Avete!
Fa poc va ser dimarts 13, i això em va
inspirar perquè la meva primera entrada en aquest bloc tractés
sobre algun tema relacionat amb les supersticions i els seus orígens
provinents del món grecoromà. De totes les que hi ha, la que més
m'ha cridat l'atenció ha estat quin és l'origen del fet de
d'exclamar “salut!” quan algú esternuda.
I és que per als grecs l'esternut era tot
un auguri i, depenent de quin moment del dia o en quina direcció es fes, podia comportar bona sort o tot el contrari. Per a ells
esternudar per la tarda era bo, mentre que fer-ho quan t'aixecaves
del llit o estaves a la taula podia ser dolent i comportar mala sort.
També creien que el fet que un nounat esternudés en acabar de
néixer comportava que aquest tindria bona sort en tot el que fes durant la seva vida.
El sentit en el qual s'esternudés
també influïa, ja que si l'esternut era cap a l'esquerra era un
signe de mal auguri i en canvi era bo si es feia cap a la dreta.
Actualment, i com he mencionat al
principi de l'entrada, quan algú esternuda el costum és exclamar
“Salut!”. Els grecs, en canvi, exclamaven “Viviu!” (ζωήτε) o “Que
Zeus et conservi!”. Per la seva part, els romans utilitzaven
l'expressió “Salve!”.
Com a dada curiosa, es diu que durant
l'epidèmia de pesta que va afectar Roma l'any 591 la majoria dels
afectats morien esternudant. Per això ve d'aquí dir també “Que
Déu et beneeixi”, que en anglès és el “Bless you” i en
català la manera simplificada “Jesús!”.
I vosaltres, què dieu quan algú esternuda?
Valete!
Marina Borràs
1r BTX A
