Hodie est

divendres, 15 d’octubre del 2010

Pervivència musical

Γεία σας!
Seguim amb la pervivència!
Com no és d'estranyar, la meva recerca ha estat encaminada cap al món musical. Que us sona allò de "el llatí és una llengua morta"? Ai las, quina mentida!
Feu una ullada:
  • Placebo: redordeu què és el placebo? I què significa en llatí? Doncs hi ha un grup britànic que es diu així.
  • Statu quo: l'estat establert o l'estat actual d'alguna cosa. Un grup molt conegut, nascut als anys 60, s'anomena "Status Quo". Potser el coneixeu pel seu tema In the Army now.
  • Ipso facto: Ara mateix. És el nom d'un grup que l'any passat va separar-se i que només va durar dos anys. ipse, ipsa, ipsum... Us sona?
  • Rara avis: Persona amb gustos poc freqüents. Sí, sí, encara que no ho creieu, hi ha un grup txec que ha adoptat aquest nom tan... rara avis ¿? O potser friki?
  • Lady Antebellum: segurament heu escoltat aquest grup a la ràdio. Doncs el seu nom prové d'ante- que vol dir "pre-", i de bellum, "guerra". Fa referència a un estil arquitectònic americà. Una tria estranya, no?
  • Honoris causa: Per causa de l'honor. Un grup de rock espanyol ha triat aquest llatinisme com a nom.
  • Pendulum: de pendulus,a,um adjectiu que significa insegur, és també un grup de rock electrònic.
  • Creuar el Rubicó: hi ha grups que han adoptat la forma anglesa, com podem ser The Sounds o Revolution Renaissance, que canten: The die is cast, it's time to cross the Rubicon, és a dir, La sort està tirada, és hora de creuar el Rubicó. Dos en un!
  • Veni, vedi, vici: He arribat, he vist, he vençut. Alizée és una cantant francesa que ha anomenat així una de les seves cançons, en la qual també diu mea culpa.
  • Delirium tremens: és una cançó de Joaquín Sabina i Fito Paez.
  • Alter ego: El teu complementari. Jean-Louis Aubert té una cançó anomenada així amb una lletra ben bonica.
  • Alea iacta est: La sort està tirada. Un grup espanyol anomenat WarCry ha triat aquest nom per al seu àlbum.
  • The Cranberries té una cançó anomenada Electric blue eyes, on diu Domina adjuva me, que deu significar una cosa semblant a Senyor, ajuda'm.
  • Hillsong, un grup cristià molt conegut arreu del món, té una cançó anomenada Hosanna, que és una lloança, i surt al nostre diccionari Vox.
  • Flyleaf, un altre grup de rock cristià, té un àlbum que es diu Memento mori, que vol dir Recorda que moriràs.
  • I finalment també he trobat una cantant irlandesa, Enya, que fa cançons completament en llatí. Deixo el video d'una, Miraculum, però no espereu res més que una cançó en llatí, eh!

Fixeu-vos en la pronunciació! Αl youtube trobareu la lletra en llatí i en anglès, més que res per entendre alguna cosa.
Per cert, (gràcies a la teacher Isabel) he trobat dos casos més de pervivència, però en dos llibres: un és a Crepuscle, on la protagonista Bella, admirant la bellesa d'Edward, el compara amb un déu grec. I un altre cop el compara amb l'estàtua d'Àdonis, un déu grec al que feien culte les joves de Safo, i que actualment s'usa per descriure homes joves i atractius.

L'altre és al llibre Harry Potter i la pedra filosofal, on podem llegir escrit en l'escut de Hogwarts: Draco dormiens numquam titillandus (El drac dorment mai ha de ser pessigollejat).
Si és que ni tan sols Harry Potter pot estar-se de parlar llatí!

Bon cap de setmana!

ή Μήτις

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Va de més lletres

Hola a tots i totes, sóc Ἐράτω, i sí, ja estic aquí amb les piles mig-posades per tornar a donar més guerra.
Com ja sabeu les properes entrades del blog tractaran sobre la pervivència del món grecoromà, i jo, tot i que aquests dies no n'he trobat gaire cosa, després d'haver estat buscant per tot internet (o gairebé tot) ευρήκα! He descobert que els romans han tornat per explicar-nos què està passant al món, i de diverses maneres!

