Salvete!
Com esteu després de les vacances? Suposo que bé i que, per descomptat, teniu unes ganes boges de treballar i esforçar-vos!
Aquestes seran les últimes entrades que farem els alumnes de segon. Ja em podeu ben creure quan us dic que al final se li agafa afecte i tot, a això de fer entrades...!
Bé, doncs la meva última entrada la faré sobre la medicina i els medicaments. Sé el que esteu pensant: com puc fer una entrada sobre medicina si nosaltres som de lletres? Aviat sabreu per què.
Ja d’entrada cal dir que la paraula ‘medicina’ probé del llatí medicina de mederi que significa curar, cuidar, medicar. Per tant, un medicus és un ‘médico’, que posteriorment ha derivat al ‘metge’ del català, i el significat del qual és la persona que cura, cuida i medica. I un medicamentum és un ‘medicament’, que és la substancia que permet prevenir, alleugerir o curar les malalties.
Inicialment,
a l’antiga Roma, la medicina tenia un caire essencialment religiós. No existien els metges, però sí la medicina, ja que no hi havia persones dedicades a curar malalts, però sí remeis per curar aquestes malalties, que eren bàsicament arts d’encantament i creences que els déus sempre els protegien. Per aquest motiu hi ha tants déus que són considerats els déus de la medicina. Per exemple, al Quirinal hi havia el temple a la deessa Salus, que era la deessa que regnava sobre totes les altres relacionades amb les malalties, com Febris, deessa de la febre, Ulterina, deessa de la ginecologia, Lucina, encarregada dels parts, Fessonia, etc.
Plini el Vell diu que Roma era sine medicis... nec tamen sine medicina (sense metges, però no sense medicina).
Fins a la conquesta de Grècia, els romans no es van adonar del domini grec de la medicina a través de l’anamnesi i l’observació. L’any 293 aC una plaga va assolar Roma. Alarmats, v
an consultar què havien de fer als llibres sibil•lins, els quals van respondre que havien de buscar la solució en els déus grecs. Va ser llavors quan es va enviar un navili al déu Asclepi, d’Epidaure, déu de la medicina, el qual va viatjar cap a Roma en forma de serp, es va instal•lar a una illa propera a la ciutat i en poc temps, la plaga va acabar.
Els romans, en agraïment al déu grec, van construir un temple en el seu honor i li van concedir el nom d’Esculapi. A partir d’aquesta llegenda, es van fer altres atribucions, com per exemple la d’Hermes, que porta un caduceu envoltat per dues serps, les quals representa que són el mateix Esculapi simbolitzant la medicina. D’aquí que el símbol de les farmàcies o la medicina sigui un caduceu amb dues serps envoltant-lo.
Però aquesta entrada no es limita tan sols a la història... Sabíeu que moltíssims medicaments i d’altres paraules relacionades amb la medicina tenen el seu origen en el llatí o el grec? Aquí us hi deixo uns quants exemples:
• Salut, salutació: les dues provenen del llatí salus que significa “Salut, seguretat, salutació”. Així que quan saludeu a una persona, en realitat esteu desitjant que aquesta tingui bona salut.
• Ansiolític: del llatí anxĭus, "angoixa", i del grec λυτικός, "que dissol". És a dir, que un ansiolític és un medicament que dissol l’angoixa.
• Antibiòtic: Compost per el prefix αντι- "oposat, contrari", l’arrel –βιο- "vida" i el sufix -τικός "relatiu a", contrari a la vida.
• Anticonceptiu: del grec αντι- “oposat, contrari”, i el llatí conceptus que significa "engendrat, concebut", és a dir, contrari a la concepció.
• Depressió: Inicialment denominada “melancolia”, del grec clàssic μέλας "negre" i χολή "bilis". Posteriorment, s’adopta la forma llatina depressus, “abatiment”.
• Epilèpsia: De
l llatí epilepsĭa, i aquest del grec ἐπιληψία, que vol dir “atac sobtat que esglaia”.
• Vitamina: Del llatí vita, que significa “vida”, més el grec αμμονιακός, "producte libi, amoníac", amb el sufix llatí –ina, que significa "substància".
I fins aquí arriba la meva presentació sobre la medicina lligada a la llengua. Veieu per què us deia que entendríeu els meus motius per escollir aquest tema?
Bé, espero que els de primer cuideu aquest bloc tant o més que els que partirem aquest any. És possible que d’aquí a un any algú de vosaltres faci aquest mateix comentari.
2n BTX B
Com esteu després de les vacances? Suposo que bé i que, per descomptat, teniu unes ganes boges de treballar i esforçar-vos!
