L'ombra d'un somni

Hola a tots!
Us faré memòria d'un mite que ens agrada molt.

Segons la mitologia grega, Pandora fou la primera dona. Va ser creada per Hefest per ordre de Zeus amb fang i aigua, imitant el que va fer Prometeu amb els homes.
La seva forma era similar a la de les deesses de l'Olimp.

Quan la nova dona va arribar a la terra, on aleshores vagaven déus i homes, tots van quedar impressionats, però ella va anar directa a Epimeteu, el germà de Prometeu, i li va donar una caixa, o gerra, de part de Zeus.
Epimeteu, que sabia que no s'havien d'aceptar regals dels déus, va amagar la caixa, però Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la caixa. De dintre van sortir tots els mals que corren avui per la terra.

Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la caixa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'esperança.
Per això es diu que l'esperança és l'últim que perd l'home.

I ara perquè veieu com el tema encara és viu i inspira cançons us deixo aquest rap de Nach:

diumenge, 5 de juny del 2011

Els orígens d'Hèracles

Avete!

Com que ja gairebé hem acabat la sèrie d'aportacions de primer, aprofito per fer un apunt mitològic, i recordar-vos el cicle mític d'Hèracles.

Ho farem penjant els treballs que han realitzat els alumnes de llatí de 4t d'ESO.

Esperem que us agradin.

Primer capítol: Els orígens d'Hèracles

View more presentations from Rapsodos

dimecres, 1 de juny del 2011

Jacint: jove o flor?

Hola a tots!

Faig la meva entrada sobre un mite que té a veure amb una flor, una flor molt especial per a l’Antiga Grècia. Si us llegiu el mite, sabreu perquè.

En la mitologia grega, Jacint, (Hyacinthus, Ὑάκινθος) era fill d'Amicles, rei d'Esparta i de Diomeda, i un jove molt bell que fou estimat per Cèfir i pel déu Apol·lo.

Un dia, mentre practicava el déu l'esport del llançament de disc, li provocà accidentalment una ferida mortal. De la sang que va brollar de la ferida de Jacint, Apol·lo va fer sorgir una flor que va rebre el mateix nom. En les seves fulles, a més, apareixia la lletra Y, inicial de Ὑάκινθος.

Era especialment adorat a la ciutat d'Amicles, el seu pare, com un heroi, i es celebrava un festival (la Jacíntia) en el seu record.Hi ha una altra versió del mite que diu que el responsable de la mort de Jacint va ser el déu del vent Céfir, perquè estava engelosit amb Apol·lo a causa de la bellesa del noi.

Gelós que Jacint hagués preferit l'amor d'Apol·lo, Céfir va desviar el disc amb la intenció de ferir i matar Jacint.Tanmateix, mentre Jacint agonitzava, Apol·lo no va permetre que Hades, el déu dels morts, reclamés el noi i de la sang vessada del jove va fer brollar una flor, el jacint.

Segons la versió d'Ovidi, les llàgrimes d'Apol·lo van caure sobre els pètals de la flor i la van convertir en un senyal de dol.En altres versions Apol·lo castiga Cèfir convertint-lo en vent perquè no faci mal a ningú més.

A més de la flor, els grecs van donar el nom de jacint a una pedra preciosa molt valorada. La varietat jacint de Compostela és de quars cristal·litzat, de color vermell sang, d’acord amb el mite.

Espero que us hagi agradat!
Nadia

(PS: al final la Laura em llicençiarà en plantes, ja que és la meva segona entrada sobre això).

dilluns, 30 de maig del 2011

Cal que obeïm a l'imperatiu

Benvinguts tripulació!

Per últim cop aquest any, Nausica torna a timó.

Aquesta darrera entrada pretén ser una ajuda a l'hora d'estudiar els imperatius, ja que no tothom som amics d'ells. He fet un vídeo amb una petita explicació i he inclòs els murals que hem realitzat tots els de la nostra classe.

Finalment, vull dir-vos que ha estat un plaer poder pujar al timó aquests tres cop a l'any, i que espero tornar a pujar l'any que ve.

Molta sort a tots els alumnes de segon; espero que us vagi molt bé la selectivitat i l'any que ve.

I a vosaltres, classe i capitana, moltes gràcies per aquest any que hem passat junts.

diumenge, 29 de maig del 2011

La guerra de Troia

Hola companys!

Com que aviat ens haurem de saber la guerra més dura i famosa de la mitologia grega, he pensat que no ens aniria malament tenir un power point per repassar-la.

Aquí el teniu:

La guerra de Troia

View more presentations from Rapsodos.

També podeu revisar una antiga entrada de l'Anabel, en què fa una crònica ben original de fet que provoca la guerra.
Espero que us agradi.
Mònica

dimecres, 25 de maig del 2011

La torre d'Hèrcules

Avete!