Així és, he trobat coses ben variades i entre altres una pàgina web que és la rèplica d'una revista que es publica a Varsòvia escrita íntegrament en llatí amb totes les seccions d'un diari modern com:
“In orbe”, “Politica”, “Scientiae”, “Athletica”, “Oeconomia”, “Religio” i “Otium”.
Doneu-li un cop d'ull: http://www.alcuinus.net/ephemeris/

Indagant una mica més, he trobat més textos relacionats amb el món actual que són escrits en la llengua mare:

· Un diccionari online amb l'ús modern del llatí (ús modern? sí... quedaràs com una rara avis si l'utilizes, però tu mateix, tranquil, encara hi ha gent com Laura Lucas que no es podrà resistir a la temptació!) Te'l pots descarregar en versió PDF per consultar-lo quan vulguis: http://www.juan23.edu.ar/latin/

· Llibres com el famossísim Harry potter i la pedra filosofal en llatí o el Petit príncep i Winnie the Pooh.


· O fins i tot una revista per a ''nosaltres'':

Podria passar-me estona dient més coses, com les caixes dels medicaments, revistes amb cultismes, etc. Però si fos així la entrada seria massa extensa i vosaltres passaíeu de llegir-la. Així doncs, la faig petita però amb molt de "ganxo" lingüístic.

Servidora s'acomiada de vosaltres i deixa aquesta entrada, finalitzant-la amb una cançó, a la que molts de nosaltres comencem a agafar-li un cert apreci (una versió del poema musicat per Lluís Llach):
Gaudete!

ἡ Ἐρατω.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

L'Odissea i la música

Γεια σας!

Tal com us havia anunciat moltes són les mostres de pervivència de l'Odissea, en literatura, en art, i també en la música. Com que de llegir Odissea ja en tenim prou, us proposo que mireu aquests videos, parant esment en la lletra de les cançons que els acompanyen.
En tots ells trobem les influències de l'Odissea.

El primer és una mena de sinopsi amb subtítols de la pel·lícula japonesa 5 cm per segon, de Makoto Shinkai, amb la cançó Penèlope de Joan Manuel Serrat, com a banda sonora.
La lletra de la cançó reflecteix fidelment el personatge de Penèlope, i la pel·lícula és una curiositat força bonica i trista. 



A continuació us proposo que escolteu una altra cançó de Suzanne Vega. El títol és Calypso. De qui pot parlar?



Aquesta altra també és una cançó molt trista que parla de renúncia i de pèrdua, com la que sent Calipso quan Zeus li ordena alliberar Odisseu. És Te dejé marchar de Luz Casal.




I finalment tenim la cançó El muelle de san Blas dels mexicans Maná, que també ens pot fer pensar en la pobre Penèlope.




I encara hi trobaríem més exemples, com l'òpera Il ritorno d'Ulisse in patria de Monteverdi, o la cançó Soy un accidente de El Último de la Fila.

Ah, sí, i, com no, la fabulosa versió de Lluís Llach del poema Ítaca de Konstandinos Kavafis, el Viatge a Ítaca.

Espero que us agradin i us inspirin per trobar més rastres de l'Odissea en els nostres dies.

Χαῖρετε!

divendres, 8 d’octubre del 2010

"Ille qui nos omnes servabit"

Algun cop heu sentit a parlar de la sèrie Lost?
(públic: Sííí!(Uee!))
És una sèrie de televisió americana que explica les vivències dels supervivents d’un accident aeri. Els protagonistes viatjaven en el vol 815 de la línia Oceanic, de Sydney a Los Angeles, quan de sobte l’avió es partí en dos i caigueren en una illa deserta enmig del Pacífic.
Vist així sembla la típica història de com se les empesquen uns nàufrags per sobreviure, però no hi té res a veure. Aviat se n’adonen que a l’illa on es troben succeeixen uns fets estranys: hi ha un fum negre que assassina la gent, un home del grup resulta no estar a la llista de passatgers de l’avió, una embarassada és raptada, troben un búnquer sota terra, hi ha un grup de persones que viuen a la illa, han de pitjar una tecla perquè no s’acabi el món, etc.
I vosaltres pensareu: sí, ens hem adonat que és una paranoia de sèrie (i per això la veureu, ejem) però, què té a veure aquesta sèrie tan estrambòtica (i genial) amb el món grecoromà?

