Το πλοῖον ἐστι ἐν Βιζαντίῳ

Τὸ πλοίον ἐστιν ἐν Βιζαντίῳ. Πρῶτον μὲν ἡ κυβερνήτης εἰς τὸ πλοίον εἰσβαίνει, ἐπεῖτα δὲ ἐμβαίνουσιν οἱ ναυταί. Ὁι ναυταί οὔκ μῶροι εἰσί, ἀλλὰ πολλὰ μανθάνουσι, διοτί καλοί μαθηταί εἰσιν. Ἀρα σύ τοὺς ναύτας οἶσθα;

Ὁι ναυταί εἰσιν· ἡ Δική, ἡ Ἀγλαῖα, ἡ Ἐράτω, ἡ Ἐυνομία, ἡ Ἐιρήνη, ἡ Ἀστραῖα, ἡ Κλώθω, ὁ Πολυνίκης, ὁ Ετεόκλης, ὁ Ἰάσων, ὁ Ὀρέστης, ἡ Θαλία, ἡ Καλίοπη, ἡ Ἐυτέρπη, ἡ Μελπόμενη, ἡ Πολύμνια καὶ ἡ Μήθις.

Καὶ πάντες οἱ ναυταί σύν τῇ κυβερνήτῃ πλέουσιν πρός τήν σοφίαν.

Bé, si llegiu amb atenció us sonarà aquest text. Serveixi com a repàs de tot allò que hem fet. Qui em pot escriure la traducció? Vinga, que és molt fàcil.

L'ombra d'un somni

El poeta Píndar, al segle VI aC, va escriure en la seva Pítica VIII:

ἐπάμεροι· τί δέ τις; τί δ’ οὔ τις; σκιᾶς ὄναρ

ἄνθρωπος.

Efímers: què som? Què no som? Somni

d’una ombra és l’home.

Una mica descoratjador, oi?

Ens recorda la petitesa de l'ésser humà, ens diu que som flors d'un dia (ἐπί ἡμέρᾳ). Però Píndar, com a bon grec que és, continua amb un missatge alentador. Ens diu:

ἀλλ’ ὅταν αἴγλα διόσδοτος ἔλθῃ,

λαμπρὸν φέγγος ἔπεστιν ἄνδρῶν καὶ μείλιχος αἰών.

Però sempre que l'esclat de Zeus arriba,

una llum brillant plana sobre els mortals i un viure ple de mel.

Per això nosaltres hem decidit batejar el nostre blog amb aquest primer vers alterat:

L'OMBRA D'UN SOMNI

Perquè els somnis són les il·lusions que forgem en el nostre interior.

Perquè les ombres, lluny de ser tètriques i fosques, també poden ser presències discretes que ens acompanyen en el nostre camí.

Perquè sou efímers, éssers de pas que comenceu a caminar quan la infantesa de l'home ja ha fet el pas del mite al logos.

Així, tots som ombres que avancem plegades i... somiem? És clar que sí. I us convido a compartir el meu somni amb les vostres presències discretes però constants i precises.

Però, quan, com, què, qui?

Com? posant en pràctica la vostra provada competència digital.

Quan? Seguint un ordre marcat en el calendari que penjarem.

Què? Via lliure a la creativitat, sempre, això sí, relacionada amb el nostre petit gran món clàssic. Paraules, mites, dites, imatges...

Qui? Vosaltres, les ombres tocades per l'escat diví de Zeus.

Així doncs, us convido a somiar i a embarcar-nos en el vaixell que estava a Bizanci i navegava cap a la saviesa.

Δεῦρο ἔλθετε καὶ εἰς τὸ πλοῖον ἐμβαίνετε.

Πλέομεν πρός τήν σοφίαν.