finlàndia

Després de molts dies de navegació van arribar a Telepylos, la terra dels lestrígons. Eren gegants antropòfags que van menjar-se la tripulació d’onze vaixells deixant únicament el d’Odisseu que va poder fugir. Els dies eren molt llargs i les nits molt curtes.

Aquest fet ha derivat en la manca de certesa sobre el seu paratge. Uns diuen que es troba a l’actual Apúlia a Itàlia, però altres pensen que podrien ser les terres de Noruega, Suècia o Finlàndia ja que en els estius hi ha més hores diürnes i molt poques nocturnes.

Ver mapa más grande

• Aeaea o Eea, Αὶαία > Entre Illa d'Elba- Costa del Tirrè, Monte Circeu, Illa de Ponza, Itàlia; Illa de Lošinj, Croàcia; Illa de Paxos, Grècia

Van voltar per moltes illes fins arribar a Eea, lloc on vivia la bruixa Circe. Aquesta va convertir els homes d’Odisseu en porcs, però finalment els va tornar a transformar en humans.

La localització actual d’aquesta illa és la mes incerta de totes, ja que hi ha qui diu que vivia en una illa entre l’illa Elba i la costa del mar Tirrè, que estiuejava a Monte Circeo i passava l’hivern a l’illa de Ponza en Itàlia. També es diu que habitava l’illa croata de Lošinj o fins i tot l’illa grega de Paxos. La més probable és la de Ponza.

Ver mapa más grande

• Terra dels Cimeris, Κιμμέριοι νῆσος; Entrada a l’Hades > Nord del Mar Negre; estepes entre Ucraïna i Rússia (Dnièster-Don); Islàndia

En arribar a la terra dels cimeris, Odisseu va entrar a l’Hades per invocar l’esperit del profeta Tirèsies. Aquest el va guiar per a la tornada a casa.

Avui dia, encara no se sap del tot la ubicació però s’estima que és entre el riu Dnièster i el Don al nord del Mar Negre o políticament entre Ucraïna i Rússia.

Ver mapa más grande

• Illa de les Sirenes, Σειρῆνες νῆσος > Illes Lipari, Itàlia 

Per a tornar a casa, havia d’afrontar diferents obstacles com el de les Sirenes. Aquestes captaven els homes per la seva encisadora veu i per evitar-ho, Odisseu manà als seus homes tapar-se les orelles amb cera i lligar-lo al pal major del vaixell perquè volia escoltar com cantaven aquells éssers. 

Podríem trobar les Sirenes en les actuals illes Lipari a Itàlia, en el cas que existissin. 

Ver mapa más grande

• Escil·la i Caribdis, Σκύλλα και Χάρυβδις > Estret de Messina, Itàlia; Cap d’Skilla, Grècia 

Poc després, van ensopegar amb dos grans roques que sortien del mar. La més alta tenia fum en el seu cim i l’altra tenia un remolí a prop que succionava tot el que passava per allà. En la primera hi vivia un monstre anomenat Escil·la i en la segona Caribdis, el remolí. Odisseu va haver de navegar entre tots dos perills. 

Una de les possibles ubicacions és l’estret de Messina a Itàlia i l’altra al cap d’Skilla a Grècia.

Ver mapa más grande

• Trinàcia, Θρινακία > Sicília, Itàlia 

Van arribar a Trinàcia, l'illa on el bestiar d’Hèlios pasturava tranquil·lament, per “repostar”. Tota la tripulació es va menjar aquell bestiar i van fer via un altre cop. L’illa ha sigut identificada com la de Sicília. 

• Ogigia o Atlantis, Ὠγυγία o Ατλαντίς > Illa Gozo, Malta; Sardenya, Illes Lipari, Itàlia; Imaginària 

Després de la gosadia de la tripulació, van ser castigats per Zeus i van naufragar a causa d’una terrible tempesta. Només Odisseu va sobreviure i després d’un temps a la deriva, va arribar a Ogígia, on va conèixer la nimfa Calypso. Aquesta s’enamorà i el retingué durant set anys. 

