Teràpies manuals al món clàssic

Hola a tots!

Avui em toca a mi fer l’entrada i he pensat que com m’agrada fer massatges, podria fer-la sobre els tipus de massatges que feien al món clàssic.

A l’antiga Grècia, el massatge s’aplicava en els banys, que els antics consagraven a Hèracles, després dels exercicis físics, i es feien amb olis i ungüents.

També era molt freqüent que després d’una batalla als soldats se’ls fes un massatge. A Grècia, pioners de la hidroteràpia, preparaven els atletes per als joc olímpics amb un massatge, després d’un bany fred.

Eren els aleiptes (d’ἀλεíπτης que ve del verb ἀλείφω, untar) els qui s’ocupaven d’untar amb olis el cos dels atletes i eren experts massatgistes, sobretot especialitzats en esquinços, torçades i dislocacions.

Els metges més destacats foren Hipòcrates i Galè, assistits pel déu de la medicina Asclepi. 

Hipòcrates (460 aC – 370 aC) era considerat com el pare de la medicina, i se li atribueix un gran progrés en l’estudi sistemàtic de la medicina clínica, reunint el coneixement mèdic que hi havia en les escoles anteriors, i prescrivint la pràctica dels metges per mitjà del jurament hipocràtic.
El Jurament Hipocràtic és un manifest ètic sobre les pràctiques mèdiques, al qual encara ara la majoria dels metges s'adhereixen. 

Una important obra d’Hipòcrates és el tractat sobre les articulacions i fractures, en el qual deia que s’havia de fer un massatge a partir de les extremitats inferiors en direcció al cor, ja que això servia per activar la circulació; aquest sistema de massatge l’anomenava anatripsis (d’ἀνά + τρίβω, fregar).   

A Roma fou famós Asclepiades (128 – 56 aC), un metge que practicava el massatge que ara es considera suec amb olis, de manera forta o fluixa, breu o llarga. Ell combinava el massatge, la dieta, els banys, les begudes i les drogues suaus, per a produir plaer terapèutic i una evasió tranquil·litzadora. Es va dedicar a tractar pacients que tenien trastorns psíquics, el tractament dels quals feia a través del massatge. 

Després que el massatge arriba a Roma, durant l’època hel·lenística, adquireix una gran popularitat. En aquesta època es va popularitzar la hidroterapia (de  ὕδωρ + θεραπεία) i el massatge amb l’objectiu curatiu, i per això en totes les ciutats dominades per romans es van construir termes, on els romans podien mantenir-se bé corporalment, i es banyaven en piscines i banyeres aromatitzades.

També s’emprava aquesta teràpia en les termes, on hi havia habitacions especialitzades per als massatges (prop del tepidarium). Allà feien els preparatius per als massatges, i feien exercicis físics, després s’untaven el cos amb olis i els autèntics massatgistes els feien massatges centrant-se sobretot en les articulacions. 

Després de l’aparició dels massatges terapèutics i esportius, es van començar a fer massatges eròtics. Els massatges es practicaven per eliminar deficiències orgàniques, com també per estar en forma i corregir els defectes posturals. També es feien massatges relaxants amb menjar i banys relaxants per aconseguir satisfer la persona.

En l’imperi romà existien dos tipus de especialistes: uns que s’encarregaven de la medicina esportiva i per a recuperar-se, els vulnerari, i els unguentari, que eren els que utilitzaven ungüents i pomades.

I amb això finalitzo la meva entrada sobre els massatges al món clàssic. Espero que us agradi i que aprengueu coses noves.

Andrea Castillo

2n BTX


PS: Per cert, algú sabria dir d'on ve la tan de moda paraula SPA?