Potser alguns de vosaltres algun cop ha viatjat a Galicia i ha anat a La Corunya. Si ho heu fet, segurament haureu observat un edifici famós anomenat “La torre d’Hèrcules”. Avui, us explicaré la historia d’aquesta torre i la seva relació amb el món grecollatí.

La Torre d'Hèrcules, com he dit, està situada a la costa de la ciutat gallega La Corunya, en un lloc proper a Finis Terrae, que tant atemoria els navegants de l’època en pensar que era la fi de la Terra. És l'únic far romà del món en funcionament avui en dia. Fa 57 metres d'alçada i té uns 1900 anys d'antiguitat. Hi ha diverses llegendes, que després us explicaré, sobre la seva construcció.

Quan Juli Cèsar va arribar a Brigantium (La Coruña) al 62 aC., sembla que va manar construir aquest far, ja que aquesta ciutat era necessària en el comerç amb diversos països europeus per la ruta dels metalls. Amb el temps, Brigantium va arribar a tenir una gran rellevància en les rutes de comerç marítimes en l’època de l’emperador Trajà, que manà reformar la torre.

Tal i com indica la inscripció al peu de l'edifici, l’edifici el va construir l’arquitecte Gai Sevi Lupus en honor al déu Mart, entre els segles I i II. Estava construït sobre una planta quadrada en forma de creu. La seva característica més important era la rampa que l’envoltava per facilitar el transport de llenya amb què s’alimentava el foc.

Durant l’Edat mitjana va perdre el seu ús marítim en convertir-se en fortificació arran de les disputes entre el comte de Traba i l'arquebisbe Xelmírez que va suposar la pèrdua, entre d'altres, del mur exterior.

Al 1682 el duc d'Uceda va encarregar una restauració arquitectònica del "Castelo Vello" a l'arquitecte Amaro Antune, que va construir una escala de fusta que travessava les voltes fins a la part superior on se situen dues petites torres per a suportar els fanals.

Durant el regnat de Carles IV d'Espanya, el far es reconstrueix completament. El seu interior conservava la vella estructura romana, però amb escales de fusta que pertanyien a la restauració de l'edifici, harmonitzant-la en la seva decoració amb marcs superiors de portes i finestres, però ni la cúpula ni la rampa no s’han conservat.

MITOLOGIA

Ara, us explicaré una de les llegendes que hi ha sobre el seu origen narrada per Alfons X de Castella en un fragment de la "Crónica General". La llegenda diu que va existir un gegant anomenat Gerió, rei de Brigantium, que obligava els seus súbdits a donar-li la meitat dels béns, incloent-hi els fills. Un dia, els súbdits van decidir demanar ajuda a Hèrcules, que va reptar Gerió a un duel. El duel va durar tres llargs i durs dies, i Hèrcules va derrotar el gegant, el va enterrar i va construir-hi al damunt un túmul funerari que va coronar amb una gran torxa. A prop d'aquest sepulcre hi va fundar una ciutat amb el nom de Crunna (La Coruña), la primera dona que hi va arribar. Per commemorar aquesta victòria, hi va fer aixecar una torre a sobre.Actualment, a l'escut de La Corunya hi apareix la torre sobre la calavera de Gerió.

Si ho recordeu, un dels dotze treballs d’Hèrcules, el desè, consistia en robar el ramat de bous i vaques a Gerió, un gegant de tres caps, que vivia al sud de la península Ibèrica. Quina coincidència, oi?

La Torre de Hèrcules va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el dia 27 de juny de 2009 en la ciutat de Sevilla .

Espero que us hagi agradat l’entrada i que, si aneu a Galícia, no us ho penseu dos cops aneu a visitar aquest far, perquè a part de tot això, les vistes són precioses!

dilluns, 23 de maig del 2011

Píram i Tisbe: Romeu i Julieta grecs?

Hola a tots!

Avui em toca a mi fer l’entrada, i com ara estem llegint les Metamorfosis d’Ovidi, vull explicar un dels mites que més m’ha agradat, que ha estat el de Píram i Tisbe, els amants de Babilònia.

Suposo que tots coneixeu l’obra de “Romeu i Julieta” de William Shakespeare, no? Si més no, haureu vist l'última versió cinematogràfica amb Leonardo di Capprio, oi? Però sabíeu que és en aquest mite grec en el qual es va basar Shakespeare per escriure la seva obra? Té exactament la mateixa estructura que Romeo i Julieta, com l’oposició de les famílies perquè es vegin i casessin, i la mort per error del dos enamorats al final de la història.

Perquè tots gaudiu d’aquest mite de Píram i Tisbe, he fet un PowerPoint explicant-vos-el.
Espero que us agradi!