Aquestes seran les últimes entrades que farem els alumnes de segon. Ja em podeu ben creure quan us dic que al final se li agafa afecte i tot, a això de fer entrades...!
Bé, doncs la meva última entrada la faré sobre la medicina i els medicaments. Sé el que esteu pensant: com puc fer una entrada sobre medicina si nosaltres som de lletres? Aviat sabreu per què.
Ja d’entrada cal dir que la paraula ‘medicina’ probé del llatí medicina de mederi que significa curar, cuidar, medicar. Per tant, un medicus és un ‘médico’, que posteriorment ha derivat al ‘metge’ del català, i el significat del qual és la persona que cura, cuida i medica. I un medicamentum és un ‘medicament’, que és la substancia que permet prevenir, alleugerir o curar les malalties.
Inicialment,
a l’antiga Roma, la medicina tenia un caire essencialment religiós. No existien els metges, però sí la medicina, ja que no hi havia persones dedicades a curar malalts, però sí remeis per curar aquestes malalties, que eren bàsicament arts d’encantament i creences que els déus sempre els protegien. Per aquest motiu hi ha tants déus que són considerats els déus de la medicina. Per exemple, al Quirinal hi havia el temple a la deessa Salus, que era la deessa que regnava sobre totes les altres relacionades amb les malalties, com Febris, deessa de la febre, Ulterina, deessa de la ginecologia, Lucina, encarregada dels parts, Fessonia, etc. Plini el Vell diu que Roma era sine medicis... nec tamen sine medicina (sense metges, però no sense medicina).
Fins a la conquesta de Grècia, els romans no es van adonar del domini grec de la medicina a través de l’anamnesi i l’observació. L’any 293 aC una plaga va assolar Roma. Alarmats, v
an consultar què havien de fer als llibres sibil•lins, els quals van respondre que havien de buscar la solució en els déus grecs. Va ser llavors quan es va enviar un navili al déu Asclepi, d’Epidaure, déu de la medicina, el qual va viatjar cap a Roma en forma de serp, es va instal•lar a una illa propera a la ciutat i en poc temps, la plaga va acabar. Els romans, en agraïment al déu grec, van construir un temple en el seu honor i li van concedir el nom d’Esculapi. A partir d’aquesta llegenda, es van fer altres atribucions, com per exemple la d’Hermes, que porta un caduceu envoltat per dues serps, les quals representa que són el mateix Esculapi simbolitzant la medicina. D’aquí que el símbol de les farmàcies o la medicina sigui un caduceu amb dues serps envoltant-lo.
Però aquesta entrada no es limita tan sols a la història... Sabíeu que moltíssims medicaments i d’altres paraules relacionades amb la medicina tenen el seu origen en el llatí o el grec? Aquí us hi deixo uns quants exemples:
• Salut, salutació: les dues provenen del llatí salus que significa “Salut, seguretat, salutació”. Així que quan saludeu a una persona, en realitat esteu desitjant que aquesta tingui bona salut.
• Ansiolític: del llatí anxĭus, "angoixa", i del grec λυτικός, "que dissol". És a dir, que un ansiolític és un medicament que dissol l’angoixa.
• Antibiòtic: Compost per el prefix αντι- "oposat, contrari", l’arrel –βιο- "vida" i el sufix -τικός "relatiu a", contrari a la vida.
• Anticonceptiu: del grec αντι- “oposat, contrari”, i el llatí conceptus que significa "engendrat, concebut", és a dir, contrari a la concepció.
• Depressió: Inicialment denominada “melancolia”, del grec clàssic μέλας "negre" i χολή "bilis". Posteriorment, s’adopta la forma llatina depressus, “abatiment”.
• Epilèpsia: De
l llatí epilepsĭa, i aquest del grec ἐπιληψία, que vol dir “atac sobtat que esglaia”.• Vitamina: Del llatí vita, que significa “vida”, més el grec αμμονιακός, "producte libi, amoníac", amb el sufix llatí –ina, que significa "substància".
I fins aquí arriba la meva presentació sobre la medicina lligada a la llengua. Veieu per què us deia que entendríeu els meus motius per escollir aquest tema?
Bé, espero que els de primer cuideu aquest bloc tant o més que els que partirem aquest any. És possible que d’aquí a un any algú de vosaltres faci aquest mateix comentari.
Coniecturalem artem esse medicinam
"La medicina és l’art de suposar"
Aulio Cornelio Celso
Calíope (Nerea Anri Lara)2n BTX B