Ogígia se situa en l’actualitat a l’illa Gozo a Malta, però també es parla de Sardenya i de les illes Lipari d’Itàlia com a possible lloc. L’illa Ogígia ha estat relacionada amb la perduda Atlàntida, però aquest fet la converteix en una illa imaginària. 

Ver mapa más grande

• Esqueria, Σχερίηv > Corfú, Κόρκυρα; Grècia 

Després del seu peculiar captiveri, Odisseu intenta tornar cap a casa però Posidó l’enxampa navegant i provoca una altra tempesta per la ira per la mort del seu fil Polifem, el Cíclop. Odisseu torna a sotsobrar i finalment acaba en l’illa Esquèria on habitaven els Feacis, que el reben, alimenten i ajuden a tornar a casa amb el millor dels seus vaixells. 

Esqueria sense gaire dubtes és avui dia l’illa de Corfú, a Grècia. 

Ver mapa más grande

• Ítaca, Ιθάκη > Ítaca, Grècia 

Contra tot pronòstic, Odisseu aconsegueix arribar a casa sà i estalvi per expulsar els pretendents de la seva muller Penèlope i reunir-se amb tota la família. 

L'Ítaca d'Homer és teòricament la mateixa illa que l'actual, encara que hi ha moltíssimes hipòtesis que posen en dubte aquesta suposició.

Ver mapa más grande

El viatge de Telèmac 
Telèmac també va començar un viatge per trobar el seu pare. Les zones que va visitar són bàsicament al Peloponès: 

• Pilos, Πύλος > Pilos, Grècia 

Telèmac va a buscar ajuda sobre el parador del seu pare i decideix visitar a Nèstor, rei de Pilos. Pilos és la actual ciutat de Pilos a Messènia, Grècia. Encara que antigament la ciutat podria haver sigut molt més extensa. 

Ver mapa más grande

• Feres, Φερές > Velestino, Grècia 

Nèstor no el va poder ajudar i va manar al seu fill que l’acompanyés a veure Menelau, rei d’Esparta. Durant el camí, els dos nois van descansar a Feres.

Feres és avui la ciutat de Velestino a Tessàlia, Grècia. Se sap per les evidències de les ruïnes de la ciutat que resten allà. 

Ver mapa más grande

• Esparta, Σπάρτη > Esparta , Grècia 

Telèmac va arribar a Esparta i va ser rebut per Menelau. Després d’una prodicció de Proteu, el noi tornà a Ítaca per ajudar el seu pare a fer fora els pretendents de la seva mare. Esparta continua existint com a ruïnes arqueològiques. 

Ver mapa más grande

I fins aquí la meva entrada. 
Creieu que el que acabeu de llegir és veritat? Han existit aquells indrets? De ser així, com devien ser els seus habitants per obtenir aquesta fama mitològica? Realment els lotòfags i els antropòfags existien i es prenien aquells narcòtics i menjaven humans respectivament? Són misteris que difícilment tenen resposta... O no? 

Marco Talavera
2n BTX

Edificis d'inspiració grecoromana

Salve nois!

Avui us parlaré dels ordres de l'arquitectura grega i us mostraré uns quants edificis d'inspiració grega i romana d'època molt posterior als nostres clàssics.

Les tècniques constructives gregues es basaven en l’ordre i la raó, en la recerca constant de la bellesa de la perfecció i l’equilibri de les formes i de tots els elements que la conformaven. Era un sistema constructiu arquitravat, amb predomini de línies horitzontals i verticals. Al llarg del temps hi va haver tres estils arquitectònics diferents la diferència dels quals es troba a les columnes. Aquí els tres ordres clàssics:

-Dòric: és l'ordre més primitiu i simple dels 3 elements arquitectònics: exemple d'aquest ordre és " El Partenó" .