No patiu, benaurats companys, certament del que jo vull parlar-vos és d’aquells que habitaven a l’illa. Doncs bé, com us he dit hi ha un grup de persones que semblen ser habitants de l’illa anteriors a l’accident, a aquests se’ls anomena “Els Altres” (Los Otros, The Others). Aquesta comunitat porta anys i panys vivint allà, de fet tenen un petit poblat amb cases modernes, tanmateix tenen contacte amb l’exterior. El seu líder és Benjamin Linus, tot i que semblen estar sotmesos a una mena de déu anomenat Jacob. A mesura que avança la sèrie, se’ns és revelat que, cap als anys 70, aquests natius havien assassinat els qui havien format tota la comunitat i construït totes les vivendes, així com els diferents búnquers que hi ha a la illa. Aquests eren els de la Iniciativa Dharma; d’aquí és d’on apareix en Ben, que fou l’únic supervivent de la iniciativa. Els de la Iniciativa Dharma anomenaven els seus assassins “els Hostils”, els quals eren els veritables natius de l’illa.
I vosaltres tornareu a pensar: que sí, molt bonic i embolicat, però que té a veure amb el món grecoromà!!??

Μ
ή φροντίζετε!
Doncs veureu, aquests hostils viuen des de fa segles a l’illa. I, en quin idioma pot parlar una persona que viu al nosesap a.C. en una illa perduda pel Pacífic? Doncs, en llatí, és clar! Sí companys, els hostils es comunicaven en llatí, tot i que era un llatí d’aquell.... bé, diguem-ne que era un llatinglish.
I per a corroborar les meves paraules alades, què millor que veure-ho amb els vostres propis ulls?


Personalment, em sento realitzada d'entendre el que diuen sense haver de llegir els subtítols, jajaja. De fet, pot sonar excessiu però hi ha frases que les entenc millor que altres que són en anglès, i encara més excessiu, haig de dir que mentalment faig un ràpid anàlisi morfosintàctic de la frase i... (rara avis? pio,pio..)



Bé, en aquest retiro allò d'abans, perquè sincerament, d'aquí només entenc el "mi nomen est Claudia". En fi...

Què us sembla? Jo em vaig motivar molt quan els vaig escoltar parlar en llatí, aix...

De totes maneres aquesta no és l'única pervivència del llatí a la sèrie de Lost, ja que alguns dels capítols es titulen com alguns dels llatinismes que fem frases de la setmana: tabula rasa, deus ex machina, ab aeterno...
Certament als creadors d'aquesta magnífica sèrie els devia d'atreure el món romà, o
almenys sabien apreciar una bona llengua d'entre llengües.

I amb això s'acomiada l'única persona que aprecia a la incomprendida (super) Hera, tot estrenant la tanda d'entrades a L'ombra d'un somni del curs 2010-11!

Gaudete*

P.S.: Ara ve quan algú que llegeix l'entrada estava en procés de veure Lost o tenia pensat veure-la i vaig jo i li explico pràcticament la sèrie sencera...
(la que un dia va ésser
ή Αστραῖα )


dilluns, 4 d’octubre del 2010

Cants de Sirenes

Avete!

Aquest mes de maig es va presentar a Granollers "Dies líquids", el primer llibre de poemes d'una autora novella, l'Alba Colomé, amiga estimada i companya de fatigues universitàries.

Aquest petit poemari, breu i delicat, com la mateixa autora, és profund i carregat de força per evocar, com una nova Safo, el dolor, l'enyor, l'absència, la pèrdua, i per lluitar contra l'oblit a través de la memòria.

Hi trobareu 20 poemes de diferent llargada, en metre lliure, escrits amb una profunditat i senzillesa que arriba directa al cor. D'altra banda, la sòlida formació clàssica de l'autora fa que en més d'un poema trobem la presència discreta i enorme dels antics clàssics, que sempre ens acompanyen en el nostre viatge vital i intel·lectual.

Per aquest motiu, us en faig un tast. Gaudiu-ne.

Cants de Sirenes

Creiem que ho tenim tot,
només passem sobre um pont lleuger.
A voltes amb el coratge
que dóna la inconsciència,
d’altres amb la fragilitat
dels cops rebuts d’improvís.

