Hodie est

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitologia catalana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitologia catalana. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 d’abril del 2013

Sant Jordi i el mite d'Andròmeda i Perseu

Avete discipuli et discipulae!

Com ja sabeu, el dia 23 d'abril va ser Sant Jordi. Tots coneixeu la seva llegenda, però sabíeu que aquesta és molt semblant al mite grec d'Andròmeda i Perseu? 

Segur que voleu saber-ne més, així que avui us explicaré aquest mite.

Zeus (pluja daurada) i Dànae
Acrisi, rei d'Argos, consultà el seu oracle i aquest indicava que el seu nét el mataria. Per evitar-ho, va tancar la seva filla Dànae en una torre però Zeus, que va enamorar-se d'aquesta, va convertir-se en pluja daurada per unir-se amb ella. D'aquesta unió va néixer Perseu. Acrisi, en assabentar-se de la notícia, va ficar Dànae i Perseu en un cofre i els va llençar al mar, pensant que mai més tindria notícies seves. 
Però van ser recollits per Dictis, un pescador que els trobà i se'ls emportà a casa seva. Va criar Perseu com a un fill, fins que aquest es va convertir en un bell jove ple de virtuts. 
El rei Polidectes, enamorat de Dànae, la perseguia sense descans i  Perseu li va prometre que li portaria el cap de la gorgona Medusa, un monstre horrible que petrificava tot aquell qui la mirava als ulls, però només si deixava tranquil·la la seva mare. Polidectes acceptà, ja que pensava que la Medusa el convertiria en pedra i així ningú podria impedir el seu casament amb Dànae. 
Andròmeda, Perseu i el monstre marí
Però les coses no van passar com ell pensava, ja que Perseu va arribar fins a la Medusa sense que ella el veiés i va tallar-li el cap amb la falç sense dificultats. 
De camí a casa, però, va veure a una noia lligada a una roca.  Era la princesa Andròmeda a punt de ser menjada per un monstre marí. 
Perseu s'enamorà d'ella i després de matar el monstre marí la rescatà, i junts tornaren cap a casa. 
Al tornar, Perseu es va venjar de Polidectes i va lliurar-li el tro a Dictis, el pescador que havia salvat la seva mare i també a ell. 
Per altra banda, com deia l'oracle, Acrisi va morir accidentalment en mans de Perseu. Finalment, ell i Andròmeda es van casar i van viure feliços.


Així doncs, com heu pogut comprovar, en el mite d' Andròmeda i Perseu hi ha algunes semblances que fan pensar que Sant Jordi és una versió inspirada en aquest mite grec: un jove s'enamora d'una princesa, mata el monstre marí/drac que se la vol menjar, i després la rescata. A més, tant el cavaller Sant Jordi com Perseu obtenen recompensa: l'amor d'aquesta.

Bé, i ara que ja coneixeu el mite, vosaltres també penseu que la llegenda de Sant Jordi està inspirada en el mite grec? Quina història us agrada més, la de Sant Jordi o la d'Andròmeda i Perseu? 
Si haguéssiu sigut Perseu, hauríeu salvat la princesa o haguéssiu deixat que se la mengés el monstre marí?

Clara Granado 
1r BTX A

dimecres, 30 de gener del 2013

Les dones d'aigua


Salvete! 
Avui us parlaré d'uns éssers molt curiosos: les dones d'aigua

Les dones d'aigua, també anomenades Aloges, Goges Encantades, Païtides, Nimfes de Llacs o fades, són éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça com els rius, llacs, gorgs, estanys, balmes, coves i fonts. Aquests éssers com a habitants d'aigua simbolitzen la vida i la fecunditat. Les Aloges tenen molta similitud a les nimfes grecoromanes, com elles representen la fecunditat i la gràcia, i es classifiquen segons on habiten. 

Les dones d'aigua són nimfes aquàtiques, de muntanya i de bosc amb els mateixos trets que les nàiades gregues, però típiques de Catalunya. Són éssers nocturns, els agrada emmirallar-se amb el reflex dels estanys a les nits de lluna plena. Solen tenir els cabell daurats o pèl-rojos i els ulls verd maragda o blau profund. Van vestides amb robes fines i riques i al front duen una estela que enlluerna aquell qui les veu. Algunes estan dotades d'ales de diversos colors i altres posseeixen una vareta màgica i virtuosa feta de fusta d'avellaner. Tenen una joventut eterna malgrat que no són immortals, viuen durant més de mil anys conservant així la seva bellesa i facultats. 

Les dones d'aigua se solen organitzar en grups per tal de protegir el seu territori, no solen tenir contacte amb els humans però quan ho tenen, aquests no surten ben parats. Dins de les seves coves no hi passa el temps, de manera que qui ha estat, encara que hi hagi passat anys, hi surt tant jove com abans. D'algunes s'explica que tenen la capacitat de transformar-se de dia en merles d'aigua i que els estanys on es banyen poden bullir de ràbia quan s'hi submergeix un estrany. 

Aquests éssers acostumen a estendre la roba o filar el lli a les nits de lluna clara, però ves amb compte perquè la tradició diu que si alguna persona troba una penyora que s'haguessin deixat estesa seria afortunat la resta de la seva vida, però que si les dones d'aigua s'adonaven de qui les ha robat l'encanten o el converteixen en pedra. Es creu també que a la nit de Sant Joan, la més màgica de tot l'any, les dones d'aigua perden els seus poders i no poden encantar els humans i que fer l'amor amb una fada aquesta mateixa nit porta saviesa i a més s'adquireix el do d'entendre les bèsties, la vida es dobla, es gaudeix de joventut eterna i es viu sempre més amb bona sort i fortuna. 

Les dones d'aigua viuen en diverses zones de Catalunya, no només a les muntanyes o als pirineus. Segons les tradicions, habiten dins dels gorgs profunds, en palaus encantats i acostumen a estan en reialmes presidits per una reina que viu en el lloc més profund del gorg des del principi del món, quan encara no havien aparegut els homes. 

A continuació us deixo una llista dels indrets on podreu localitzar a les dones d'aigua. Bona sort! 
-Sant Iscle de Vallalta (Maresme) 
-Al gorg Negre de Gualba (Montseny) 
-Font de les Païtides (Montseny) 
-Sant Miquel del Fai (Riells) 
-Caldes d'Estrac (Maresme) 
-La Vall de Freser (Ribes) 
-Bosc de les Estunes (Pla de l'Estany) 
-Masies de Voltregà (Vic) 
-Odèn (Solsona) 
-Garrotxa 
-Parets 
-Ripoll -Les coves d'en Riubanys
-El Canigó (Rosselló)

Laura Rodríguez Jaimez
1r BTX B