-Jònic: és un altre ordre que podem trobar a les columnes dels Propileus de l' Acròpolis d'Atenes.

-Corinti: és l'ordre més elegant i ornamentat, una de les construccions més destacables d'aquest ordre és el monument de Lisícrates.

I ara us quants edificis moderns. Sabríeu dir de quin ordre són les seves columnes?

Espero que us agradi!

Alex Verdugo

2n BTX

Eros, fill de Poros i Penia

Hola a tothom!

Avui em toca a mi fer l'entrada al bloc i he pensat fer-vos una pregunta: què sabem realment d'Eros?

Eros és la divinitat que personifica l'atracció sexual, l'amor i el sexe. I, com a déu primordial que és, hi ha moltes versions sobre el seu naixement. Hesíode diu que al principi era el caos i per l'atracció d'Eros s'ordena i es converteix en Cosmos; és a dir, segons Hesíode existeix des del principi. Altres versions el fan fill d'Afrodita i altres de Poros i Penia. Jo avui compararé el mite més freqüent del naixement d'Eros amb el que diu el llibre El Banquet de Plató sobre el naixement d'aquest.

El Mite D'Eros

Eros es representa com un nen amb ales que sempre porta un arc i fletxes i representa el déu de l’amor: quan Eros fereix algú amb les seves fletxes aquest està condemnat a enamorar-se profundament. Molts els mites el designen com el fill d'Ares i Afrodita.

Al poc de néixer el nen, Afrodita no entenia perquè el seu fill no creixia, així que va preguntar a l’oracle de Temis i aquest li va contestar que l’amor no podia créixer sense passió. Al principi Afrodita no ho entenia, però quan va néixer el seu segon fill Anteres, el déu de la passió, ho va entendre tot, ja que quan els seus fills estaven junts Eros creixia i es convertia en un noi jove, però quan es separaven Eros tornava a la seva forma anterior. Un dels mites més bonics relacionats amb Eros és el dels amors d'Eros i Psique.

Encara que el propòsit d'Eros era provocar amor en els altres, ell mateix no va poder evitar enamorar-se de Psique. Era tal la seva bellesa que la van comparar amb Afrodita, cosa que a la deessa no li va agradar. Eros, doncs, es va enamorar de Psique i la va portar a un palau on l’atenien moltes criades; per la nit arribava Eros d'amagat, i ella era molt feliç amb aquest amor clandestí. 

Eros, però, li va posar una condició: ella no podia mirar-li el rostre, perquè si ho feia, no podrien estar junts.

Ara bé, un dia que Psique enyorava la seva família, va tornar a casa, on va trobar les seves germanes que envejaven la seva felicitat. Li van dir que el seu amor era un monstre, que per aquest motiu no volia que el mirés, i ella, aquella nit, no se'n va saber resistir i va mirar el rostre d'Eros.

El déu, molt trist, va haver de complir la seva promesa i va haver de marxar.

Finalment Eros encara enamorat de Psique va demanar a Zeus el seu permís per casar-se amb ella i Zeus ho va consentir, per tant es van casar i Zeus va obligar a Afrodita a perdonar a Psique i ella va aconseguir la immortalitat.