Tot flueix –deia el savi
amb la clarividència
de l’albor dels temps.

Jo desitjaria liquar-me
Esdevenir gota en l’oceà tempestuós
i ja sense resistència
fluir en la imperfecció del tot.

Allunyar-me dels cants de sirenes
del fals coneixement
que em torben em confonen
i balden el meu cos i esperit,

Minvant-me, disminuint-me,
Fent-me desaparèixer.

Així doncs, us recomano aquest breu poemari "Dies líquids" d'Alba Colomé.
Entrareu en un aigua i sortireu en una altra.

Gaudete!

diumenge, 3 d’octubre del 2010

El Vaixell d'Odisseu, premi blocs Catalunya 2010

Avete omnes!

Escric una breu nota per anunciar-vos que el blog amic "El vaixell d'Odisseu" ha estat el guanyador de la 3a edició del Premis blocs de Catalunya, en la categoria de blocs educatius, i des d'aquí, felicitar els seus autors de tot cor.
Ens alegrem per vosaltres i per tot el món de les clàssiques, que tot i les veus contràries, segueix ben fort i ben viu, tal com diu el Jordi Rincón en el seu bonic discurs d'agraïment.



A més, jo també aprofito per agrair-li el guiatge, així com el de El fil de les clàssiques, d'Aracne fila i fila, i de Clàssics a la romana, tots ells blocs premiats en diversos concursos de blogs educatius.
I repeteixo que valorem molt la vostra feina i reconeixem que sou els nostres inspiradors, des del convenciment clàssic que hom apren en conèixer i imitar els mestres.
A tots, gràcies per la vostra feina pionera en el món dels blocs clàssics.

Nosaltres des d'aquí seguirem treballant i esperem seguir el vostre camí.
Valete!

divendres, 1 d’octubre del 2010

L'alfabet grec

Καλώς ήλθατε νεοι μαθηταί!
O traduït, benvinguts nous alumnes! 

Encara no fa un mes vam començar a aprendre l'alfabet grec, i aquells signes que us semblaven tan complexos i estranys, de sobte, i en bona part gràcies a το πλοῖον, ara se us fan més i més familiars. Per acabar de dominar-los (i lluir-vos en les vostres lectures a classe) us proposo un seguit d'activitats.

1) Escolteu el Rap de l'Alfabet de Deka, un estudiant de grec com vosaltres, i amb aptituds musicals.

2) Mireu-vos en aquest video d'Álvaro P. Vilariño, des de Galícia, el Rap de l'Alfa-Omega, i fixeu-vos tant en la lletra com en les imatges.

3) Busqueu una imatge d'una lletra grega com les que heu vist en el video anterior i provarem de penjar-la en el projecte engegat en http://lamiradagriega.wikispaces.com/

4) I si encara no llegim grec com si haguéssim viscut a Atenes al segle V aC, us recomano una activitat JClic sobre l'alfabet grec.

Au, que se us acumula la feina!

Χαῖρετε

dijous, 30 de setembre del 2010

El grec modern o Τα νέα ελληνικά

Γεια σας παιδιά!

Fa  uns dies per casualitat vaig sentir aquest apunt lingüístic en la ràdio, i com que teníem en ment anar a Grècia de viatge de fi de curs, el vaig guardar per penjar-lo al blog.

  
 
Au, perquè us aneu fent a la idea!
η καθηγήτρια σας
 
PS: La que parla és la meva profe de grec modern, la Kléri Skandámi. 
  

dimecres, 29 de setembre del 2010

Homer Simpson també sap llatí

Salvete omnes!

Avui a classe parlàvem de la pervivència dels clàssics en l'actualitat, i em demanàveu exemples. Doncs aquí en teniu un de ben clar.

Com sabeu els creadors dels Simpson són persones molt ben informades, que sovint recorren als arguments clàssics i mitològics per confegir capítols de la sèrie (qui no recorda l'Odissea versió Homer Simpson, o el final de la guerra de Troia, fins i tot el naixement de Venus sota la mirada Simpson?).

I, en conseqüència, ara resulta que Homer (i aquest cop no el grec, sinó l'americà) sap alguna cosa en llatí. Però com que tot el que toca Homer Simpson acaba embolicat o ple de cervesa, aquí teniu el resultat dels seus intents per explorar la intensa poesia d'Horaci, la mateixa que aviat començarem a llegir nosaltres.

