Hodie est

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tit Livi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tit Livi. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de novembre del 2013

Titus Livi i un viatger de Cadis

Avete!

Segons les indicacions, i si no m'he equivocat, sembla que aquí serà on es durà a terme el colloquim d'avui. El viatge des de Cadis fins a Roma ha estat esgotador i molt dur, però sembla que tot es veurà compensat ja que a la fi podré escoltar en directe i conèixer en persona el gran Titus Livi.

Porto seguint durant tot aquest temps la seva carrera com a historiador, des de la meva ciutat natal, i quan vaig sentir a parlar sobre aquest esdeveniment, no vaig poder estar-ne de viatjar fins a aquí. Malgrat tot, però, tant bon punt acabi aquest acte haig de tornar a la meva terra on m'esperen negocis urgents.

Que per què he vingut? Doncs, perquè en certa manera podria dir que em sento identificat amb ell, ja que també sóc un home dedicat a la retòrica i la filosofia, però sobretot a la historiografia, que és el que de veritat em té el cor robat. Això ho compartim i fins i tot tenim la mateixa edat: tots dos vam néixer l'any 59 aC, amb la petita diferència que ell ho va fer a Pàdua i jo a Cadis. 

La seva obra per excel·lència és la famosa Ab urbe condita, un recopilat de 142 llibres que recullen la història de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major el 9 dC. En aquests llibres porta treballant més de quaranta anys i suposo que avui en sentirem a parlar. 

M'hi he estat fixant i he vist que hi ha una sèrie de trets a les seves obres que el defineixen. En primer lloc, no ha fet carrera política, per tant a l'hora d'escriure aquesta obra es pot notar la manca de coneixement sobre el funcionament del sistema de govern romà. 

Per la mateixa raó, no ha accedit a documents oficials. Així doncs, no ha acudit a les fonts originàries sinó que reelabora els escrits d'historiadors anteriors sense gaire esperit crític. L'ús de diverses fonts el du sovint a repetir diverses versions sense preferir-ne cap o, al contrari, a escollir-ne una sense motius aparents. 

Tampoc no dóna una interpretació política de la història, sinó que intenta comprendre els fets des de la psicologia dels personatges que els realitzen, generalment descrits a partir d'un pretès tret dominant del seu caràcter, com fa amb Anníbal, mostrat com a model de dolenteria.

Un altre tret important que em crida l'atenció és que de vegades escriu des del punt de vista dels vencedors, suposo que per accentuar les virtuts dels romans sobretot durant la conquesta d'Itàlia. 

A més té tendències poètiques que no distingien massa entre realitat i ficció i, malgrat ha plagiat nombrosos autors, trobo que les seves lliçons morals podrien fer avançar la nostra societat actual.

Déu meu! Si no m'enganyen els ulls el que s'acosta per allà és el gran emperador August! No m'estranyaria que vingués a sentir el colloquim: ell i Titus són grans amics. August va ser precisament qui l'ha protegit i valorat pel seu talent, alhora que l'ha encoratjat en la seva carrera. 

En fi, em deixo de rotllos i vaig cap a dins ja  que potser si m'afanyo amb una mica de fortuna podré trobar un bon lloc o, fins i tot, seure al costat mateix de l'emperador!

Ja us explicaré si és tan bo parlant com escrivint!
Valete!

dijous, 11 d’octubre del 2012

Tit Livi i la història

Salve!
Un any més ens trobem al bloc de clàssiques.
L’altre dia a classe vam estar parlant sobre diversos autors literaris i a mi em va tocar parlar sobre Tit Livi. 
Bé, ara ampliaré aquesta informació.

En Tit Livi, o Titus Livius, va néixer al nord d’Itàlia, a Pàdua, pels volts de l’any 59 aC, i va ser historiador. 

Va ser un home amb una gran formació retòrica i literària, i es va interessar per l’art de parlar en públic i la filosofia. Va investigar sobre l’obra dels primers historiadors romans, ja que volia donar una visió de la història de Roma, aproximadament des de l’origen fins a l’època d’August. Finalment va acabar escrivint al voltant de 142 llibres d’història, amb el títol de “Ab urbe condita”, tot i que només n’han sobreviscut 35. Les característiques principals de la seva obra són l’ús de paraules poètiques i tenir una sintaxi més lliure que no pas altres autors de la seva època.

Tit Livi era amic de l’emperador August, ja que en Tit Livi l’admirava perquè apreciava el talent d’August. Va ser tan famós que un home procedent de Cadis va fer un llarg viatge per conèixer Tit Livi, i quan va veure’l va tornar a Andalusia.
Estava casat i va tenir quatre fills, va morir al 17 dC als 76 anys.

Es diu que conservava una inscripció que deia així:

T. LIVIUS . C. F. SIBI. ET . SUIS. T. LIVIO. T . F . PRISCO. F. T. LIVIO. T. F. LONGO. ET . CSSIAE. SEX. F. PRIMAE" i " V. F. T. LIVIUS. LIVIAE. T. F. .QUARTAE. L. HALYS. CONCORDIALIS. PATAVI. SIBI. ET. SUIS. OMNIBUS"
Estava relacionat amb la seva dona i els seus quatre fills.


Una de les seves frases més famoses és “La veritat pot eclipsar-se, però no extingir-se”.

I vosaltres? Sabríeu dir alguna frase d’algun autor literari que us hagi cridat l’atenció?
Valete!

Jaume Delgado
2n BTX