Eros segons el llibre El Banquet

Segons el llibre de Plató El Banquet, quan va néixer la deessa Afrodita els déus van preparar un magnífic banquet en el seu honor. Entre els convidats es trobava Poros, fill de Metis, que representa l’abundància. Com era d’esperar, en ser una ocasió festiva Poros es va embriagar a causa del nèctar i va sortir al jardí de Zeus i es va adormir. Al banquet també va assistir Penia que representava la pobresa. Llavors Penia, a causa la seva falta de recursos, va acostar-se a Poros i s'hi va unir. De la unió va engendrar Eros.
Per aquesta raó Eros és l’acompanyant d'Afrodita, ja que ha estat engendrat el dia del seu aniversari. També perquè com que és amant de la bellesa, contempla Afrodita, que és la més bella.
D'altra banda, Eros al ser fill de Poros i Penia, sempre és pobre, lluny de ser bell i delicat, és més aviat dur i sec; sense casa, dorm a terra i a la intempèrie; no té sabates. Així, sempre va de costat de la indigència per tenir la naturalesa de la seva mare, però també com que té la naturalesa del seu pare sempre està al costat de la bellesa i la bondat; és valent i actiu, molt hàbil en la caça i molt savi. Eros no és ni ric ni pobre i està amig camí de la saviesa i la ignorància. No és ni mortal ni immortal, sinó que algunes vegades mor però a causa de la naturalesa del seu pare torna a viure.

Aquestes són les diferències entre el mite d’Eros i el que va escriure Plató que deia Sòcrates, un dels grans pensador de la història.

I ja parlant de pervivència, com a obra més actual m’agradaria aconsellar-vos els llibres d’una escriptora anglesa que es diu Sherrilyn Kenyon, que escriu històries on apareixen molts personatges mitològics, entre ells Eros, i explica fets de la història antiga tant romana com grega des d’un altre punt de vista molt interessant.

Cristina Garcia

2n BTX

Hèrcules de Disney

Hola a tothom!
Avui em toca fer una entrada al bloc, i he pensat que, com la Laura ja ens ha dit algunes vegades, la pel·lícula Hèrcules de Disney en realitat no té gaire a veure amb el mite grec d’Hèrcules. Per això m’he decidit a comparar-los.

EL MITE D'HÈRCULES

Heroi conegut per la seva força i el seu valor, fill de Zeus i Alcmena, dóna del general tebà Anfitrión. Hera era la dona de Zeus, i gelosa del fill d'aquest va decidir matar el nen. Poc després del naixement d’Hèrcules, li va enviar dos grans serps perquè acabessin amb ell. El nen, encara que era molt petit, va acabar amb elles. De més gran va matar un lleó amb les seves pròpies mans.

Se li va concedir la mà de la princesa tebana Mègara, amb qui va tenir tres fills, quan va conquerir una tribu que exigia a Tebes el pagament d’un tribut. En un atac de bogeria provocat per Hera, Hèrcules va matar els seus fills i dos dels seus nebots amb les seves mans. Al despertar-se i descobrir el que havia fet, va sentir molt dolor i no va voler continuar vivint amb Mègara. Va consultar l’oracle de Delfos, que li aconsellà que es posés al servei del rei Euristeu de Micenes i l’obeís en tot el que aquest li volgués manar. Així van començar  els 12 treballs d’Hèrcules, que són:

matar el lleó de Nemea, matar l’hidra de Lerna, capturar la daina de Cerinea, matar el senglar d’Erimant, netejar els estables del rei Augies, fer fugir els ocells del llac Estímfal, capturar el bou de Creta, capturar les eugues del rei Diomedes, aconseguir el cinyell d'Hipòlita, reina de les amazones, robar els ramats del gegant Gerió, aconseguir les pomes del jardí de les Hespèrides, capturar el gos Cèrber. 

Hèrcules va tenir nombroses aventures amoroses amb dones amb les quals va tenir fills. Es va casar tres vegades, la primera amb Mègara, després amb Ónfala i per últim Deianira. Deianira i Hèrcules van haver de creuar un riu després del seu casament, i un centaure va oferir ajuda a Deianira, però va intentar violar-la. Ple de fúria, Hèrcules va disparar una fletxa amb verí al centaure. Aquest li va dir a Deianira que recollís la seva sang si volia conservar l’amor d’Hèrcules. Però Deianira sospitava de l’amor d’Hèrcules per Iole i va untar les seves robes amb la sang del centaure.