Espero que la vostra lectura sigui més profitosa que la de Homer, però mentrestant riem una estona.

Imatge d'una samarreta que venien al port Olímpic de Barcelona.

Podríeu dir quins són els dos llatinismes que barreja? Què volen dir?
I una darrera pregunta, Homer (el grec, no el Simpson) sabia llatí?

Gaudete!

dimarts, 28 de setembre del 2010

Faetont


- Bona nit.
Avui ens em llevat una mica més d'hora perquè ens ha dit el nostre amo, Febos, que voleu parlar amb nosaltres perquè us contem què va succeïr aquell tràgic dia que cap de nosaltres vol recordar.
Perdó, no ens hem presentat, nosaltres som els cavalls voladors del Sol i els nostres noms són: Piroent que vol dir ígni en la vostra llengua, Eos que vol dir alba, Etó que vol dir resplendent i Flegant, l'ardent.

El nostre treball consisteix a anar a través del cel proporcionant llum a déus i mortals. No penseu que aquest és un treball molt fàcil, perquè no és així. A més, com heu pogut comprovar amb la desafortunada mort del fill del Sol, només ens sap conduïr Febos.

Nosaltres teniem raó quan pensavem que el fill del Sol no podia assumir bé aquest càrrec tant important, però no pensaven que fins a aquest punt.

Un dels nostres problemes va ser el primer tram del camí, perquè té una forta pujada i ens va costar molt d'ascendir-hi. Amb això es va afegir la càrrega lleugera que portàvem, ja que Faetont no pesava tant com el seu pare. Així, el carro sense el pes acostumat, saltava per l'aire i anava violentament d'un costat a l'altre i per aquesta raó vam decidir precipitar-nos i és aquí quan va sorgir un altre problema. Flegant, que quasi sempre decideix el ritme al qual hem d'anar es va adonar que anavem massa ràpid, i això va fer que ens desviéssim en el primer revolt, però no va ser només culpa nostra, sinó també del jove, perquè no utilitzava bé les regnes. A causa d'això vam decidir anar cap a amunt, però no va ser la millor idea ja que allà dalt feia molt de fred, mai hi havíem estat i teníem molta por.

Prop d'aquella zona vam veure una Serp que estava tranquil·la, però quam vam passar pel seu costar va començar a perseguir-nos amb una fúria incalculable. Volíem sortir ràpidament d'aquell lloc i ho vam aconseguir. Estavem eufòrics, vam trobar el camí de nou al veure l'Escorpí i ens vam dirigir a corre-cuita per reconduir el Sol.
Desgraciadament aquí no va acabar tot. No sabem com ni perquè Faetont ens va donar amb les regnes, i nosaltres el vam obeir emprenent una cursa més ràpida.

Eos va notar que alguna cosa no anava bé i tenia tota la raó, perquè recorríem llocs on mai havíem estat i totes les regions s'estaven cremant. Feia una calor insuportable, el sòl s'anava clivellant, i fins i tot el que abans era aigua en aquell moment es convertia en un camp ple de sorra. Allà vèiem animals molt estranys, mai havíem vist res semblant, molts i petits, semblava que s'estiguesin barallant.
Just en aquell instant, el pare dels déus va llançar un llamp contra Faetont per fer-lo fora del carro.

Nosaltres espantats vam començar a córrer en direcció contrària i gràcies a això ens vam poder lliurar.

Piroent i Eos, que van ser els primers en alliberar-se, volien anar a salvar Faetont. Però era massa tard, el jove es precipitava mentre cremava entre les flames.

Fet per Noemí Esteves-García
1r BTX


diumenge, 26 de setembre del 2010

Europa


No es pot dir que he tingut una mala vida, només que he tingut mala sort.

De petita no tenia res d’especial, era una nena normal, amb una família més o menys normal. Tenia privilegis que altres persones no tenien, ja que els meus pares eren reis.
Les meves amigues, es pot dir que me les van escollir, una nena de classe bona havia de tenir amigues de classe bona. Però, poc a poc em vaig integrar en el grup, encara que sempre he sigut una mica diferent.
Van passar els anys, i un dia una amiga em va dir d’anar a la platja, feia bon temps, un sol esplèndid, així que vaig decidir anar.
Ara penso i dic: Per què hi vaig anar? Perquè no em vaig quedar a casa?
Clar que en aquell moment no podia imaginar que passaria.

