Hodie est

dimarts, 16 de novembre del 2010

La Victòria de Samotràcia


Νική

Hola a tothom!
Avui em toca a mi, i aprofitaré un “parèntesis” que ens va explicar la Laura ja farà unes setmanes.
Νική o Victòria, és la deessa de la victòria. Personifcava la victòria en el combat i la competició. Segons diuen, era capaç de córrer i volar a grans velocitats.Se la considerava només portadora de bona sort, i solia estar associada amb algun altre déu, com per exemple Atena o Zeus.
Se la sol representar com una donzella alada que porta una palma i una corona de llorer.



I segur que us heu preguntat si Νική i la marca Nike tenen alguna cosa a veure.
Doncs efectivament. El fet que en el món antic presidia competicions atlètiques o militars va ser el que va impulsar l'empresari Phil Knight a anomenar així la seva empresa de material
esportiu (Nike Inc). És més, el logotip de la marca està inspirat en una ala de la deessa Victòria.
També per aquest fet des dels Jocs Olímpics d'Amsterdam 1928 a la part de darrere de les medalles olímpiques apareix la figura de Niké amb una corona de llorer.


Espero que hàgiu gaudit de la lectura.
Σαπφώ de Lesbos Mollet.

diumenge, 14 de novembre del 2010

L’evolució de la societat romana

Hola,
avui em toca a mi, i parlaré sobre l’evolució de la societat romana, ja que estem parlant d'això en classe, aprofito i faig un breu resum.
L'evolució de la societat romana va donar-se segons tres grans èpoques polítiques:

- Monarquia: (753aC-509aC). La paraula monarquia ve del grec μονάρχης (de μονος: únic/singular, i ἄρχων: líder/governant), i és la forma política en què una persona té dret, per via hereditària o electiva, a regnar com a cap d’un estat. La monarquia va estar dividida d’una manera radical en tres estaments juridicosocials:
- Els Patricis, que eren els que posseïen la major part de les terres i del bestiar que hi pasturava. S’agrupaven en gens.
- Els Plebeus, que eren els que es dedicaven bàsicament al treball manual en els diversos oficis i serveis.
- Els Esclaus, que eren els homes que no tenien cap dret, ni tampoc les seves famílies; el principal contingent d’esclaus el constituïen els presoners de guerra.

República: (509aC-27aC).
Del llatí res publica, una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble. La distribució de la població romana en patricis i plebeus va sofrir profundes transformacions al llarg de l’època de la República. Així va haver-hi noves divisions:
• L’ordre eqüestre, que va adquirir un poder formidable, sobretot econòmic; controlava les finances,etc .
• Els patricis, que van seguir mantenint el seu prestigi.
• Els plebeus, que van portar la major part del pes de l’expansió imperialista.
• Els esclaus, el nombre dels quals va augmentar com a conseqüència de les contínues i llargues guerres, fet que va dur a una economia esclavista: el comerç d’esclaus es va convertir en un dels negocis més productius.

Imperi: (27aC-476dC).
Durant aquesta època la classificació social s'organitzava sobre la distinció de dos nivells: el dels humiliores o pobres, és a dir, la majoria de la població; i els honestiores (etimològicament significa els més honestos, els més honrats, i estava dividit en ordre senatorial i cavallers), és a dir, els més rics.
La distinció entre ciutadans i no ciutadans van anar perdent importància, fins al punt que al 212 l’emperador Caracal•la va concedir la ciutadania a tots els habitants de l’imperi.

El nombre d’esclaus havia continuat augmentat. Però els que eren alliberats (manumissio) es deien lliberts, i molts d’aquest van destacar en el món dels negocis.
Espero que us agradi!

dijous, 11 de novembre del 2010

Lliçons de llatí pel Papa

Salvete omnes!

Com sabeu, el Papa de Roma ha visitat Barcelona, i a més l'hem sentit parlar en català, castellà i llatí. Aquesta habilitat políglota m'ha recordat un gag del Polònia de fa tres o quatre anys en el qual el mateix pontífice (el que fa ponts) ens introdueix en les beceroles del llatí amb el seu curs DIGUM, DIGUM.
No sé si serà la millor manera de repassar per un examen, però segur que rieu una mica.



Valete!

dimecres, 10 de novembre del 2010

El "regal inesperat"

AVETE!
Avui em toca a mi, Anna Hernández (Nyx), i parlaré sobre la notícia inesperada per a tothom, però a la vegada una notícia molt interessant i espectacular per a nosaltres.

