Miles gloriosus

Uf, quina obra més divertida acabem de veure, el Soldat Fanfarró de Plaute. A mi personalment m'ha agradat molt, i per això us he d'explicar de què va, i si podeu l'any vinent, anar a veure-la, perquè val molt la pena! Per començar us introduiré una mica de Plaute, perquè us situeu.

Plaute va ser un comediògraf llatí del segle II-IIIaC. Va tenir molta fama en el moment, cosa que va fer que es conservessin més de 130 comèdies seves, com poden ser Amphitrió, Aulularia, Pseudolus, Mercator, i Miles Gloriosus. Aquesta última, Miles Gloriosus, és la que hem anat a veure i de la que després us parlaré. Les obres de Plaute van dirigides a un públic inculte, com poden ser esclaus i soldats. No es preocupa per aspectes morals, l'únic objectiu és fer riure.

Aquesta obra compleix les característiques de la comèdia de Plaute: originalitat aconseguida amb el llenguatge viu, graciós, espontani. Explota al màxim les possibilitats còmiques de cadascun, exagera els trets dels personatges, els vicis i els defectes per així aconseguir personatges de tipus grotescos, fantàstics, vius i divertits. L'argument és sobre un embolic amorós, en el qual un jove de bona família és ajudat per un esclau per recuperar l'enamorada.

Els personatges d'aquesta obra, la majoria dels quals tenen noms parlant, són:

• Pirgopolínices: És el soldat fanfarró, molt cregut i presumit i un fatxenda, del qual s'acaben rient. Li agraden totes les noies, sobretot les casades.
• Filocomàsia, Cortesana, estimada de Plèusides i a la qual rapta Pirgopolínices.
• Plèusides: És el jove enamorat, bastant ximple i poruc, incapaç de resoldre els seus problemes sense l'ajut del seu esclau, en aquest cas Palestrió.
• Palestrió: És l'esclau de Plèusicles, el jove enamorat. És el real protagonista de l'obra. És astut, i és gràcies a ell que el seu amo pot recuperar la seva enamorada.
• Artotrogos: paràsit.
• Periplectomen: És el vell veí que viu al costat de Pirgopolínicies i que ajuda Plèusides i Palestrió a recuperar Filocomàsia
• Escèler: esclau de Pirgopolínices que veu junts als joves enamorats però que és enganyat per Palestrió dient-li que és la germana bessona de Filocomàsia. És un pilota del seu amo.
• Acrotelèutia: És una cortesana, clienta de Periplectomen que fa veure que està enamorada del soldat per enganyar-lo.
• Lucrió: criat de Pirgopolínices.
• Milfidipa: criada d'Acrotelèutia que també participa en l'engany al soldat.

L'argument se situa a Atenes, on hi ha dos enamorats: un jove que es diu Plèusicles, i una cortesana lliure que es diu Filocomàsia. Un dia, un soldat d'Efes anomenat Pirgopolinices, rapta la noia i se l'emporta cap a Efes.

Però, dóna la casualitat que un esclau de Plèusicles, anomenat Palestrió, és capturat per un vaixell de pirates i el vénen a Pirgopolinicies, el mateix soldat que té l'enamorada del seu amo. Quan la jove i l'esclau es troben, ella li demana que l’ajudi a fugir d’allà. Palestrió contacta amb el seu antic amo, el qual viatja cap a Efes i s'instal·la a casa d'un veí del soldat, per tal d’alliberar la seva estimada.

Un dia, un esclau de Pirgopolinicies anomenat Esceledre, veu els dos enamorats junts, i vol dir-ho al seu amo, però Palestrió el fa pensar que la noia que ha vist amb el xicot és la germana bessona de Filocomàsia i no ella, excusa que ells es creuen.

Fan un altre pla per poder marxar, que consisteix en fer veure que Acrotelèucia, la dona de Periplectomen, està enamorada del soldat Pirgopolinices, ja que a ell li agraden casades. El soldat s'ho creu i intenta desfer-se de Filocomàsia. Va en busca d'ella Plèusicles fent-se passar per mariner, i se l'emporta juntament amb l'esclau Palestrió. Al final de l'obra, Pirgopolinices s'adona que és estafat i que s'han rigut d'ell.

Vist així, l'argument pot ser molt embolicat a causa dels estranys noms dels personatges, però veient-la al teatre t'aclareixes perfectament!

Si us voleu fer a la idea de com era l’obra, representada pel grup de teatre “In Albis”, podeu veure aquest vídeo, que, encara que és d’una de les altres obres de Plaute, Amphitrio, els personatges són molt semblants, i els actors són els mateixos.

Perquè us situeu una mica dins del fragment, el moment representat és quan Amphitrio arriba a casa després de molt temps fora, i es troba amb que la seva dona li diu que ja havia tornat l’altra nit. Però en realitat no era ell, sinó Zeus disfressat (com de costum.)

Espero que us hagi agradat!
Zoe Juanes
2n BTX