El servent d’Hèrcules li va donar la roba que se la va posar i li va provocar un dolor insuportable, pel que va llençar el seu servent al mar. Va intentar treure’s la roba, però se li havia enganxat a la pell. Deianira al veure el que havia fet es va penjar i Hèrcules va morir voluntàriament demanant que se li construís una foguera per acabar amb el seu sofriment. El foc va cremar la seva part mortal, deixant la divina i fent-lo immortal. Es va reconciliar amb Hera, i es va casar amb Hebe, una filla d’aquesta.

HÈRCULES DE DISNEY

Zeus i Hera han tingut un petit déu amb el nom d’Hèrcules. El seu oncle Hades no està molt feliç per aquest naixement, doncs vol governar la Terra. Per això planeja convertir Hèrcules en mortal i després matar-lo. Pànic i Pena són els encarregats de portar a terme aquesta tasca però no li fan prendre l'última gota de la poció a Hèrcules i aquest manté una força descomunal. Alcmena i Amfitrió l'adopten amb molt amor. Anys després, Hèrcules creix amb el sentiment de no encaixar en la seva societat. Aquí és quan els seus pares adoptius li expliquen que el van acollir i se'n va al temple de Zeus per trobar una resposta. La resposta que troba és la sorpresa que és fill de Zeus i que per tornar a ser un déu primer ha de convertir-se en un heroi veritable. Viatja al costat del seu retrobat cavall Pegàs a la recerca de Filoctetes perquè l'entreni amb fervor.

Temps després passa de ser un jove a tot un fornit home. En Tebes es guanya la reputació d'heroi i coneix el seu primer amor, Mègara, una jove irònica i sensual que treballa per a Hades. Tots dos comencen un idil·li que acaba convertint-se en tragèdia. Hades obliga a Hèrcules a desfer-se de la seva força per un dia per salvar Mègara, mentre ell es fa amb l'Olimp. Hèrcules accepta el tracte però descobreix amb horror que Mègara l'ha traït. Hades allibera els titans i ataca l'Olimp fent-se amb el poder. Hèrcules, armant-se de valor, lluita contra un dels titans i amb un cop de sort el venç. Però Mègara en intentar salvar-lo d'una columna és la malferida. En aquest instant Hèrcules recupera la força i lluita contra els titans, alliberant tots els déus i els seus pares. Les moires tallen el fil de la vida de Mègara i aquesta mor. Hèrcules va a la recerca de l'ànima del seu amor i es llança al riu de les ànimes però mentre va arribant a la de Mègara, aquest va envellint fins a anar perdent la vida a poc a poc. Quan les moires són a punt de tallar el seu fil de la vida s'adonen que Hèrcules acaba de convertir-se en un déu per aquest fet heroic. Recupera l'ànima i la hi retorna al cos de Mègara.

Els seus pares i déus el reben amb els braços oberts, però aquest rebutja la seva immortalitat per estar al costat del seu veritable amor. Hèrcules i Mègara tornen a la terra i allí és aclamat com a heroi veritable.

DIFERÈNCIES

En la pel·lícula apareixen cinc muses: Cal·líope, musa de l'Èpica, Clío, musa de la Història, Melpòmene, musa de la Tragèdia, Talia, musa de la Comèdia i Terpsícore, musa de la Dansa. Però en realitat són nou segons la mitologia grega. Faltant quatre d'elles: Erato musa de la Lírica, Euterpe, musa de la Música, Polimnia, musa de la Geometria i Urania, musa de l'astrologia i astronomia.

El cavall Pegàs no és un regal de Zeus al seu fill Hèrcules que forma a partir d'un núvol. La mitologia ens diu que Pegàs va néixer de la sang que brollava del cap decapitat de Medusa.