Dimecres 27 d’octubre del 2010, surt en els diaris la notícia que les obres en construcció d’un centre de recepció de visitants al jaciment arqueològic d’Empúries han destapat per sorpresa una necròpolis grega i una de romana que estaven enterrades i que contenen unes 90 tombes en el seu estat original. Han descobert 60 de romanes i 30 de gregues. S'han trobat restes de cossos, així com l'aixovar i acompanyaments funeraris. Els arqueòlegs han treballat en una zona que ocupa 2.460 metres quadrats, situada al costat de l'entrada del jaciment, i han arribat a excavar fins a una profunditat de quatre metres.
Aquest descobriment permetrà disposar les dades antropològiques d'un ampli nombre d'individus de l'antiga ciutat grega d'Emporion i de la romana d'Emporiae i millorar el coneixement i saber més coses dels seus ciutadans.
El director del Museu Arqueològic de Catalunya i el conseller de Cultura de la Generalitat han indicat que les restes humanes se sotmetran a estudis d'ADN per saber més coses sobre les persones que habitaven a Empúries entre els segles V aC i II dC, i han qualificat el descobriment de “regal inesperat”.
A la necròpolis romana, podem trobar objectes de ceràmica i vidre, així com peces de metall. També hi ha anells, arracades o fíbules. Entre les tombes destaca la de una dona enterrada el tercer quart del segle II dC, en la qual s’ha trobat una arracada d’or, un collar amb denes d’or i de pasta de vidre blau, un anell de pedra, un feix d’agulles de cap d’os, una moneda i una capsa de fusta decorada amb aplics de bronze que a l’interior de la qual ha aparegut una ampolla de vidre que probablement contenia perfum. La majoria de tombes son de dones i de nens, que morien en el part.
Per sota de la necròpolis romana, hi van trobar una necròpoli grega, amb 30 sepultures, situada sobre una roca natural.
L’estudi antropològic dels enterraments grecs permetrà comparar les característiques de la població romana i la població grega.

Nyx

dilluns, 8 de novembre del 2010

Carpe diem al cinema

Salvete!

Aprofitant que estem llegint Horaci i estudiant els tòpics literaris que ens deixà en herència, ha arribat el moment de penjar un dels millors fragments de la pel·lícula "El club de los poetas muertos" filmada per Peter Weir en 1989. Aquesta és una de d'aquelles pel·lícules que hauria de veure tot estudiant de batxillerat. Us la recomano de totes totes.




Cita:
"El dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada moment, el que no significa eixelebradament, sinó acaronant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l'èxit de l'altre, examinant-te en l'assignatura fonamental: l'Amor. Perquè un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d'estimar i donar vida."
Ànims a tothom!
Nulla tempestas magna perdurat.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Una passejada per Empúries

Γεια σας!

Divendres explicàvem el fenomen de la colonització grega, i, és clar, vam parlar d'Empúries. la majoria de vosaltres ja l'heu visitat amb mi, però fa ja una mica de temps. I com que els records d'un jaciment tan extens i complex es difuminen ràpid, he estat buscant entre els arxius fotogràfics i he trobat el reportatge que ens va fer el Carlos Latre en aquella excursió.
Mentre nosaltres escoltàvem embadalits a la noble patrícia Iúlia, ell, una mica més modern, feia fotos a tort i a dret.
Aquí les teniu. Serveixin per refrescar els continguts que heu d'estudiar per dimecres.

Gaudiu-ne!



PS: Ai, que joves i quant de cabell! :)

divendres, 5 de novembre del 2010

Viatge a Ítaca

Γεια σας!

Com bé sabreu, el nostre Odisseu, amb gomina i americana, o himàtion i pètassos, ja ha arribat a Ítaca, i està fet la neteja que calia. Ara tot just es prepara per gaudir d'una vellesa llarga i venturosa.

Segles més tard, en altres indrets de la Mediterrània, altres homes emprenien el seu viatge particular a Ítaca, i en feien poemes.
Nosaltres ja hem parlar sobre aquest poema i el seu significat, i hem sentit versions en grec, en anglès i en català, però el que no sabíem era la càrrega política que també pot tenir el poema.
Per això, i per anar tancant línees d'investigació, aquí teniu el video del qual us vaig parlar a classe, del programa de TV3 "No me la puc treure del cap", sobre la cançó de Lluís Llach "Viatge a Ítaca".
 



Com sempre, espero que acabeu de veure el video més savis! (CPred)

dimecres, 3 de novembre del 2010

Odi et amo

Tal com us vaig dir a classe quan llegíem poemes de Catul, del poema LXXXV, Odi et amo, he trobat quatre versions penjades al blog amic El vaixell d’Odisseu. Amb el permís del seu capità us proposo que les sentiu i doneu la vostra opinió sobre aquest dos versos, que són concisos i intensos i que expressen la contradicció suprema del sentiment de l’amor.


Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Odio i estimo. Com m'ho faig, potser em demanes.
No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo.
(J. Vergés i A. Seva. Fundació Bernat Metge)


 

 

 

 
De l'altre poema no he mirat si hi havia versions, però és una idea!
Gaudete!

dimarts, 2 de novembre del 2010

La mitologia en el cinema

Avete!
Avui em toca a mi, Patri.
Explicaré com algunes pel·lícules actuals que he vist tenen influència de la mitologia grega.

-Fúria de titans: Aquesta pel·lícula de l’any 1981, explica la història de Perseu, fill de Zeus, que ha de salvar la princesa Andròmeda.
S’enfronta a les bruixes Estígies, a Medusa, a un deforme Calibas entre d’altres, i també apareix Pegàs.
També està la pel·lícula del mateix nom, rodada aquest mateix any, que no ha tingut tan bona crítica i és diferent de la primera, perquè apareixen uns ésser blaus que no són mitològics, per exemple.



-Harry Potter i la pedra filosofal: En Harry Potter també surten éssers de la mitologia grega. El més destacable és el ca Cerber, un gos gran de tres caps que té cura de la porta que condueix fins a la pedra filosofal. Això es dóna per la fascinació de l’escriptora J.K. Rwling per la mitologia grega.

-Percy Jackson y el ladrón del rayo: En aquesta pel·lícula, vista per tots nosaltres, surten molts personatges destacats de la mitologia grega com són: Posidó, Hades o Zeus, entre d’altres. També apareix l’Olimp, que està situat a l’Empire State de Nova York, i els dolents com Medusa, protagonitzada per Uma Thuman, o l’Hidra; i molts altres éssers com sàtirs, centaures, nimfes...


-The Matrix: Encara que és una pel·lícula de ciència ficció, amb escenes de lluita fetes amb efectes especials, també té influencia de la mitologia grega. El personatge Morfeu, guarda cert paral·lelisme amb el déu grec de la son i porta el seu nom. També surten altres noms com Persèfone, Níobe o Merovingio.

-Troya: Aquesta pel·líula, està basada en la Ilíada d’Homer peró inclou material de l’Eneida de Virgili a més d’altres fonts, així com inclou també completes divergències del mite. Exposa la guerra de Troia des del punt de vista dels seus protagonistes: Aquil·les, interpretat per Brad Pitt, Paris, pero Orlando Bloom i Hèctor, per Eric Bana.


I fins aquí la meva entrada relativa a mitologia i cinema. Si no heu vist alguna de les pel·lícules, ara ja teniu un bon motiu per a veure-les.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Halloween i Tots sants a la Roma clàssica


La celebració de Halloween i Tots Sants que tots coneixem no és una cosa nova, ja existia a la Roma antiga. Hi havia dues festivitats dedicades als morts al llarg de l’any.

Per una banda, al Febrer se celebraven els dies parentales, dies d’alabança als familiar difunts que hauria evolucionat fins a ser el Tots Sants que nosaltres celebrem.
Els parentalia no eren dies de terror o mal auguri, sinó dies en que els homes havien de complir els seus deures amb els difunts i constituïa una renovació anual dels rituals d’enterrament. Aquest dia, la família anava en processó on eren enterrats els seus morts per oferir-los sacrificis, compartir-hi un àpat, cara cognatio, i demanar-los bona sort. Acabaven amb les Feralia.
De fet, això que feien els romans és precisament el que fem nosaltres per Tots Sants, ja que nosaltres també anem al cementiri per portar flors i recordar aquells que ja no hi són. Així com la Cara cognatio, que també ha passat als nostres dies; ara ens reunim tots per menjar castanyes, panellets i moniatos en un gran àpat amb la família i els amics.
El cas del Halloween es podria veure representat en les Lemuria. En aquest cas, els romans intentaven allunyar aquells difunts i dimonis que podien perseguir a les famílies. Tenim una descripció d’Ovidi del procés a seguir pel cap de família:
"A mitja nit, ell s’aixeca. Porta mongetes negres dins la boca, i les llença mentre camina dient: - Amb això em redimeixo a mi i als meus. - Ho diu nou cops. Aleshores, els fantasmes vindran darrere seu, i recolliran les mongetes sense ser vistos. A continuació repeteix nou vegades – manes exit paterni, - per acabar amb la cerimònia."
Amb aquest ritual consideren que tots els dimonis i fantasmes han estat foragitats de casa i ara la família ja està protegida i segura.
Ara podríeu dir que això no ho fem nosaltres..., i és veritat, no ens dediquem a escopir mongetes, però sí que es manté el sentiment de por respecte als morts i els difunts, base de l’actual Halloween que tots coneixem.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