Vam estar jugant vora el mar, no podia parar de riure mentre ens mullàvem tota l’estona. De sobte, em vaig fixar que hi havia un toro blanc molt bonic vora el mar. El primer que vaig pensar va ser què feia un toro allà, normalment els toros són al camp pasturant. Vaig pensar en acostar-me, ja que sempre he tingut bona mà amb els animals, però aquest era una mica massa gran. Em vaig apropar, a poc a poc, gairebé de puntetes, per si sortia corrents a atacar-me. De sobte ja el tenia al costat, i sense por però amb respecte, el vaig començar a tocar, poc a poc, ell em mirava, amb uns ulls negres molt brillants i profunds. Vaig tocar-li la panxa, les orelles tan boniques que tenia, la cua que bellugava, i vaig pensar que estava content. Com no tenia intencions d’atacar, em vaig asseure en el seu llom.


De sobte, el toro em va mirar, vaig veure els seus ulls com em miraven de dalt a baix, amb una mirada penetrant, semblava que estava esperant aquest moment, i va arrencar a córrer. El primer que vaig fer va ser agafar-me a les banyes molt fort, per por de caure.
El toro, va començar a caminar per sobre l’aigua del mar, jo cridava, cridava com una boja, però el toro no s’aturava.

Després d’estar una bona estona volant, es va aturar en un bosc, no sé on i em va deixar caure en l’herba de mala manera.
El toro em seguia mirant, amb aquells ulls, i de sobte se'm va tirar a sobre. Em va començar a treure la roba, i... va passar, sí, aquell toro va fer el que va voler amb mi. Jo cridava fort, molt fort, esperant que algú vingués i m’ajudés, però ningú va venir, ningú.



Encara ara sento odi cap ell quan recordo el que em va fer, em bull la sang de la ràbia que em fa, sobretot quan penso que va ser Zeus, el gran Zeus disfressat de toro. Com em vaig deixar prendre el pèl d’aquella manera!
Però he de dir que també em va donar el millor de la meva vida, tres fills, Minos, Sarpèdon i Radamantis. Però a més a més, el poca vergonya em va fer tres regals per demanar-me perdó, ja que havia de tornar amb la seva dona.


Ara estic casada amb Asterió, un marit que Zeus em va buscar per criar els meus fills, perquè tinguessin un pare.
De vegades em pregunto: Sóc feliç? La resposta és sempre la mateixa: tinc uns fills i un marit, és el meu deure, el deure de totes les dones, formar una família i ajudar a casa, per això servim, no?


Escrit per Patricia Montesinos
1r BTX

divendres, 24 de setembre del 2010

Història d’una ànima



Oh, tant de bo hagués pogut frenar els meus instints quan encara estava a temps. Però no, ja és massa tard i aquest és el meu merescut càstig. Ara l'únic que puc fer és pregar als déus que escoltin les meves paraules i relatin la meva història perquè ningú més cometi el mateix error.

Tot va començar un dia al bosc, mentre caçava. Allà banyant-se en un llac d'aigües cristal•lines vaig trobar la caçadora Àrtemis. No vaig poder evitar sentir-me atret de tal manera que vaig decidir deixar inconscients a totes les nimfes que l'acompanyaven i intentar violar-la.

Aquesta com a càstig va parlar amb les Moires perquè canviessin el meu destí de manera que la meva luxúria algun dia em portés a acabar amb la pitjor de les dones amb la qual podria acabar i així va ser.

Vaig intentar violar Hera i quan Zeus es va assabentar ... oh, per tots els déus, fins i tot recordo com amb un dels seus llamps em va llençar pels aires fins a caure aquí, al Tàrtar, on ara acompleixo el meu càstig.

Mentre dic aquestes paraules s'acaba el poc aire que encara em queda ja que el meu càstig és el de fugir eternament d'un gos gegant que cada vegada que m'atrapa m'arrenca el pit i es menja tots els meus òrgans. Després d'això em dóna cinc minuts per tornar a fugir mentre els meus òrgans i el meu pit reapareixen.
Aarón Cuadrado
1r BTX

A partir dels relats dels castigats al Tàrtar