Hodie est

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de gener del 2016

Passejant entre llibres

Avete! 

Som Ariadna Boladeras i Marta Esteve, dues alumnes de 2n de Batxillerat B. El passat dilluns 25 de gener, nosaltres i la resta de la nostra classe de llatí vam anar d'excusió a la Universitat de Barcelona.

La Universitat de Barcelona, situada a Plaça Universitat, va ser fundada l'any 1450. És una de les universitats més importants d'Espanya per la seva tradició i pel seu gran prestigi. En aquest històric edifici actualment hi són les facultats de Filologia i de Matemàtiques. 


El primer que vam fer en arribar allà, va ser visitar, amablement guiats per Teresa Palacín, la biblioteca de la Facultat de Filologia, que és, amb 1.611.721 volums, la segona biblioteca universitària més gran d'Espanya després de la Biblioteca de la Universitat Complutese de Madrid. 


Vam tenir la sort de poder veure manuscrits originals: una Bíblia delicadament il·lustrada i un llibre de Sal·lusti, copiats per monjos durant l'Edat Mitjana. 




I també incunables, és a dir, llibres impresos des de la invenció de l'imprempta fins a finals del segle XV. Aquests incunables eren d'autors ben coneguts per nosaltres, com Sèneca i Virgili.


La Teresa es va explicar algunes curiositats dels llibres que s'exposaven, com la mutilació soferta pel llibre de Virgili, l'ús de la manícula -l'antic subratllador-, o el fet que en un llibre imprès s'hi afegissin elements decoratius, que feien disparar el preu considerablement, com passa amb el llibre de Sèneca de Pere Carbonell.

Personalment, creiem que és meravellós poder conservar llibres tan antics, perquè com ja sabem, verba volant, scripta manent. 

D'altra banda, tots els textos que vam examinar estaven escrits en llatí, cosa que no fa més que confirmar la importància de la que durant segles ha estat la llengua de referència per a tots els intel·lectuals. 

Després d'aquesta visita, vam assistir a dues conferències organitzades per la secció catalana de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC). La primera, realitzada per la doctora Isabel Rodà tractava sobre les vies de comunicació en l'Imperi Romà. En aquesta presentació vam comprovar que els camins que els romans van traçar i construir en la seva època encara avui dia continuen existint. Roma era el centre polític i econòmic de l'Imperi, i per tant, tots els camins conduïen cap a aquesta ciutat. Evidentment, amb el pas del temps les infraestructures d'aquests camins han evolucionat: hem canviat la pedra per l'asfalt i els cavalls pels cotxes, però el traçat continua sent el mateix. 

La segona conferència, impartida per la doctora Montserrat Reig, es titulava Teseu, l'heroi d'Atenes. En aquesta vam poder constatar la importància d'aquest personatge, considerat l'heroi nacional d'Atenes però també un rei reformador. Sovint, la seva fama ha estat eclipsada per altres herois com Aquil·les, Hèracles i Jàson, però, malgrat això, Teseu és un personatge mític transcendental a l'Antiga Grècia. Destacat per la seva juventut i per la seva impulsivitat, Teseu no va tenir una vida fàcil. Va haver de superar 6 proves abans d'arribar a Atenes. I quan per fi les va passar, no va aconseguir descansar de les seves aventures: encara li quedava derrotar el Minotaure i fugir amb Ariadna per acabar abandonant-la. També és conegut per haver estat el primer en raptar Helena i per acompanyar el seu amic Pirítous a l'Hades per ajudar-lo a segrestar Pèrsefone.


Després d'això, Teseu es va enamorar d'Hipòlita, reina de les Amazones. Amb ella va engendrar Hipòlit, tot i que més tard va casar-se amb Fedra, iniciant així la coneguda tragèdia d'Eurípides, Hipòlit, en la qual Fedra se suïcida perquè no pot aguantar viure amb la vergonya d'estar enamorada del seu fillastre i, en morir, deixa una nota explicant que Hipòlit la havia intentat violar. Teseu es creu aquesta mentida i això, sumat a la seva impulsivitat, provoca que maleïxi el seu fill i aquest acabi mort, condemant-se a si mateix a la soledat, sense esposa i sense fill. 

Abans, però, de les conferències vam recórrer la facultat i vam veure el claustre, el jardí, el paranimf i l'escala noble d'entrada. Alguns vam pensar que era un lloc que respirava saviesa i que ens agradaria estudiar-hi. 




Per concloure aquesta entrada, volem dir que l'experiència de visitar la universitat ha estat molt entretinguda i interessant. Us convidem a anar-hi quan tingueu ocasió, i també a recórrer la biblioteca, que està oberta al públic. 

Marta Esteve i Ariadna Boladeras

dimecres, 21 d’abril del 2010

Recomanacions per Sant Jordi

Avete omnes!

Com que demà passat és Sant Jordi, dia de roses i llibres, us vull recomanar dos llibres de temàtica clàssica.

El primer és “Talos d’Esparta” (Lo scudo di Talos) de Valerio Massimo Manfredi, i el recomano sobretot a tots aquells als que us agraden les novel·les farcides d'aventures i teniu interès per conèixer alguna cosa més de la història de Grècia, en especial d’Esparta i del règim de vida espartà.

Es tracta d’una novel•la històrica en la qual es barreja la ficció amb la història dels enfrontaments entre grecs –espartans- i perses en les Guerres Mèdiques. També ens parla de la revolta dels ilotes messenis, el poble sotmès per culpa i gràcies al qual Esparta va ser el que va ser.
Vét aquí un fragment:
Ismene se quedó erguida en el umbral mirando unos instantes al hombre que corría y escuchando el llanto cada vez más débil de su hijo: el pequeño Cleidemo, herido por los dioses cunado se encontraba aún en su vientre, nació tullido y, según las implacables leyes espartanas, había sido condenado a muerte.
Les crítiques del llibre són molt variades, i, en molts casos, encertades: no té un excessiu rigor històric en la forma, però la trama és atractiva i “enganxa”.Us penjo un enllaç per si voleu saber-ne més.

L’altre llibre és una raresa d’aquelles que no es troben. Del premi Nobel de literatura William Golding, conegut per “El senyor de les Mosques”, tenim una obra publicada pòstumament anomenada “La llengua doble” Ed 62.

Una vella profetessa de Delfos repassa la seva vida com a Pítia. Seixanta anys enrere, jove, verge i amb torbadors poders psíquics, Arieka va ser lliurada al servei de l’oracle pels seus pares. Arieka ha contemplat la decadència de les riqueses de Delfos i de la seva influència en el món, davant l’avanç implacable dels nous senyors del món, els romans.


“La llengua doble” és una novel•la inacabada, ja que el seu autor morí abans de poder concloure-la, i això es nota sobretot en les darreres parts. Tanmateix, em sembla un document molt interessant per entendre com funcionava i què significava en el món antic l’oracle de Delfos. A més a més, és amena, té un punt de tendresa encisadora, alhora que una profunda reflexió sobre la complexitat de l'ésser humà.

Per saber-ne més us deixo un
enllaç amb la crítica.

Espero que aquest estiu trobeu un moment per llegir-los.

Gaudete!