L'escola d'Atenes

Avete companys!
Avui em toca a mi, Eunomia, més coneguda com Noemi.
He vingut fins aquesta ombra tan fresqueta per explicar-vos la supervivència grega al món actual, i ho faré explicant el quadre de l'escola d'Atenes.
Com tots sabeu a Grècia va néixer la filosofia i amb ella els filòsofs que la van estudiar amb molt d'interès... encara que no des de la mateixa perspectiva ja que pensaven coses diferents d'un mateix tema.

Però ara no tenim massa temps per aturar-nos en detalls.
Aquesta obra del segle XVI mostra als filòsofs, científics i matemàtics més importants de l'època clàssica. Aquests es troben en un espai d'arquitectura també d'estil clàssic.


Els personatges centrals de l'obra són Plató i Aristòtil perquè van ser considerats el majors representats de la filosofia antiga a l'edat mitjana. Plató esta sostenint el Timeu i Aristòtil una copia de la seva Ètica a Nicòmac i entre ells debaten la manera de conèixer la veritat i estan representants amb gestos que els caracteritza cadascun d’ells; Plató assenyala el cel mentre que Aristòtil la terra (llocs on miren per plantejar les seves teories).

Més enllà d'aquests dos filòsofs que estem coneixent cada cop més profundament podem reconèixer a personatges com Sòcrates a l'esquerra de Plató, vestit amb una toga de color marró parlant amb Alexandre el Gran, que vesteix les seves armes, al seu costat està Epicur escrivint un llibre i a la primera línea de l'obra podeu veure Heràclit sobre un bloc escrivint els seus pensaments, encara que no és la seva cara perquè no es va conservar a la biblioteca ambrosiana de Milà. Tirat a terra, amb aspecte de passota tenim Diògenes el cínic.
Prop d'ell es troba la famosa Hipàtia vestida de blanc mirant-nos atentament.
A sota d'Hipàtia hi ha Pitàgores escirivint segurament el seu teorema mentre Empèdocles copia d'amagat els seus escrits a l'igual que Parmènides. I per últim, a la dreta es troba Ptolomeu, donant l'esquena als espectadors amb una corona de punxes, i davant d'ell Raffaelle Sanzio, l'autor de l'obra, traient el cap per un racó.
1. Plató 2. Aristòtil 3. Sòcrates 4. Xenofont 5. Esquines (o Alcibíades) 6. Alcibíades (o Alexandre) 7. Zenó
8. Epicur 9. Federico Gonzaga 10. Averrois 11. Pitàgores 12. F. M. della Rovere 13. Heràclit 14. Diògenes
15. Euclides 16. Zaratustra 17. Ptolemeu 18. Autoretrat de Rafael 19. Retrat de Sodoma

Espero que us hagi agradat aquest breu resum dels personatges que podem trobar a l'escola d'Atenes! I per saber-ne més de filosofia grega, us recomano aquest enllaç senzill i amb preguntes d'opció múltiple, creat a partir d'aquest mateix quadre.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Més cants de Sirenes

Χαῖρετε!

Com veieu seguim donant-hi voltes i més voltes a Odisseu i el seu viatge... que ja està a punt d'acabar.

Però pensant en expressions mitològiques i en les dones d'Odisseu, he recordat aquelles de les quals l'heroi no se'n va poder estar, però sí resistir. Estic parlant, clarament, de les Sirenes, que com tots sabeu ja, eren éssers mig dona mig ocell,
Com que la seva sort havia canviat per causa d'un "home" (déu mascle), les Sirenes van decidir odiar la resta dels homes i venjar-se'n sempre que poguessin. I per això situades estratègicament en un pas de mar, cantaven dolçament per captivar els navegants, que eren empesos a abandonar-ho tot per anar darrere d'elles, i trobar la mort més cruel.

Així l'expressió "cants de sirenes" no presagia res de bo.
Però jo el que volia era que escoltessiu aquestes tres cançons, de tres estils ben diferents,  i que es titulen justament Cants de Sirenes.







Què us semblen?

I ara, reflexioneu una mica i digueu, quines coses poden ser per a nosaltres "cants de sirena"? Us recomano que llegiu aquest article del bloc Pensament en veu alta. 

Καλή νύχτα