Segons la pel·lícula, Hèrcules és fruit legítim de Zeus i Hera i, Alcmena i Amfitrió, són els seus pares adoptius. Però la mitologia ens explica que Hèrcules és fruit d'una infidelitat de Zeus amb Alcmena. Aquest es va fer passar pel seu marit per ficar-se al llit amb ella. Al seu torn, Alcmena es va quedar embarassada de bessons, però Hèrcules era fill de Zeus i Ificles d'Amfitrió.

En la pel·lícula no exposen a Hades com el vilà que vol desfer-se d'Hèrcules però segons la mitologia la que volia destruir-li era la seva madrastra la deessa Hera. Ella és qui li envia les dues serps i altres…

En les seqüències que precedeixen a la glorificació d'Hèrcules, aquest s'enfronta a un cíclop. Com ha de recórrer al seu enginy i astúcia en haver estat desproveït per Hades de la seva inhumana força, derrota el monstre amb el procediment usat en les fonts clàssiques per Odiseu: clavarà en l'únic ull del ciclop una estaca afilada incendiada. I fins a aquí la inspiració en Odiseu i Polifem. Però, a més, el ciclop, encegat i amb les cames travades, en la persecució d'Hèrcules va a caure per un precipici a les portes de Tebes. Aquí, s'enllaça amb un altre mite clàssic: l'enfrontament entre Èdip i l'esfinx.

Relacionat amb aquestes variacions de temes mitològics està un dels temes principals de la pel·lícula: la força poderosa de l'amor que venç qualsevol obstacle, fins i tot la barrera de la mort. En aquest tema es reviu el mite d’Orfeu i, com aquest, Hèrcules aconsegueix domar Cèrber. Més encara, Hèrcules per romandre al costat de Mègara, el seu amor veritable en la pel·lícula, rebutja la immortalitat.

Aquestes són les principals diferències, però n'hi ha d'altres. En podríeu dir alguna?

Eva Francisco

2n BTX

Tit Livi i la història

Salve!

Un any més ens trobem al bloc de clàssiques.

L’altre dia a classe vam estar parlant sobre diversos autors literaris i a mi em va tocar parlar sobre Tit Livi. 

Bé, ara ampliaré aquesta informació.

En Tit Livi, o Titus Livius, va néixer al nord d’Itàlia, a Pàdua, pels volts de l’any 59 aC, i va ser historiador. 

Va ser un home amb una gran formació retòrica i literària, i es va interessar per l’art de parlar en públic i la filosofia. Va investigar sobre l’obra dels primers historiadors romans, ja que volia donar una visió de la història de Roma, aproximadament des de l’origen fins a l’època d’August. Finalment va acabar escrivint al voltant de 142 llibres d’història, amb el títol de “Ab urbe condita”, tot i que només n’han sobreviscut 35. Les característiques principals de la seva obra són l’ús de paraules poètiques i tenir una sintaxi més lliure que no pas altres autors de la seva època.

Tit Livi era amic de l’emperador August, ja que en Tit Livi l’admirava perquè apreciava el talent d’August. Va ser tan famós que un home procedent de Cadis va fer un llarg viatge per conèixer Tit Livi, i quan va veure’l va tornar a Andalusia.

Estava casat i va tenir quatre fills, va morir al 17 dC als 76 anys.

Es diu que conservava una inscripció que deia així:

T. LIVIUS . C. F. SIBI. ET . SUIS. T. LIVIO. T . F . PRISCO. F. T. LIVIO. T. F. LONGO. ET . CSSIAE. SEX. F. PRIMAE" i " V. F. T. LIVIUS. LIVIAE. T. F. .QUARTAE. L. HALYS. CONCORDIALIS. PATAVI. SIBI. ET. SUIS. OMNIBUS"

Estava relacionat amb la seva dona i els seus quatre fills.

Una de les seves frases més famoses és “La veritat pot eclipsar-se, però no extingir-se”.

I vosaltres? Sabríeu dir alguna frase d’algun autor literari que us hagi cridat l’atenció?
Valete!

Jaume Delgado
2n BTX