Avui parlaré jo, en Marius, el cuiner (coquus) de la família Valeria.
Avui 23 de juny, per fi Clàudia ja s’ha casat. Estem esgotats de la ceremònia; ha
sigut un dia divertit per a tots, menys per a Clàdia que s’ha passat tot el dia
sense mostrar cap somriure.
Per a la
celebració del casament es fa un àpat en el qual he preparat una gran abundància
de menjar.
Per
picar els he preparat una cassola d’anxoves. Vaig trigar estona en fer-ho, ja que primer havia de netejar les anxoves i amanir-les amb oli, les he posat en
una cassola i he afegit oli, garum i vi. Després lligo uns manats de ruda i d’orenga i
ho introdueixo ràpidament en el suc. Quan està cuit, ho trec i ho empebro.
També
els he preparat bolets amanits en mel: el tronc del bolet el tallo i li
afegeixo pebre, sèseli i una mica de mel, ho lligo amb garum i li poso oli.
El garum, ja ho sabeu, era una de les salses més importants; la barreja d’entranyes
de peix
amb trossets de peix i altres peixos menuts mesclats amb sal.
Aquests
dos menjars els he presentat a taula amb molt de pa de luxe (en aquesta
època hi ha molts tipus de pa i de moltes formes). Abans de començar a
menjar el primer plat, els he posat a cada plat un variat de fruites com
pomes, préssecs, síndria i meló. Els romans mengem molta fruita i a totes
hores, per tant, els volia refrescar una mica.
De
primer plat els he preparat un plat de llobina amb verdures com col,
porro, pastanagues i bròquil, amb una gran safata de llangostins i gambes. Els
he preparat peix perquè és un menjar que aprecien molt. De segon, els
he fet au amb espàrrecs.
El meu
amo Marcus Valerius Maximus m'ha felicitat per tot el que he fet i m'ha donat les gràcies.
I per acabar-la d'adobar, m’ha vingut a veure la meva germana i m’ha demanat que li expliqués en què consistia el meu treball i quants cops cuinava al dia per aquesta família. Li he començat a explicar que la família Valeria fa tres àpats al dia, l’esmorzar (ientaculum) que consisteix en pa i formatge, el dinar (prandium) que és un àpat ràpid amb menjar fred, -moltes vegades són les restes del dia anterior- i per últim el sopar (cena) que és l’àpat principal.
Mengen
en el triclinium que és la sala dels àpats, a dins de la qual hi ha tres
llits (triclinia), els quals s’anomenen lectus summus, lectus medius i lectus
imus. Els plats del menjar els col·loquen en un moble
especial, el repositorium.
La família
Valeria menja amb el plat a la mà esquerra i amb els dits.
La meva
germana s’ha quedat amb la curiositat per què la cena era l’àpat
principal, per tant li he explicat que és perquè es menja en tres fases: la
primera l’anomenem gustus o gustatio que són els entremesos
lleugers per estimular la gana amb plats freds, la segona és la cena, la
part principal de l’àpat i porta diversos plats tant de carn com de peix, i per últim
el secundae mensae que són les postres, normalment fruites seques,
formatges i llaminadures.
Vaig a dir adéu a la meva germana i començaré a recollir la culina que després d'elaborar tants plats, ha quedat...
Ana Mª Fdez
Ana Mª Fdez
1r BTX
2 comentaris:
El que m'agrada d'aquesta entrada és la imaginació dels romans.
Allò del pa i el formatge si em sembla bé, però el garum no m'entra pels ulls.
Bona entrada, ben explicada.
Quin munt de menjar! Si ja sembla un casament dels nostres, amb aperitiu, primer plat i dos segons, més les postres i el pastís de noces. Ben mirat no hem canviat tant! Bé, potser en això del gust pel gàrum.
Bona feina!
A veure ara qui s'anima a cuinar algun dels plats que expliques!
Publica un comentari a l'entrada